El Barça té la Masia, Inditex té els centres especialitzats en costura i dissenys, i com ells, moltes grans empreses tenen les seves reserves de jugadors en les que formen i especialitzen als estudiants per convertir-se en grans empresaris en un futur. No és res estrany doncs, que les empreses tinguin el seu pròpi planter de professionals que formen per arribar a formar part de les altes esferes. Així doncs, com pot ser que a Catalunya i a Espanya la direcció pública encara estigui regulada pels partits polítics i els secretaris, directors, ministres, siguin escollits a dit i no per les seves capacitats?
L'Institut Ostrom de Catalunya obre el debat de la professionalització pública i posa de manifest la necessitat de directius capaços i talentosos que s'encarreguin dels alts càrrecs de l'administració pública; professionals que, en comptes de ser allà per formar part d'un partit polític hi siguin perquè han passat un procés de selecció i són els millors: "Hem de permetre una major mobilitat a l'Administració i reclutar directius que facin de tallafoc entre els polítics i els funcionaris", resol Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra.
En el seu manifest, l'institut demana als grups parlamentaris que adoptin formalment el compromís de reprendre la tramitació del Projecte de llei d'ordenació del Sistema de Direcció Pública Professional de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aturat des de fa més de cinc anys, incloent-hi l'obertura internacional dels concursos; i establint com a objectiu que el Govern aprovi l'Estatut de la Direcció Pública Professional aquest 2021. El conseller Puigneró havia recuperat aquest Projecte de llei, amb l'aprovació prevista pel segon semestre del 2021, però la nova convocatòria d'eleccions va tornar a paralitzar la iniciativa.
De la Nuez: "A Catalunya, directors generals, subdirectors generals i directors d'agències, fundacions i consorcis són nomenats a dit"
I és que sense anar gaire lluny ens trobem amb el cas de Portugal, un país on els alts càrrecs de l'administració passen u procés de selecció que es basa en els seus mèrits: "La directora general de Salut de Portugal, que ha gestionat la pandèmia, va arribar al seu càrrec mitjançant un procediment competitiu el 2017, on s'hi van presentar un total de set candidats. A Catalunya, directors generals, subdirectors generals i directors d'agències, fundacions i consorcis són nomenats a dit", explica Elisa De la Nuez, secretària general de la fundació ¿Hay Derecho?. Amb aquesta clara declaració, la secretària general recalca la necessitat d'una recerca de talent per tal de professionalitzar aquestes professions que, en termes generals, són les encarregades del funcionament de la societat catalana.
Així doncs, els ponents posen sobre la taula el fet que la Generalitat de Catalunya, malgrat tenir competències exclusives en matèria de regulació de directius públics, reprodueix les disfuncionalitats del sistema espanyol. Un canvi del Govern posa directament en joc més de 340 ocupacions públiques entre consellers, secretaris generals, secretaris, directors generals, delegats, membres del gabinet, assessors, etc., amb una retribució agregada superior als 27 milions d'euros: "Durant els canvis de governs ens trobem amb rotacions ràpides que no garanteixen la qualitat", afirma Francisco Longo, professor titular i ex-Director del Centre de Governança Pública d’ESADE.
Rejoveniment de les plantilles
Els joves estan en boca de tothom últimament i com no, havien d'estar inclosos en aquesta iniciativa per canviar les bases de l'administració pública. A més, les carències de l'administració han sortit a la llum -encara amb més intensitat- durant la pandèmia, ja que hem pogut comprovar que tot i ser una situació que ningú s'esperava, sembla que ningú tampoc ha estat a l'altura: "Tenim un sector públic poc preparat per segle XXI", recorda De la Nuez. D'aquesta manera, la directora general de la fundació ¿Hay Derecho?, descriu un sector públic "poc modern i amb poca capacitat de gestionar dades". Així doncs, el que els ponents proposen és un canvi en les metodologies i aconseguir atraure tot el talent que es pugui, sobretot entre els joves que estan més preparats.
Longo: "El que hem de tenir clar és que els partits polítics no són planters de talent"
Una altra de les grans incògnites que proposa el catedràtic López-Casasnovas és la necessitat de "filar més prim" i especificar no només d'on es trauria el talent sinó qui seria l'encarregat d'avaluar quins mèrits són els que realment interessen i quins no: "Jo diria que algú que té el màster té mèrits suficients, però està clar que algú hauria de fer la tria", replica el catedràtic. Una opinió que deixa alguns noms a l'aire, com per exemple l'Escola d'administració pública de Catalunya, un organisme que, tot i ser gestionat pel Govern, podria ser un possible candidat a convertir-se en cantera: "El que hem de tenir clar és que els partits polítics no són planters de talent", recorda Longo.
El moment idoni?
La pandèmia ens ha recordat que hem de canviar moltes coses en la societat i la proposta que posa sobre la taula l'Institut Ostrom de Catalunya no sembla ser una idea sense cap ni peus, tot i això enfronta les dues versions del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i el professor d'ESADE, que discuteixen si seria el moment oportú per transformar la direcció pública o encara no. "La política guanya en qualitat quan la direcció pública es professionalitza", recalca Longo i insisteix que en aquest moment d'incertesa s'han de plantejar els canvis i fer-los possibles: "La covid-19 ha posat de manifest el dèficit cognitiu de la nostra Administració, la seva manca d'agilitat en la gestió de dades; la contractació de rastrejadors; els sistemes de vigilància epidemiològica; les ajudes als autònoms i la logística de tests i vacunes".
En canvi, López-Casasnovas creu que encara no és el moment de plantejar-se un canvi d'aquestes magnituds. "Hi estic d'acord, necessitem un canvi, però s'hauria de fer un testatge abans". A part, el catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra recorda que la proposta ha de ser més específica, però ell es conformaria amb una prova d'intel·ligència emocional: "Crec que són passos grans i complicats, jo em quedaria més tranquil si els partits polítics acordessin passar testos d'intel·ligència emocional als seus candidats".
Sigui com sigui, és un canvi imminent en la societat catalana, però també en l'espanyola. Adoptar les modalitats de direcció pública que tenen els països anglosaxons seria un somni fet realitat, perquè tal com recorda Francisco Longo: "Si nosaltres com a societat no entendríem que una empresa pogués funcionar amb directius no professionals, no ho hauríem d'entendre quan ho fa el nostre govern".