Les discoteques i locals d’oci nocturn acumulen gairebé 14 mesos sense poder dur a terme la seva activitat. Els únics que han pogut trampejar les restriccions ho han fet oferint serveis d’hostaleria, com Opium o Shôko, però són una minoria i han hagut de tancar a mitjanit com la resta de bars i restaurants. El sector de l’oci nocturn reclama un pla d’obertura imminent i una data per poder posar fi a aquesta travessia del desert.
Malgrat no poder obrir les seves portes, molts d’aquests negocis han hagut de fer front a despeses fixes i ho han fet mitjançant crèdits ICO, ajudes del Govern i, sobretot, fons propis. De fet, segons una enquesta realitzada per España de Noche, Federació Nacional d’Empresaris d’Oci i Espectacle, el 45% dels negocis d’aquest sector han tingut unes despeses fixes d’entre 25.000 i 100.000 euros en els últims 12 mesos; un 16%, entre 100 i 200.000 euros; i un 26% dels enquestats, d’entre 200.000 i 500.000 euros. La mostra d’aquesta enquesta publicada al maig representa el 10% de l’oferta d’oci nocturn de tot l’Estat.
El 45% dels negocis d’oci nocturn han hagut de fer front a unes despeses fixes d’entre 25.000 i 100.000 euros en els últims 12 mesos
El que es demana des de totes les associacions i federacions del sector de l’oci nocturn és que es revoqui l’acord fet l’agost del 2020 entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, en què es va decretar la suspensió de l’activitat nocturna a tot Espanya. De fet, el dimarts el TSJC va desestimar l’últim recurs fet per la patronal de l'oci nocturn, la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) en que demanava l’obertura immediata de discoteques. Paral·lelament a la via judicial, aquest dimecres està prevista una reunió entre les comunitats autònomes per tractar l’ordre ministerial de l’agost i, pel que sembla, es comença a veure llum al final del túnel: la ja exconsellera de Salut, Alba Vergés, va comunicar fa poc que veia “molt probable” que la reobertura es fes per la revetlla de Sant Joan.
“Si volem obrir per Sant Joan el que necessitem saber és l’horari i l’aforament, per poder calcular si ens surt rendible i el personal que necessitarem, ja que el tenim en ERTO”, explica el president del Gremi de Discoteques de Barcelona, Ramón Mas. De fet, el 45% dels negocis enquestats per España Noche considera que la restricció més perjudicial per a la seva recuperació és la limitació d’horari. Per a Mas, l’escenari ideal per a poder obrir passa per “tenir tres hores més que la restauració. L’ecosistema nocturn es manté si hi ha un equilibri amb la restauració i si tenim prou temps per fer la nostra activitat”.
Preparats pel tret de sortida
La patronal Fecasarm té preparada una prova pilot que implica a 13 locals de Barcelona (discoteques i restaurants) i està pensada per a 5.000 assistents, però segueix pendent d’aconseguir l’aprovació per part de la Conselleria de Salut. Segons el pla, els assistents s’haurien de fer un test d’antígens 72 hores abans d’assistir a l’esdeveniment, en un centre clínic concret, i se’ls hi descomptaria el 50% del cost del test un cop entressin als locals de la prova pilot.
De totes maneres, aprovin o no el pla, “la reobertura del sector hauria de ser progressiva -opina el president de Fecasarm, Joaquim Boadas: "S’hauria d’anar pujant l’aforament i incrementar els horaris en funció de les mesures de seguretat que implementi cada local”. Aquesta vegada, espera assabentar-se de la mesura a través de la taula sectorial, i no pas per la premsa, com va succeir quan van anunciar el tancament dels locals.
Segons Ramón Mas, “el primer que han de comunicar són les condicions: l’horari i l’aforament. Sense això no podem fer cap planificació. De fet, si ens diuen que podem obrir fins a la una de la matinada, no ho farem perquè no surten els números. Si ens diuen que l’aforament màxim és del 30%, tampoc.”
Pla d’ajudes per a Catalunya
A Catalunya, els negocis d’oci nocturn han pogut acollir-se fins ara a dos plans d’ajudes: un d'entre 10.000 i 20.000 euros per negoci i un altre d'entre 5.000 i 15.000 euros. La quantia depèn del nombre de treballadors de l’establiment. L’últim dia de maig va finalitzar la convocatòria d’un tercer paquet d’ajuda, que comprèn quantitats de 10.000, 35.000 i 70.000 euros, en funció de la plantilla i de l’aforament del local.
Mas: “El primer que han de comunicar són les condicions: l’horari i l’aforament. Sense això no podem fer cap planificació”
Una dada curiosa, i també preocupant, és que només podien sol·licitar aquesta convocatòria aquelles empreses que portin al dia els pagaments de la Seguretat Social i d’altres impostos. La Generalitat ha detectat una important disminució del nombre d’empreses que s’han apuntat a aquesta tercera línia d’ajudes en comparació amb la segona. Aquest fet podria ser un indicador d’empreses que no han aconseguit sobreviure a la crisi.
Els que no aixecaran la persiana
La Sala Tango i la discoteca Metro, ambdues de Barcelona, són les primeres que han confirmat el seu tancament. La mítica Sala Tango, que forma part del Grupo Arena, va comunicar el passat novembre del 2020 que “la situació s’havia tornat insostenible”. En el cas de la discoteca Metro, que va obrir el 1989 i va ser una de les primeres del Gayxample, no es va fer cap comunicat: els seus clients habituals van confirmar el seu tancament en veure un anunci del local a un portal immobiliari.
Per a Mas, del Gremi de Discoteques, encara és d’hora per saber quants locals i discoteques no podran tornar a aixecar la persiana. “Encara estem jugant el partit,” afirma amb cert to d’esperança.