La gran revolució va ser internet. Tota la resta d’innovacions, de tots els sectors, deriven d’aquí. Aquesta és l’opinió de dos directius de grans actors del sector immobiliari. Són Mikel Echavarren, CEO de la consultora canadenca Colliers a l’Estat espanyol, i Ismael Clemente, conseller delegat de la socimi Merlin Properties. Tots dos, que han participat en una taula rodona del Barcelona Startup Congress, consideren que no s’estan produint grans canvis en el real estate sinó petites adaptacions a les circumstàncies actuals. Una d’aquestes disrupcions que neguen, amb força, és el teletreball. Tant Echavarren com Clemente consideren que és una moda passatgera i que no tindrà recorregut a l’Estat espanyol. Els negocis de tots dos inclouen la promoció, gestió i vendes d’oficines. Dues altres tendències que neguen són el coliving i el coworking.
“El teletreball és el somni dels que no volen treballar o no volen que el seu cap s’adoni que no treballen”. Amb aquesta frase contundent defensava la necessitat d’espais concrets per treballar el directiu de Colliers. En la mateixa línia, Clemente ha assegurat que “Espanya no és el paradís del teletreball per moltes raons: els temps de desplaçament a l’oficina són curtíssims i el cost per metre quadrat per empleat és ridícul; en canvi, les pèrdues de productivitat són significatives quan es treballa des de casa”. Contràriament al que molts experts consideren, el CEO de Merlin Properties ha afegit que “l’experiència no està funcionant bé” i ha ironitzat: “Alguns es troben que, després de teletreballar, acaben essent teleacomiadats”.
El tercer participant del debat, moderat per la CEO del hub d’innovació Innomads, Mireia Garcia, ha estat Nicolás Salame, cofundador i CEO de l’app per obrir portes amb el telèfon Akiles. També ha defensat el paper de les oficines: “He viscut en primera persona que la gent de l’equip estigui molt motivada per fer teletreball, però quan alguna cosa no va bé en la teva vida personal o social, tenir una oficina ajuda molt”.
Clemente també ha negat que els coworkings siguin una disrupció del mercat immobiliari. “Comencen treballant-hi quatre persones d’una startup, però després els va bé i volen cada vegada més espai fins que acaben contractant una oficina; al final, el cap vol poder anar-hi en cotxe, tenir un aparcament i totes les comoditats”, ha dit. El que sí que han notat des de la socimi és l’interès de les empreses per a oficines més “residencialitzades”, és a dir, amb serveis propis d’habitatges, com zones comunes, cuines, etc.
Mikel Echevarren (CEO de Colliers Espanya): "El teletreball és el somni dels que no volen treballar"
Però Salame sí que creu que els joves tenen una manera diferent de veure les coses. “Els millennials i la generació Z són els usuaris del futur i tenen noves necessitats: són consumidors natius tecnològics i molt exigents”, ha dit. Un exemple d’aquestes necessitats, ha assegurat que és el lloguer: “Tot el que sigui eliminar les decisions de compra a llarg termini i minimitzar la necessitat de descapitalització a curt termini, té futur”. De fet, ha indicat que la seva empresa rep molts projectes residencials construïts directament per llogar. Mikel Echavarren ha coincidit que “la demanda d’habitatge ha canviat, perquè les noves generacions tenen una capacitat adquisitiva diferent i l’accés al mercat hipotecari també ha canviat”. Un mercat laboral flexible i la disponibilitat de canviar de ciutat també han influït en aquesta proliferació del lloguer en detriment de la compra entre els joves.
Del ‘coliving’ al ‘monoliving’
I en l’àmbit residencial, hi ha grans innovacions? A banda del creixent mercat de lloguer, els ponents no en veuen gaires. “No crec en el coliving”, ha sentenciat Ismael Clemente. Ha relatat que quan era estudiant va compartir pis i “vaig ser molt feliç, però quan vaig poder, em vaig passar al monoliving”, en referència a tenir un habitatge no compartit. Salame considera que cada etapa de la vida té un tipus d’actiu associat, que va variant amb el pas del temps.
"Tot el que sigui eliminar les decisions de compra a llarg termini i minimitzar la necessitat de descapitalització a curt termini, té futur", segons Nicolás Salame (fundador d'Akiles)
Totes aquestes noves tendències -i altres- són explorades per les grans empreses del sector. Normalment, aquesta voluntat d’innovació prové d’acords amb startups. El fundador d’Akiles creu que el secret perquè la relació entre una corporació i una empresa emergent funcioni és que es basi en “l’interès mutu” i que hi hagi “predisposició total de les dues parts per tenir un objectiu comú”. Tant Colliers com Merlin Properties treballen amb startups. Tot i assegurar que no creu en els coworkings, Clemente ha explicat que la seva consultora ha treballat amb una startup dedicada a aquests espais compartits de treball.
Aquesta col·laboració els ha permès establir les bases de com Merlin Properties s’ha de relacionar amb les empreses emergents: “Nosaltres les hem d’ajudar a créixer, però elles han de mantenir la seva independència; sobretot, els aportem organització, que moltes vegades falta a les startups”. Pel que fa a Colliers, Echavarren ha indicat que cada any selecciona 10 projectes de proptech, que s’estableixen a la seu central de la consultora, a Toronto. Allà, les acceleren: “Colliers acaba essent un accionista molt minoritari, però això els permet fer el salt al mercat i aixecar capital”.
Ismael Clemente (CEO de Merlin Properties): "No crec en el 'coliving' ni en el 'coworking'"
Les polítiques municipals de Barcelona
Un altre dels temes que s’ha tractat durant la taula rodona ha estat la situació del mercat immobiliari a Barcelona, ciutat que acull el Barcelona Startups Congress. Tant Clemente con Echavarren han criticat amb duresa polítiques de l’Ajuntament i la Generalitat com la limitació dels preus del lloguer i la moratòria hotelera. “El populisme és una barrera física a la inversió més important que el mar i la muntanya, que envolten Barcelona”, ha carregat el CEO de Colliers. Tot i que considera que la capital catalana és “meravellosa” i que abans era un lloc d’aterratge de fons d’inversió, “ara els fons trien Madrid, com una ciutat més oberta i competitiva; el que es necessita és seguretat jurídica per als inversors”.
Clemente ha introduït un altre factor que creu que frena l’avançament del sector immobiliari: les protestes ciutadanes. “A base de tirar llombardes a l’aparador de Prada, el que passarà és que l’empresa anirà a una altra ciutat, on no rebi llombardes”, s’ha queixat. I ha acabat la intervenció alertant que “és més fàcil destruir que construir” i expressant la seva idea de com ha de ser Barcelona: “El motor econòmic d’idees i innovació d’Espanya”.