La Comissió Europea acaba de recordar "els milions de llocs de feina" que "depenen del turisme" i ha admès que les companyies aèries puguin vendre la totalitat del passatge sempre que implantin mesures de seguretat -mascaretes obligatòries, desinfecció dels aparells amb ozó...
"Europa és la primera destinació mundial de turisme i s'ha especulat que aviat només seria un gran parc temàtic"
I és que Europa és, amb molta diferència, la primera destinació mundial de turisme, tant interior com exterior. Fins al punt que algú ha especulat que aviat només seria un gran parc temàtic d'abast mundial. Segurament una exageració però que no ha de fer perdre'ns de vista la transcendència econòmica i social del turisme al Vell Continent. Només cal recordar com molts dels ciutadans de l'antic bloc soviètic vivien més o menys conformats amb el seu sistema econòmic i de llibertat vigilada. Només hi havia una limitació que aconseguia un rebuig pràcticament unànime: la impossibilitat quasi absoluta de viatjar a la resta d'Europa i del món no socialista.
Un canvi disruptiu incompatible amb el mercat
La Comissió no ho ha dit, però segur que ha considerat que ja n'hi havia prou amb les primeres antigues companyies de bandera que tornen a l'empara de l'Estat, com Alitalia o Air France-KLM, perquè se n'hi afegeixin de noves. O que les de baix cost deixin simplement de volar perquè requereixen una ocupació mitjana del 80% per ser viables. O això, o augmentar espectacularment els preus dels bitllets, alternativa que qüestionaria l'intercanvi de persones i al mercat únic europeu que no pas el mateix coronavirus.
El distanciament físic -que no és exactament el mateix, que el distanciament social, tot i que pot potenciar-lo- és d'aquells canvis disruptius originats per la crisi del coronavirus que no persistiran perquè són incompatibles amb la pervivència del sistema capitalista. L'economia de mercat prima les economies d'escala i les grans concentracions de producció i, sobretot, de consumidors. Redimensionar tota mena de recintes, modes de transport i instal·lacions per fer evitar aglomeracions és literalment inviable per a tothom. Des de les companyies aèries als centres comercials i grans magatzems passant per les escoles o els centres de convencions.
"La Comissió segur que ha considerat que ja n'hi havia prou amb les primeres antigues companyies de bandera que tornen a l'empara de l'Estat, com Alitalia o Air France-KLM"
Potser l'única excepció és la dels cinemes, que aquests darrers anys, malgrat la progressiva reducció de l'aforament de les sales, han sobreviscut amb ocupacions mitjanes molt baixes gràcies a una reducció radical de la resta de costos de personal. Per això acabem de saber del primer festival de cinema que es manté de forma presencial per al juny, tot i respectant el distanciament físic. Però no és aquest el cas de teatres o auditoris, com bé sap la gent de la cultura.
El teletreball salva el transport públic
Mentrestant, ens trobem amb paradoxes, com el del transport públic, segurament l'indret on més proximitat física patim cada dia, si més no en hores punta, i que té una impossibilitat material absoluta d'augmentar l'oferta perquè no anem tan atapeïts, sigui a Rodalies i els FGC i també als autobusos i tramvies. La recomanació històrica de fer servir el transport públic per als desplaçaments es transforma ara amb l'anar a peu, amb bicicleta o en patinet.
Tot plegat només s'aguanta perquè les escoles encara són tancades i l'administració i moltes empreses encara mantenen gran part de les plantilles fent teletreball. Un teletreball que, segons el Banc d'Espanya, podria ser possible -de forma total o parcial- per a un terç de l'ocupació existent. Però perquè el teletreball no sigui una excepció i es mantingui o millori la productivitat, empreses i administracions han de fer molts canvis en la forma d'organitzar-se, de fer el seguiment de la feina feta d'atorgar confiança i mecanismes de participació als teletreballadors i de trobar alternatives als contactes informals quan fem treball presencial i que són més importants del que sembla, sigui per innovar o per fidelitzar al treballador i fer-lo sentir participant d'un projecte comú.
Proximitat, aglomeració i contacte, factors de creixement
Tot plegat no vol dir que la pandèmia no deixi cap seqüela en forma de modificació dels comportaments socials de la ciutadania. En el món llatí i mediterrani el contacte físic és molt més intens que en d'altres cultures, començat pels anglosaxons o els països nòrdics. Segurament és a Sud-amèrica i a molts països musulmans i africans on el contacte físic és més intens i a tots aquests indrets potser hi hagi una certa regressió. D'altra banda, però, des de la revolució neolítica i l'aparició de les ciutats, la proximitat física ha anat estretament vinculada al progrés, a l'intercanvi i al coneixement.
"La solució al coronavirus haurà de venir forçosament de la farmacologia i, mentrestant, haurem de trobar fórmules per controlar-lo que no imposin confinament o distanciament físic permanents"
La Terra no ha esdevingut ni esdevindrà plana, com pronosticaven alguns. El lloc, l'aglomeració, els contactes formals i informals són i seran decisius malgrat els avenços i la generalització de les TICs i de la comunicació virtual. De fet, una de les notícies d'aquests darrers dies que potser no s'ha valorat com cal és el compromís dels organitzadors del Mobile per allargar un any més i amb una nova edició el compromís amb Barcelona. I és que els qui treballen a les TICs, el sector que desenvolupa les eines per fer possible la no presencialitat, necessiten imperiosament trobar-se físicament tots plegats almenys un cop a l'any. Una bona notícia també per a tota mena d'organitzadors de convencions i de congressos.
I és que el distanciament físic no persistirà i seria un error intentar desenvolupar cuita-corrents grans aularis improvisats o establir torns o rigideses impossibles de sostenir. La solució al coronavirus haurà de venir forçosament de la farmacologia i, mentrestant, haurem de trobar fórmules per controlar-lo que no imposin ni un confinament ni un distanciament físic permanents.