La política exterior i el KremlinGate han estat els dos grans protagonistes de l'actualitat americana del mes d'abril. La reunió secreta que el director de la CIA, Mike Pompeo, va mantenir amb el lider de Corea del Nord, Kim Jong-Un, és el motiu pel qual el Senat ha confirmat Pompeo com a nou secretari d'Estat alhora que la direcció de la CIA ha quedat provisionalment de forma interina. L'acord amb Iran i la guerra comercial amb la Unió Europea i la Xina -que estan ara en ple impàs- han estat els dos grans temes dins la política exterior que el president Trump està lliurant amb duresa. El KremlinGate segueix el seu curs i això implica que el seu grau de complexitat també augmenta. El nombre d'imputats i/o acusats és ja important -més de 15 persones- però les últimes novetats apunten directament al president Trump i la seva entrevista amb el Fiscal Especial Robert Mueller.
Una CIA sense líder ni tortures
En el darrer Trumponòmics els vaig explicar que els Estats Units i Corea del Nord havien mantingut converses informals i que això ha facilitat la distensió del conflicte. Fa uns dies hem sabut que els protagonistes de les converses foren Pompeo i el president de Corea del Nord. La primera conseqüència de la foto entre els dos publicada als mitjans americans ha estat que Pompeo ha abandonat la direcció de la CIA i ha estat nomenat i confirmat Secretari d'Estat alhora que la CIA ha quedat en situació interina, perquè la candidata a la direcció, Gina Haspel, no té encara prou suports a causa del fet que genera molta controvèrsia entre els mateixos republicans. Per un tema molt sensible per al gran públic: les tortures. Haspel és actualment la directora adjunta de la CIA i té més de 30 anys d'experiència dins l'agència però això implica també que va ser molt activa durant el mandat Bush, justament el mandat on la CIA ha comès les seves pitjors pràctiques en relació a les tortures. No només fou una de les responsables de les tortures durant la Guerra del Terror sinó que a més, hom argumenta que va cometre diversos delictes en el seu tracte als detinguts com per exemple la destrucció de les cintes de gravació de les declaracions dels detinguts. Pompeo ha entrat amb força al Departament d'Estat i ha posat l'agència a treballar durament fent algunes de les reformes que els especialistes fa temps que reclamant, en part gràcies a l'autoritat que li ha donat el relaxament amb Corea del Nord.
"Corea del Nord: Sens dubte estem davant el primer gran triomf del president en política exterior"
El cap de setmana passat vam veure una reunió pública entre els líders de les dues Corees en la zona neutral i el mateix president Trump ha anunciat una trobada amb Kim Jong-Un en unes setmanes, però no ha volgut anunciar on tindrà lloc la reunió. Sens dubte estem davant el primer gran triomf del president en política exterior, assumint que Jong-Un complirà la seva paraula i pararà el seu programa d'armament nuclear.
Donald Reagan
El segon gran focus ha estat l'acord amb Iran que va signar Barack Obama. El president Trump porta des de la campanya criticant durament aquest acord perquè el troba insuficient. Fa uns dies va anunciar que es planteja abandonar l'acord, cosa que al meu entendre és molt perillosa. El risc és que abandonar l'acord implica que l'Iran aconsegueixi armament nuclear a llarg termini i això pot provocar que Israel entri en guerra amb Iran a Síria. Aquesta setmana, però, Benjamin Netanyahu s'ha tret un as de la màniga i ha anunciat en conferència de premsa que el Mossad ha aconseguit mitja tona de material en relació al programa nuclear d'Iran. Segons Netanyahu, l'Iran ha seguit desenvolupant en secret el seu programa, el que implica una violació flagrant de l'acord signat amb Obama. La reacció del president Trump, en clara coordinació amb Netanyahu, ha estat anunciar que abans del dia 12 de maig prendrà una decisió al respecte però que cal portar el cas a l'AIEIA per avaluar el material que ha obtingut el Mossad.
"Trump segueix l'estratègia amb Corea i Iran que Reagan amb la Unió Soviètica: escalar, escalar i escalar per portar als rivals més febles fins al col·lapse"
Sens dubte estem davant una de les millors operacions d'intel·ligència dels darrers 40 anys. El que pot passar ara dependrà molt de l'avaluació que en faci l'AIEIA però sens dubte trencar el pacte sembla quelcom obligat si creus que l'Iran segueix desenvolupant armament militar. Donald Trump segueix la mateixa estratègia amb Corea i Iran que Reagan amb la Unió Soviètica: escalar, escalar i tornar a escalar per portar als rivals, que són geopolíticament més febles, fins al col·lapse.
L'actiu de Vladimir
El KremlinGate segueix essent una font inesgotable de notícies. Si la darrera columna els vaig obrir alguns interrogants sobre l'estratègia aparentment estranya que Mueller i Schneiderman a Nova York duen a terme, la filtració -interessada- de les 48 preguntes que Mueller vol fer a Donald Trump al New York Times ens proporciona algunes respostes. Com es desprèn dels tuits del president Trump, és obvi que no està disposat a anar a declarar voluntàriament davant el Fiscal Especial. La filtració de les preguntes i la presència latent de The Velociraptor obren la possibilitat que aquest segon estigui cuinant un subpoena -requeriment d'informació- al president Trump per tal de portar-lo davant el Gran Jurat. La diferència entre declarar davant un Fiscal o davant el Gran Jurat no és menor. Davant el fiscal és possible portar advocat i estar assessorat en tot moment i, per tant, és difícil dir alguna cosa que et perjudiqui greument. En canvi, davant el Gran Jurat l'advocat defensor no hi és, i contestar preguntes delicades sense advocat és una tasca impossible de superar a no ser que siguis innocent del tot.
"Vladimir Putin té material que compromet Trump. Donat que el president no ha estat capaç de complir la seva part del tracte, Putin procedeix a deixar-lo caure"
Els serveis d'intel·ligència occidentals saben fa molts mesos que Donald Trump és un actiu de Vladimir Putin com demostra que Harri Ohra-aho, General dues estrelles i ex cap de l'Estat Major de la Intel·ligència finlandesa tracti Donald Trump com un agent del Kremlin. La filtració de les preguntes, autoritzada segurament per Robert Mueller, no és més que una maniobra per arraconar Trump i que es negui a fer l'entrevista amb Mueller, ja que serà així com s'obrirà la porta al Gran Jurat. La reacció immediata ha estat la dimissió del seu advocat, cosa gens sorprenent si tenim en compte que Natalya Veselnitskaya ha confessat en televisió que és una agent del Kremlin. Qui és Veselnitskaya? És l'advocada amb qui Donald Trump, Donald Trump Jr, Michael Flynn i Paul Manafort es van reunir a la Torre Trump per fer un intercanvi: informació sobre Hillary Clinton a canvi d'alguna cosa -presumptament aixecar les sancions a Rússia-. Què vol dir aquesta confessió en prime time? Veselnitskaya ha confirmat que el Kremlin té informació -dirt- sobre Hillary Clinton sense especificar quina. La gran pregunta és si es refereix als mails que va filtrar Wikileaks.
Vladimir Putin té material que compromet Donald Trump. Donat que el president no ha estat capaç de complir la seva part del tracte, Putin procedeix a deixar-lo caure. El que ve no té cap bona pinta pel president Trump en particular ni pels Estats Units en general.