Nombri una directora d'orquestra. No? Cap? No encara? És normal. Només el 5% del total ho són. Més fàcil: directores de cinema. Segur que surten alguns noms com Isona Passola o Isabel Coixet. El nombre de directores de cinema no arriba al 20%, quan el nombre d'estudiants d'audiovisuals que són dones és del 64%. Al sector cultural encara li queda molt de recorregut per arribar a una paritat real, poc més del 40% d'ocupació en aquest sector és femení.
"Avui la cultura encara no és compartida". L'escriptora Maria Àngels Cabré, directora de l'Observatori Cultural de Gènere, sintetitza amb aquestes paraules el que les dades ja fa temps que demostren. I és que malgrat que les dones representen el 64% del total d'estudiants matriculats en estudis superiors relacionats amb el món cultural i també són les principals consumidores de cultural, a l'hora de trobar feina en aquest sector les dones són minoria. Sobretot si es tracta de càrrecs directius, de gestió i de creació.
Genèricament, el percentatge de dones ocupades és del 46%, però en el sector de la cultura aquesta xifra es redueix al 41%.
Per àmbits, únicament el sector de l'edició i del llibre és el que més dones ocupa, un 56%, ja que les biblioteques han estat tradicionalment un àmbit laboral femení. Però les xifres van disminuint si ens fixem en altres àmbits com l'audiovisual, que només n'ocupa el 41%, i descendeix fins al 29% quan es tracta de perfils tècnics o de gestió, ja que la dona tendeix a ocupar més aviat càrrecs administratius o intermedis.
El sector musical, explica Carmen Zapata, directora de CurtCircuit, "pot fer la impressió de ser molt obert i liberal però es troba amb les mateixes situacions masclistes que altres sectors". Zapata també és presidenta de l'associació Mujeres de la Indústria de la Música (MIM), que ha nascut precisament per visualitzar el rol de les dones en aquest sector.
Pocs premis literaris i exposicions femenines
Pel que fa als premis literaris, només un 18% s'atorguen a dones i molt pocs porten el nom d'una dona escriptora. Als mitjans, només el 20% dels articles d'opinió tenen signatura femenina.
Als museus la situació és igualment dramàtica. Només un 14% de les exposicions que es fan als principals museus de Barcelona estan dedicats a dones artistes. En alguns casos només es fa una exposició a l'any dedicada a una dona artista.
Davant aquestes dades, les conclusions són ben clares: "La representació de les dones a la cultura està lluny de ser normalitzada", afirma Anna Villarroya, professora i investigadora de gènere i cultura, que assenyala la paradoxa que suposa el fet que "Les dones són les principals consumidores de productes culturals, la majoria de graduades en els camps culturals".
Segons Vilarroya, les barreres que les dones han de superar tenen a veure amb la dificultat d'accés a determinats sectors de la indústria i a la dificultat de progressar dins en les esferes culturals i creatives. A més, hi ha una greu manca de dones referents en aquests àmbits i això, afegeix Cabré, "afecta els continguts culturals i afecta les carreres professionals de les dones".
Per tot això, afegeix, "cal augmentar la presència de les dones als llocs de decisió, organitzar trobades específiques, fomentar l'estudi i la recerca, avançar en la visibilitat de les dones i incorporar la dimensió de gènere en els estudis d'art, literatura, humanitats...".
Pressionar els mitjans
En la mateixa línia, Cabré creu que "s'ha de pressionar als mitjans i insistir quan als programes no hi apareixen dones". No obstant això, la directora de l'Observatori Cultural de Gènere també es mostra optimista, ja que des de l'inici de l'activitat de l'observatori, ara fa cinc anys, fins ara, s'ha anat notant un increment del nombre de dones al sector. "Hi ha un moviment a escala internacional que també ajuda a moure les coses", explica.
Aquestes expertes, que van participar en la jornada Escenari de Dones celebrada a la Universitat de Barcelona, apunten a la necessitat d'impulsar estudis amb dades regulars i fiables "que posin en relleu la presència de dones a les arts i la cultura, i també als mitjans", diu Villarroya.