El juliol de 2012, enmig d'una de les grans crisi financeres, polítiques i socials que ha viscut l'Europa moderna, es va dir una de les frases que definiria el continent durant diverses generacions. En el marc de la conferència sobre inversions de l'agència pública britànica United Kingdom Trade and Investments, el llavors president del Banc Central Europeu va aclarir, amb una naturalitat sorprenent per la greu declaració: "El BCE està preparat per fer el que calgui per preservar l'euro. I, creguin-me, serà suficient". Si Mario Draghi no era ja una de les figures més rellevants de la Unió Europea contemporània, en aquell moment va superar amb escreix aquest estatus.
El ja conegut com whatever it takes moment, el germen de la política fiscal conservadora, l'austeritat i la governança econòmica europea de tota la dècada passada, es recorda amb alta estima entre els membres del Cercle d'Economia. El que fóra membre del Consell de Govern del BCE entre 2006 i 2012 José Manuel González-Páramo, que va coincidir amb Draghi durant els primers mesos del seu mandat, no resta importància a la "visió estratègica" de l'economista, sense la qual, opina, l'Europa de principis de la dècada hagués estat "Insostenible". Aquella declaració, assevera González-Páramo, "passarà a la història com un dels esdeveniments definitoris de la construcció europea".
González-Páramo: "El moment 'whatever it takes' passarà a la història com un dels esdeveniments definitoris de la construcció europea"
Sota aquesta premissa ha rebut Draghi, precisament, el primer Premi Cercle d'Economia a la Construcció Europea, com a cloenda de les tres jornades que el think tank ha passat reunit a l'hotel W. "Les coses estan tornant a la normalitat, i aquests dies proven – es felicita el president del Cercle, Javier Faus - que Barcelona ha recuperat el seu atractiu internacional". Faus ha deixat meridianament clar que el projecte europeu és consubstancial amb el del Cercle d'Economia. La institució és, en paraules del seu president, "fortament europeísta i atlantista". "Algunes veus antieuropees s'han aixecat a Espanya – alerta Faus – i, tot i que lleus, ens hem d'aixecar contra elles".
L'empresari no ha estalviat paraules en destacar el valor de Draghi entre "els que han contribuït a la construcció europea". Ha alertat, però, al Draghi primer ministre, i al seu homòleg espanyol Pedro Sánchez, dels perills de fiar-ho tot a Europa. Recuperant la cita del periodista conservador Indro Montanelli, Faus ha avisat els primers ministres que "Itàlia, i fem això extensiu a Espanya i Catalunya, no pot amagar els seus problemes rere els braços protectors d'Europa".
Una nova reconstrucció europea
Després de rebre el premi de les mans de Faus i Pedro Sánchez, Draghi ha deixat uns segons per les emocions i els agraïments abans de desplegar la mirada a llarg termini que li havia valorat González Páramo. "Estem millor, però encara no hem acabat", augura un primer ministre italià encara mesurat, però optimista. Els creixements projectats per la UE per a les economies espanyola i italiana – un 4,2 i un 5,9% respectivament – es revisaran a l'alça, opina, gràcies al bon ritme de vacunació. I l'escalada de la immunitat europea hauria d'anar acompanyada, segons Draghi, d'una redistribució de les vacunes. "Que els països pobres no tinguin vacunes no és només èticament injust, sinó també perillós", lamenta Draghi, que reclama una estratègia sanitària global.
Faus: "Algunes veus antieuropees s'han aixecat a Espanya i, tot i que lleus, ens hem d'aixecar contra elles"
Davant les veus antieuropees que detectava Faus, el romà aixeca la bandera de la "unificació monetària i fiscal". Els reptes que esperen a la Unió, no només en la sortida de la pandèmia sinó en la construcció econòmica per la propera generació, així ho demanen. "La transició ecològica – estima Draghi – i la digital requeriran una massiva reordenació de llocs de treball»" El creixement i la recuperació, per aquest motiu, són claus, perquè cal arribar a aquestes transicions en una bona situació. "Amb majors ràtios d'activitat podem compensar el deute que s'ha generat durant la crisi", estima.
L'altra sortida de la crisi
El primer ministre ha aprofitat, també, per exposar la seva perspectiva sobre el treball europeu durant la pandèmia, i les substancials diferències filosòfiques que han guiat i guiaran les institucions mentre continuen navegant la crisi sociosanitària. «Els reguladors europeus haurien d'estar orgullosos – afirma – per la ràpida recuperació que han aconseguit». I s'ha aconseguit, destaca Draghi, gràcies a la intervenció pública i la coordinació entre els diversos nivells institucionals. "No recordo una resposta fiscal d'aquesta grandària des de la Segona Guerra Mundial".
Draghi: "Europa combina de manera única justícia i prosperitat. Aquest és, i ha de ser, el nostre orgull"
Les noves polítiques fiscals de la Unió s'han d'adaptar a la realitat financera que ha deixat la crisi. Amb una pujada generalitzada del deute públic i privat, destaca Draghi, "una política fiscal expansiva és necessària", però només temporalment. "Hem d'assegurar els inversors que tornarem a polítiques fiscals conservadores quan el creixement se sostingui a si mateix".
L'eventual sortida de la crisi, però, ha de ser «igualitària i sostenible» a diferència de la del 2008. "En el passat recent – critica Draghi – hem oblidat la importància de la cohesió social. No podem donar per feta la democràcia". Les institucions europees han d'acompanyar els treballadors amb polítiques d'ocupació i suport als col·lectius amb més dificultats per trobar treballs dignes i estables. En aquest sentit, el primer ministre reivindica una Europa "única" que "Combini justícia i prosperitat". "Aquest és, i ha de ser, el nostre orgull".