El dia de l'orgull LGBTI arriba immers en un context dolç i salat. Ha arribat el dia del moviment de l'arc de Sant Martí amb l'atac de l'extrema dreta que ha sacsejat Europa. Les italianes s'han sumat a les lleis homofòbiques dels primers ministres hongarès i polonès, Viktor Orban i Mateusz Morawiecki. El govern de Georgia Meloni acaba d'aprovar els drets de les famílies homosexuals. A l'estat espanyol, el partit d'ultradreta Vox ha posat com a condició a les negociacions que ha dut a terme amb el PP mesures per reduir els drets de les persones LGBTI. Amenaçats, es produeix un canvi important que ha deixat un sabor dolç al 28 de juny d'aquest any: la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i la garantia dels drets LGBTI, aprovada pel Congrés dels Diputats el 23 de febrer, coneguda com la llei trans.
A més de portar avenços significatius en el camp dels drets de les persones trans, la llei també inclou les obligacions de les empreses per garantir els drets de les persones trans i LGBTI. Així, preveu mesures específiques per prevenir, corregir i eliminar tota mena de discriminació en l'àmbit públic i privat. Així mateix, la llei contempla la participació de les persones LGBTI en tots els àmbits de la vida social i la superació dels estereotips que les impacten negativament. La llei imposa la necessitat que les empreses de més de 50 treballadors disposin de mesures i recursos previstos per aconseguir la igualtat real i efectiva de les persones LGBTI. La llei també destaca la necessitat d'un protocol d'actuació per atendre l'assetjament o la violència contra les persones LGBTI. Les empreses compten amb un any a partir de l'aprovació de la llei per implementar els plans i els protocols establerts pel reglament.
Un important pas cap endavant
L'aprovació de la llei va suposar un pas endavant important per als integrants del col·lectiu LGTBIQ+. Així opinen Alf Setiey Muñoz i Iren Ibisate Cuartero, membres de l'associació Anitzak a Bilbao. Anitzak és un projecte creat per aconseguir la igualtat del col·lectiu LGTBIQ+, fent durant tot l'any campanyes de formació, defensa i sensibilització. Tal com van explicar Setiey i Ibisat, “la llei és un gran pas endavant, ja que va suposar la posada en marxa de plans per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes a les empreses de l'època”. Fins ara, els integrants d'Anitzake assenyalen que la implementació de protocols específics per a persones LGBTIQ+ va ser voluntària, i “en gairebé tots els casos això va generar lentitud, vulneració de drets i manca d'eines legals. Va ser molt evident, sobretot a l'assetjament de les persones trans o del tractament de les vostres dades personals”.
Setiey i Ibisat (Anitzak): "La llei és un gran pas endavant, ja que ha suposat l'inici de plans per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes en les empreses actuals"
Setiey i Ibisat consideren la llei una fita en la lluita per la inclusió i la igualtat de drets: “És un gran pas endavant per a l'acceptació i la protecció dels drets de les persones trans i, en general, del col·lectiu LGBTI”. Els integrants d'Anizka són conscients que la plena implementació dels plans i mesures contingudes a la llei portarà temps, però tenen clar que “la mateixa acceptació de la llei serveix com a recordatori que la igualtat i el respecte no són negociables, ja que no subjecta a la voluntat de qualsevol empresa, organització o persona. Ara la llei té una sòlida base jurídica que estableix, que obliga les institucions i la societat en general a garantir els drets i la igualtat d'oportunitats de totes les persones, independentment del gènere o elecció sexual”.
Grutze Mendizábal Mujika, consultor d'Emun, aprova la importància de la llei. Emun treballa en l'àmbit del basc i la innovació social, treballant en els àmbits de la igualtat de gènere i la diversitat, entre d'altres. Segons Mendizábal, la llei trans representa un pas endavant “perquè ha donat visibilitat a una realitat i ha portat l'oportunitat de posar el tema sobre la taula a les empreses”. En opinió del membre d'Emune, però, encara queda alguna cosa per fer: "cal disposar dels recursos i eines que ajudin a fer el primer pas en qualsevol tema social" i per això, "dotar la persona que serà responsable del problema dins de l'empresa amb el temps i les oportunitats necessàries per abordar el problema i prendre decisions Si hi ha gent al voltant per ajudar, és molt millor”.
La plena implementació de la llei encara té un llarg camí per recórrer
Encara que l'aprovació de la llei en si és una fita, Alf Setiey i Iren Ibisat creuen que encara queda un llarg camí per recórrer abans de la seva implementació real: “Actualment, gairebé cap empresa està fent passos amb els protocols, principalment perquè la regulació necessària no s'ha fet un desenvolupament sobre quines empreses saber com fer-ho”. Després de l'aprovació de la llei, el Ministeri d'Igualtat tenia altres prioritats i no ha desenvolupat la normativa. Uns mesos després ha arribat la convocatòria d'eleccions generals, cosa que ha frenat el desenvolupament. Des de la seva entrada en vigor, la llei ha donat a les empreses un termini d'un any per desenvolupar els plans. Pel que fa al temps, Setiey i Ibisat creuen que es necessitarà entre 3 i 5 anys per aplicar la llei de manera efectiva.
Les empreses, a hores d'ara, han donat una freda benvinguda a la llei. Així opinen els integrants d'Anitzake: “coneixem empreses que han començat a parlar d'implementar la llei, però com que no s'ha desenvolupat el reglament, és difícil que les empreses sàpiguen què han de fer. És cert que tenen expressat interès i que és a l'agenda d'algunes empreses, però fins que no es completi degudament la norma i, fins que no sapiguem en detall el que cal fer, no es podrà posar en marxa”.
El 68,2% de les persones trans declaren ser rebutjades en l'àmbit laboral per la seva identitat de gènere
Mendizábal té una opinió semblant. A parer seu, “la llei no ha tingut, de moment, una gran resposta per part de les empreses”, però té clar que “les empreses amb trajectòria en la gestió dels temes socials a l'empresa estan disposades a parlar del tema. Per exemple, per a les empreses que han seguit una trajectòria en la normalització de la llengua i la igualtat de gènere, abordant la diversitat la poden plantejar més fàcilment, perquè saben quines són les claus per treballar en temes socials”.
Exclusió al món del treball
Dins del col·lectiu LGBTI Trans és una de les situacions més vulnerables. El mercat laboral també n'és un reflex. Segons un estudi realitzat pel Ministeri d'Igualtat d'Espanya el 2022 sobre la inclusió de persones trans a l'àmbit laboral i social, el 68,2% de les persones trans declaren ser rebutjades a l'àmbit laboral per la seva identitat de gènere. El 23,2% durant el procés de selecció de feina i el 45% després d'aconseguir la feina. Només el 35% de les persones enquestades tenia un contracte il·limitat. La investigació deixa clar que queda molt per fer perquè el lloc de treball sigui un entorn segur: només el 62% ha revelat públicament que és trans.