2020 pot acabar sent un any de trànsit. Políticament sembla que l’últim trimestre de 2019 ha esvaït algunes incerteses i s’ha posat fil a l’agulla per encarar el Brexit o reconduir les relacions comercials entre els EEUU i la Xina, entre altres. Això afavorirà que, econòmicament parlant, l’escenari global tingui per protagonista la moderada desacceleració que ja ha fet acte de presència durant el que va de 2019, amb una Espanya creixent l’any vinent al ritme del 1,5%, quatre punts per sota del tancament previst per aquest l’any, un 1,9% del PIB.
La situació d’una desacceleració mundial generalitzada –tret d’algunes economies emergents- agafa a Espanya amb els deures fets i l’economia és més robusta que en etapes anteriors, de manera que pot resistir possibles sacsejades amb més resiliència. L’economia espanyola porta sis anys amb creixements sostinguts, mantenint els nivells de competitivitat i ajustant els nivells d’endeutament de famílies i empreses, però no tant del sector públic.
L’anàlisi correspon als experts de CaixaBank Research, els economistes Javier García Arenas, Adrià Morron i Oriol Carreras, que van participar en el debat Perspectives econòmiques per al 2020, organitzat per la Comissió d'Economia de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, que presideix el catedràtic d’economia aplicada de la UB, Martí Parellada.
El professor Martí Parellada sosté que malgrat tot, una de les assignatures encara pendents per a l’economia espanyola es intentar millorar els seus nivells de productivitat. Argumenta que Espanya porta vuit anys amb un saldo positiu en la seva balança per compte corrent –equivalent a un 3% del PIB- que li atorga una més gran capacitat de finançament, fet que ha reforçat la competitivitat que, a més, ha anat acompanyada de un relleu generacional en el sector empresarial que l’ha reforçat en termes de qualitat.
La demanda interna, el pilar del creixement
L’economia espanyola, segons Oriol Carreras, es mourà el 2020 en un escenari de lleu creixement de la demanda interna “que serà el pilar del creixement però no repuntarà”, en part perquè se sustentarà en un increment lleu dels salaris, i no tant per la creació d’ocupació. El consumidor seguirà sent caut perquè no s’han esvaït totes les pors. Cal tenir en compte que el 2019 ja s’ha vist com el consumidor no ha pres decisions importants en compres de béns perdurables. És a dir, no ha formalitzat massa préstecs hipotecaris perquè estava recelós davant els canvis legislatius que s’han aplicat a l’Estat espanyol, ni tampoc ha adquirit vehicles perquè el sector de l’automòbil està en plena transformació i manca regulació sobre les nous formats de vehicles híbrids o elèctrics, per exemple. Per tant, el proper any es registraran nivells controlats en l’endeutament de les famílies i les empreses (en quotes que resten per sota de la mitjana dels principals països europeus).
El 2020 també seguirà sent un any estable pel que fa als tipus d’interès, que es preveu que seguiran sent baixos. En aquest sentit, Adrià Morron sosté que cada vegada hi ha més veus d’experts crítics amb els suposats efectes beneficiosos per a l’economia d’una política de tipus d’interès negatius, i cita el cas de Suècia. L’economista explica que es detecta que aquests dubtes també tenen efecte en el Banc Central Europeu (BCE) com mostra el fet que, quan ja es va arribar a tipus cero, l’autoritat monetària europea va deixar d’aplicar baixades del 0,25% -com venia sent habitual- per fer-ho de 10 en 10 punts.
Els bancs centrals demanen als Estats que dissenyin una millor combinació de les seves polítiques econòmiques de manera més equilibrada y ponderada
Els bancs centrals, a parer de Morron, estan demanant als Estats que dissenyin una millor combinació de les seves polítiques econòmiques de manera més equilibrada i ponderada de cara als nous cicles econòmics. Això exigiria, entre altres, la regulació de polítiques fiscals més adequades i coordinades. En el marc de la Unió Europea això és especialment important perquè de la política fiscal en depèn bàsicament la generació de l’entorn del 0,3% del PIB, explica Morron i admet que si l’escenari macroeconòmic global va a pitjor en el curt termini, en política fiscals els Estats tenen un marge d’actuació molt reduït, a més de ser molt dispar entre els propis Estats. És per això que l’economista de CaixaBank Research adverteix que buscar l’impuls de mesures fiscals més tradicionals pot no tenir els efectes esperats a l’hora de resoldre situacions econòmiques o d’estimular la generació de riquesa d’un país.
Tant és així que en el decurs de la taula de debat Perspectives econòmiques per al 2020 es va posar de manifest que caldrà conèixer a fons les modificacions fiscals que el Govern català preveu portar a terme, en base a l’acord sobre els pressupostos de la Generalitat per al 2020, tancat amb En Comú-Podem, per saber si realment serà favorable per engreixar els ingressos catalans. Els experts coincideixen en què caldrà veure quin és el balanç entre l’impacte de reducció de tipus impositius de l’IRPF en les rendes baixes versus l’increment de tipus per a les classes altes en IRPF, Successions i Patrimoni. Alerten que qualsevol modificació del sistema impositiu s’ha d’analitzar de manera global dins d’un marc general de noves polítiques fiscals integrades.
Allunyar el fantasma de la recessió
En una perspectiva més global, els economistes de Caixabank Research desestimen que l’economia mundial camini cap a una recessió. L’any 2020 girarà entorn a un moderat creixement del 3,3%, tot i el fre que registraran economies com la nord-americana o la xinesa que milloraran per sota dels nivells dels últims dos anys en els que ja s’ha detectat una tendència a la moderació. Aquest és, doncs, un escenari de desacceleració generalitat, però en cap cas de recessió, ha deixat clar Javier García Arenas. L’economia nord-americana passarà d’un creixement del PIB del 2,3% esperat a tancament d’aquest any a un 1,8% en les previsions per al 2020, mentre que a la Unió Europea (UE) la situació es preveu molt estable i els pronòstics apunten a un repunt del creixement de 1,1% per segon any consecutiu. Entre les economies emergents destaca la frenada en la millora de les perspectives xineses que, després d’anys creixent a un ritme anual superior al 6%, el 2020 no arribaran a aquest llindar perquè es preveu un alça del PIB del 5,8%.
Després del període 2016-2019 amb una l’escalada de les incerteses polítiques i econòmiques, el 2020 s’obre amb un missatge molt clar
L’economista García Arenas comenta que, malgrat que no desapareixeran totes les temences comercials i polítiques, sí és cert que el primer acord entre els EEUU i la Xina per reprendre les relacions comercials deteriorades pel govern de Donald Trump i que s’hagin desvetllat les incògnites sobre el Brexit ha esvaït algunes de les pors en els conjunt dels mercats.
L’important és que, després del període 2016-2019 amb una l’escalada de les incerteses polítiques i econòmiques, el 2020 s’obre amb un missatge molt clar: les incerteses es mantindran en cotes relativament elevades, però estables, especialment en el context de la Unió Europea (UE). Altra cosa és els Estats Units on hi ha obert el impeachment contra el president Trump i la celebració d’eleccions presidencials el proper novembre. Especialment aquest últim fet farà que al govern Trump no li interessi tensionar més les relaciones comercials internacionals, per exemple.