"Sempre hem tingut a l'escola una setmana blanca. Per què no una setmana blava?", es pregunta Fernando de Rojas, president de Mediterrània Clúster Marítim, entitat nascuda a Alacant el 2016 per aglutinar l'oferta de la nàutica i trobar sinergies públic-privades. En un territori sense pistes d'esquí i, per contra, amb 518 quilòmetres de costa, la idea no està mal plantejada. Amb ella, s'activarien centenars d'accions vinculades a la mar, un recurs inabastable i base de la denominada economia blava, a la qual ara els valencians volen dedicar recursos per revifar la riquesa que pot aportar-los l'immens mar que els acarona.
És el que han defensat els participants de la jornada Situació i potencialitats de l'Economia blava en la Comunitat Valenciana celebrada recentment a València. "En la Comunitat hem d'aprofitar aquesta oportunitat per a transformar el model econòmic valencià i per a conservar el medi ambient", ha explicat el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler. Les seues dades xifren en 276.723 les ocupacions que genera el sector al País Valencià, amb una evident preeminència de les que genera la indústria turística. D'altra banda, les estimacions de la Unió Europea calculen un impacte de l'economia blava sobre l'ocupació de 5,4 milions de llocs de treball, amb un valor afegit brut al voltant de 500.000 milions d'euros anuals.
Soler: "Hem d'aprofitar aquesta oportunitat per a transformar el model econòmic valencià i per a conservar el medi ambient"
Des de l'Administració valenciana asseguren que hi ha una decidida aposta per activar aquest sector econòmic i les seues propostes van dirigides a la millora de la governança i ordenació de l'espai marítim i litoral; el desenvolupament empresarial i el suport als clústers marítims; la conservació de la biodiversitat dels hàbitats marins i la seua adaptació al canvi climàtic; el desenvolupament i la creació de competències professionals; l'enfortiment de la innovació; el foment de la diversificació de la pesca artesanal i la millora de la competitivitat del sector pesquer i aqüícola, contemplant la disminució de la seua petjada ecològica.
Emprenedors del mar
A hores d'ara, el sector encara té feina al davant i són alguns pioners els que estan obrint portes al mar. Un d'ells és Paco Gracia, CEO i fundador de la startup valenciana Trip&Feel, especialitzada en pesca-turisme i turisme mariner. Nét i besnét de pescadors del Campello (Alacant), Gracia explica que per la baixa rendibilitat fa cinc anys que van desballestar el vaixell familiar i és quan es va enrolar en aquesta iniciativa empresarial. "Som la veu del sector pesquer, nosaltres ajudem a diversificar el treball de les confraries de pescadors, treballant amb l'Administració, etc. Connectem el sector pesquer professional amb el turisme", explica Gracia.
Gracia: "Som la veu del sector pesquer, nosaltres ajudem a diversificar el treball de les confraries de pescadors"
La seua proposta de negoci és fer pujar a vaixells professionals de pescadors turistes que volen conéixer com és la professió de pescador i gaudir amb ells d'un dia al mar. Treballen a Peníscola, Grao de Castelló i Xàbia, tenen acords amb set embarcacions professionals, acords amb un ajuntament i amb dues confraries de pescadors, ja que altra de les activitats que proposen és acompanyar els pescadors a la llotja per veure el recorregut de venda que fa el peix que s'ha pescat en alta mar.
De moment, han realitzat 150 excursions i han treballat amb 5.000 clients, entre els que també compten alumnes, doncs il·lustrar els infants en les bondats del mar és altre dels seus reptes. Inspirats en allò que van veure a Itàlia, on Gracia va viatjar gràcies al projecte Erasmus for Young Entrepreneurs, ara treballen per la diversificació pesquera. "El creixement ha sigut molt ràpid des dels anys 60 però ens hem oblidat que som pescadors, ací tota la vida hem sigut pescadors i agricultors. Ara volem seguir menjant pescat de qualitat i de les nostres costes, del nostre litoral, però sense saber d'on vénen", apunta Gracia.
Gracia ha criticat l'Administració per la complexa burocràcia a la qual se sotmet l'emprenedor i ha demanat un Ministeri del Mar, una queixa a la qual s'hi ha sumat Rafael Cerveró, windsurfista professional i fundador de l'escola d'esports aquàtics Ocean Republik, ubicada a la Marina de València. "He viscut 10 anys a Canàries i allí l'esport aquàtic està molt consolidat. Realment és una maquinària econòmica molt més important del que nosaltres creiem. Ací ni tan sols arribem a ser una oferta complementària, el nostre és un sector tremendament desconegut i, en molts casos, perseguit per falta de cultura i desregularització", ha denunciat Cerveró.
Cerveró: "És una maquinària econòmica molt més important del que nosaltres creiem"
El tercer projecte empresarial vinculat al mar presentat en aquesta jornada és el de José Maria Planells, Rotary Wave, una startup ubicada a Torrent (València) per a desenvolupar solucions innovadores per al desenvolupament sostenible en els sectors de l'energia i el medi ambient. "Les ones, els corrents, la salinitat... és la força d'energia més important que tenim i cal aprofitar-la", apunta el seu responsable.
Zona d'experimentació de Rotary Wave a València | Rotary Wave
La companyia treballa amb vuit enginyers que desenvolupen els tres dispositius de captació d'energia al mar: butterfly, corrent i la bomba hidràulica. A més, també treballen la dessalinització de l'aigua del mar. "Quan començàrem a experimentar en la Comunitat no hi havia cap canal d'experimentació ni d'ones i vam haver de construir-ho, malgrat els quilòmetres de costa que tenim", apunta Planells. El canal el van crear a la Pobla de Farnals i a hores d'ara tenen projectes a l'Argelia i el Marroc i un altre en marxa al Dodecanés grec, no hi ha un total de 20 illes que se subministren aigua mitjançant vaixells.
No obstant això, Planells opina que "cal estudiar el potencial energètic de la nostra Comunitat, i igual que es planifica el terreny terrestre, cal marcar el mar, i delimitar que zones són per a quins usos". L'emprenedor també ha demanat, en la línia dels altres emprenedors, "més agilitat per a la concessió d'ajudes i dedicar més recursos a l'R+D+i marina perquè si no, no avançarem".
Les grans empreses també pesquen
Per últim, les grans empreses també han vist el potencial econòmic del mar i Dulcesol és exemple d'aquesta aposta per l'economia blava. Amb 2.200 empleats, 144.000 tones de producte elaborat i 325 milions d'euros en facturació, Dulcesol busca en les propietats del mar novetats a incorporar als seus productes. Tota una línia diferent perquè "la societat està demonitzant els productes amb greix i sucre, com els que produïm a Dulcesol, i estic encarregada de buscar nous nínxols de mercat", ha apuntat la seua responsable d'R+D, Laia Alemany.
Productes Innoval de Dulcesol | NNG
La companyia alimentària, especialitzada en brioixeria industrial, ha creat algunes línies de producte amb microalgues, organismes microscòpics i morfosintètics per a crear biomassa per a alimentació humana. La biotecnologia blava és una font que han volgut explotar en la planta valenciana de Villalonga on han desenvolupat valencianes amb cacau, cremes de verdures, etc.