• Economia
  • L'economia catalana, en el curt i el llarg termini

L'economia catalana, en el curt i el llarg termini

Govern i experts treballen en l'estratègia de recuperació post-Covid per avançar els canvis estructurals que vindran i els sectors amb més gran potencial per a liderar Europa

La fàbrica de Seat a Martorell, un dels possibles centres de l'electrificació de l'automòbil català | Cedida
La fàbrica de Seat a Martorell, un dels possibles centres de l'electrificació de l'automòbil català | Cedida
Redacción VIA Empresa
Barcelona
27 de Novembre de 2020

Imaginen un gran centre de prototipatge de xips a Catalunya? "És un sector emergent on fa 10 anys no pintàvem res i si fem les coses bé, podem ser un líder europeu", explica Lluís Juncà, director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació del Govern de Catalunya. Potenciar aquest sector, com molts altres, és un dels objectius de l'Estratègia catalana de recuperació, que es mou en tres eixos: el pla CORECO, que uneix les propostes de l'Administració catalana per a donar resposta als reptes de la COVID-19; el programa Catalunya 2022, que s'avança al que ha de venir per dissenyar els canvis que siguin necessaris; i el comitè assessor Catalunya-Next Generation EU (CONEXT CAT-EU), que identificarà i promourà els projectes amb més possibilitats de triomfar a Europa en la 'festa' de repartiment dels 140.000 milions d'euros que l'Estat espanyol té assignats per la crisi del coronavirus.

Cap d'ells és un repte senzill ni unitari. Complexos per la situació, pel redisseny a què arrossegarà a molts sectors de l'economia catalana i també per la diversitat de veus que intervenen en la seva configuració. El punt de partida és la resposta de la crisi que fa el Govern català amb la Comissió per a l'Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO), aprovat durant l'estiu, i que incorpora les mesures que cada departament assenyala per sortir de la crisi de la forma més ràpida possible. Aquest és el curt termini.

El mitjà, però, és el que treballen al programa Catalunya 2022. Coordinats per Genís Roca i Victòria Alsina, els experts que en formen part són Joan Abellà, Jordi Amat, Oriol Amat, Tatxo Benet, Elisensa Bou, Elies Campo, Mònica Campos, Albert Cañigueral, Mercè Crosas, José Antonio Donaire, Martina Font, Anna Garriga, Gabriel Jené, Jacint Jordana, Josep Maria Martorell, Ramon Maspons, Neus Monllor, Cristina Nadal, Laura Peracaula, Mercè Pujol, Coral Regí, Pep Salas, Jordi Sellas, Maria Sisternas, Montserrat Solsona, Lluís Torner, Laura Urquizu i Montserrat Vendrell. El seu deadline és el febrer de 2021, quan presentaran un document sobre com s'imaginen que pot estar Catalunya a partir de 2022 i quins canvis s'han de fer; "ells tenen la consigna de pensar en el mitjà termini", matisa Juncà.

El llarg termini, en aquest context Covid-19, se situa en 2026, fins a quan estan projectades les ajudes europees. Els 140.000 milions d'euros adjudicats a l'Estat espanyol es traduiran en projectes, però encara hi ha molta desinformació sobre com es repartiran. Lluís Juncà explica que segurament acabarem fent-nos aquesta pregunta per què "la UE diu que els fons s'han de gastar de manera diferent, no territorialitzant la despesa. En general, els fons europeus, per exemple els FEDER, segueixen un criteri territorial a l’hora d’articular-se en projectes, però en aquests nous fons que s’estan preparant, no se seguirà aquest criteri de 'territori', sinó que s'aplicaran criteris 'de benefici o impacte'", apunta. Cada Estat membre presentarà la seva carpeta de projectes l'abril de 2021 i seran aprovats un a un per la Comissió Europea (CE).

Juncà: "La UE diu que els fons s'han de gastar de manera diferent, no territorialitzant la despesa con ens el FEDER, sinó que aquí la despesa ha de tenir sentit i impacte"

Per a encarregar aquesta decisió de quins són els projectes que realment poden aplicar, s'ha demanat el parer del comitè CONEXT, que "han d'identificar i promoure, no seleccionar, i ajudar-nos a identificar en quines àrees podem tenir més paper transformador. El que és fonamental és explicar les complicitats entre el sector públic i el sector privat, i el que ens interessa és que cada departament identifiqui els projectes, els contrasti amb altres identitats i afegeixi el criteri d'aquest consell assessor, per unir projectes que junts poden tenir més força o eliminar altres que poden estar duplicats", explica amb detall el director general de Promoció Econòmica. D'aquest grup hi formen part Oriol Altisench, Oriol Bota, Maria Buhigas, Joaquim Coello, Adelina Comas, Therese Jamaa, Guillem López-Casasnovas, Miquel Martí, Andreu Mas-Colell, Miquel Puig, Francesc Reguant, Mar Reguant, Carme Trilla i Montse Vendrell.

La tria la farà la CE, que serà qui acceptarà (o no) els projectes, ja que Lluís Juncà recorda que el Govern de l’Estat ha anunciat que centralitzarà el repartiment dels fons. En principi s’han de recuperar les reunions amb les comunitats autònomes per a veure com es reparteixen, i això encara no se sap com anirà. "Serà l'Estat qui decidirà què hi ha i què no hi ha a la carpeta espanyola. Nosaltres prioritzarem els projectes i pressionarem perquè apareguin a la carpeta que l’Estat presentarà a la CE", assenyala.

I en aquesta elecció, hi ha alguns sectors punters als quals cal prestar especial atenció. Una de les àrees en què Catalunya ha de seguir fent projectes per seguir sent competitius és la indústria de l'automoció: "Necessitem fer inversions grans per ser competitius, i això passa per la importància de la SEAT i pel futur de la Nissan". També l'agroalimentari és un sector cabdal; el de la supercomputació, amb el paper rellevant que pot jugar el Supercomputing Center; el biotecnològic; o la indústria 4.0, que buscarà modernitzar la ja sòlida indústria catalana. Idees i sinergies per a sortir de la crisi en el curt, el mitjà i el llarg termini, però sortir.