L'economia catalana creixerà un 2,5% i un 2,4% el 2024 i 2025 (quatre i dues dècimes més del previst en les projeccions anteriors, respectivament), a causa del dinamisme del turisme i la inversió. Tot i que l’avenç de l’economia catalana serà més dinàmic del que s’anticipava fa uns mesos, persisteixen alguns riscos que podrien influir negativament sobre l’activitat els trimestres vinents, entre els quals destaquen: les tensions en l'àmbit geopolític -com l'impacte de la política comercial de la Xina com a resposta a les restriccions de la UE envers les importacions de vehicles elèctrics xinesos-, l’enquistament de la inflació subjacent en nivells elevats (especialment als serveis) i els tipus d’interès elevats durant més temps del previst, que dificultarien la millora gradual de la inversió. Aquestes són les conclusions més destacades de l'Informe de Conjuntura Catalana del tercer trimestre del 2024, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'equip d'AQR-Lab de la UB.
El supòsit clau en què es fonamenta aquest escenari de creixement és la moderació gradual de la inflació subjacent a Catalunya i al conjunt de la zona euro. Aquesta tendència permetria al BCE seguir disminuint gradualment els tipus d’interès al llarg del 2024 i 2025, un fet que s’hauria de traduir (juntament amb l’execució creixent dels fons NGEU) en una major contribució de la inversió en el PIB català durant els trimestres vinents.
En aquest sentit, la inversió ha repuntat amb força el primer trimestre del 2024 i de forma generalitzada per components (inversió productiva i construcció). Aquest fenomen suggereix la possibilitat d’un canvi en el patró de creixement de l’economia catalana al llarg del 2024 i 2025, més intensiu en inversió (recolzada pels fons NGEU) i amb un menor protagonisme del consum públic. En relació amb els fons NGEU, cal destacar l’aprovació del quart paquet d’ajuts directes (10.000 milions d'euros) i l’activació dels crèdits del Pla de Recuperació i Resiliència (30.000 milions d'euros).
Una característica que cal emfatitzar del procés de recuperació postcovid de l’economia catalana és la forta moderació del dèficit comercial en relació amb el PIB. Així, el dèficit comercial en relació amb el PIB català ha passat del 6,6% en mitjana entre el 2009 i el 2019 al 4,2% durant el 2020 i el 2024. Els productes que expliquen el gruix de la millora del saldo comercial són els químics i els automobilístics, sectors amb un ecosistema empresarial molt consolidat a Catalunya.
Els preus de les exportacions catalanes han augmentat més intensament que els de les importacions
En concret, en termes nominals el dèficit comercial de Catalunya s’ha situat el 2023 en els 9.312 milions d'euros, un 48,6% inferior al del 2019. Addicionalment, cal destacar que el descens del dèficit comercial també s’ha reduït en tones (-14,4%) entre el 2019 i el 2023, per una caiguda més intensa de les importacions (-11,0%) que les exportacions (-8,7%). Per tant, els preus de les exportacions catalanes han augmentat més intensament que els de les importacions entre el 2019 i el 2023, amb un diferencial especialment significatiu en el cas dels productes automobilístics i els químics.
El turisme, imparable però amb reptes estructurals
Els indicadors fins al maig del 2024 segueixen mostrant un fort dinamisme en comparació amb l’any anterior, posant de manifest la consolidació del turisme com un dels sectors més importants de l’economia catalana. En concret, el nombre de viatgers en hotels fins al maig és un 4,6% superior en relació amb el mateix període del 2023, amb un augment de la despesa mitjana per turista estranger (5,1%). Aquest fenomen està contribuint a l’increment de la facturació mitjana per habitació ocupada, que fins al maig del 2024 s’ha situat un 27,8% superior en comparació amb el 2019.
Un segon factor positiu que també està impulsant l’avenç de la facturació hotelera és l’augment relatiu dels viatgers en els establiments hotelers de més categoria. En concret, mentre que el pes dels viatgers en establiments hotelers de quatre i cinc estrelles d’or es va situar en el 54,2% fins al maig del 2019, aquest percentatge ha augmentat fins al 57,4% el 2024.
El sector turístic ha de fer front a importants reptes estructurals, com ara distribuir els viatgers de forma més homogènia en tot el territori català
Més enllà de les bones perspectives a curt termini, la Cambra apunta que el sector turístic ha de fer front a importants reptes estructurals, com ara distribuir els viatgers de forma més homogènia en tot el territori català i al llarg de l’any (potenciant zones rurals amb un elevat interès cultural, gastronòmic, etc.) i millorar la qualitat de l’oferta (que revertirà amb un augment de la productivitat i la millora de les condicions laborals dels treballadors). Finalment, l'entitat assegura que és fonamental mitigar-ne les externalitats negatives, com ara l’elevada concentració del turisme en àrees molt concretes, un fet que milloraria la complicitat de la ciutadania envers el sector.
Previsions a l'alça
Els factors principals que impulsaran el major creixement econòmic a Catalunya els trimestres vinents són el fort dinamisme del turisme i la recuperació més intensa del previst de la inversió, gràcies a la millora de les perspectives empresarials en un context de moderació dels tipus d’interès i al desplegament creixent dels fons NGEU.
Segons les previsions de la Cambra, la revisió a l’alça de l’activitat també es veurà reflectida en un dinamisme més intens del previst de l’ocupació, amb un avenç del 2,4% i del 2,2% el 2024 i 2025. Addicionalment, l’augment dels llocs de treball i el previsible increment de la població activa hauria de reduir de forma moderada la taxa d’atur, que se situaria en el 8,8% l’any 2025.
L'augment dels llocs de treball i el previsible increment de la població activa hauria de reduir de forma moderada la taxa d’atur
Finalment, els principals riscos “a la baixa” d’aquest escenari són l’elevada persistència de la inflació dels serveis, que mantindria uns tipus d’interès elevats durant més temps del previst i l’impacte de les tensions geopolítiques sobre les exportacions catalanes (resposta de la Xina a la política comercial de la UE envers les importacions de vehicles elèctrics xinesos).