• Economia
  • L'informe econòmic "més dur" de les últimes dècades

L'informe econòmic "més dur" de les últimes dècades

La Cambra de Comerç de Barcelona preveu una caiguda del PIB el 2020 d'entre el 7,3% i el 10,1%, que anirà en funció de l'efectivitat de les polítiques públiques

El peatge de la Roca del Vallès pràcticament buit el 5 de maig | ACN
El peatge de la Roca del Vallès pràcticament buit el 5 de maig | ACN
Barcelona
05 de Maig de 2020
Act. 11 de Maig de 2020

Seria viable recuperar l'esperit de la Mancomunitat si el Govern espanyol no està al nivell de la situació? El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ho té clar: "Si l’Estat no fa el que toca, ho haurem de fer nosaltres, és un moment de decisions importants". "Just ara fa 100 anys, la Mancomunitat de Catalunya va estar en una situació com l’actual", recorda. Així ho ha dit durant la presentació de l'informe de conjuntura econòmica de la institució, on tant ell com el cap del gabinet d'estudis econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, han advertit que si no s'adopten les mesures econòmiques suficients o no s'apliquen de "manera eficient", el "potencial productiu de l’economia es veurà minvat, tancaran empreses i es destruiran llocs de treball que costarà més temps recuperar". De fet, l'estudi avisa que el PIB podria caure entre un 7,3%, en les millors condicions, i un 10,1%, en el pitjor dels escenaris. "És l’informe més dur que s’ha fet a la Cambra en les darreres dècades", admet Canadell.

 

La situació, encara incerta, "requereix mesures excepcionals". La caiguda dràstica de l'economia "és realment una dada dramàtica", lamenta el president de la Cambra, que avisa que "darrere la caiguda del PIB ve una crisi social molt important". Una crisi que s'allargarà en el temps i que, per desgràcia, no es preveu que s'assoleixin els nivells de PIB del 2019 fins el 2022 a les principals zones econòmiques del món, segons apunta Rovira.

 

Fer previsions és difícil perquè no se sap si tornarà a haver un rebrot a la tardor o a l'hivern i quin podria ser l'impacte de tot plegat. Precisament per això, l'informe de la Cambra només es basa en dos escenaris possibles que no tenen en compte aquesta variable. El primer, el més positiu, dependrà de les polítiques públiques i de si aquestes "minimitzen que el risc d’insolvència es produeixi". El segon, també depèn de les polítiques públiques, però, en aquest cas, i tal i com apunta l'informe Impacte de la crisi sanitària de la covid-19 sobre l’economia catalana. Escenaris de previsió 2020-2021, serà perquè aquestes no són suficients per revertir la situació.

El fantasma de l'atur passat

Després que avui sortissin a la llum les dades de l'atur, que reflectien que s'ha elevat un 12,17% a Catalunya a l'abril amb 50.763 persones més inscrites a les llistes del SEPE -i això sense tenir en compte els ERTO per causes de força major-, la Cambra calcula que l'ocupació caurà un 5,1% el 2020 i que es predran prop de 200.000 llocs de treball. Amb aquestes xifres, les previsions són que la taxa d'atur se situï entre el 15% i el 17%, unes taxes que tornarien a caure el 2021, però que encara no arribarien als nivells del 2019.

Rovira: "Si no s'apliquen polítiques públiques efectives, el potencial productiu de l’economia es veurà minvat, tancaran empreses i es destruiran llocs de treball que costarà més temps recuperar"

Si l'atur no arriba als nivells de la crisi anterior serà gràcies als ERTO de força major. Uns ERTO que, segons la Cambra, s'haurien d'allargar en el temps encara que s'aixequi l'estat d'alarma. Justament en aquest sentit, Canadell ha apostat per retornar les competències a la Generalitat "pel bé de l'economia", sempre mantenint les condicions dels expedients d'ocupació derivats d'aquesta situació. De moment, més de 700.000 treballadors han perdut la feina o estan en un ERTO i 240.000 encara no tenen l'atur reconegut. Això s'hauria de complementar amb un possible rescat d'Europa, al qual "no hi hem de tenir por", al contrari, perquè, segons el president de la Cambra, aportaria "més seny" a les decisions de l'Estat i permetria controlar les inversions.

Però és evident que es destruirà ocupació i que hi haurà uns sectors que estaran molt més afectats que d'altres, tot i la "complexa xarxa d'interrelacions que quan toques una peça del sistema productiu, afecta totes les altres", explica Rovira. Comerç no essencial, restauració, indústria i construcció s'emporten el cop més dur de la crisi, però, tornem al mateix: "La previsió més optimista és que les polítiques públiques no només seran importants en la quantitat, sinó que també seran eficaces en l’aplicació".

Pitjor que Europa, millor que l'Estat

Malgrat que l'informe posa de relleu que "l’economia catalana es veurà més afectada per la crisi que la mitjana de la zona euro pel pes del sector turístic i la cultura", també assenyala que "es veurà menys afectada" que el conjunt de l’economia espanyola pel major pes del teletreball amb un 49% de taxa potencial, només per darrere de Madrid amb un 56% i al mateix nivell que el País Basc, també amb un 49%.

Canadell: "Hem d'aplicar mesures que millorin la competitivitat de la nostra economia i que ajudin a que el multiplicador fiscal sigui el més alt possible"

El pes econòmic del sector industrial també juga un paper important en la sortida de la crisi i, en aquest sentit, la bona notícia és que Catalunya (19,3%) està en línia amb la mitjana de la zona euro, que és del 19,2%. Si a això s'hi suma que el territori català compta amb un 21,9% d'empreses amb més de 200 treballadors, les previsions són més optimistes dins la duresa de l'informe.

Justament amb aquests arguments sota el braç, Canadell convida a "aprofitar aquesta situació per fer un canvi de model econòmic perquè el 2022 la situació sigui millor" i, per tant, convertir la crisi en una o moltes oportunitats. "Parlem de mesures que millorin la competitivitat de la nostra economia i que ajudin a que el multiplicador fiscal sigui el més alt possible" i, de moment, els 16.000 milions d'euros anunciats tornen a ser "clarament insuficientes". Al seu parer, s'hauria de parlar de, com a mínim i per anar bé, una aportació d'entre 50.000 i 60.000 milions d'euros.

Modernitzar l'economia

A banda d'això, també caldria aprovar "mesures d’inversió productiva que ajudin a la competitivitat", així com "en el món de les telecomunicacions, que són el futur de l’economia" i, de fet, com recorda Canadell, hem estat capaços de teletreballar molt més del què pensàvem que érem capaços". L'objectiu és clar: "Aprofitar aquest moment per fer un canvi de model econòmic i modernitzar l’economia", mentre "mantenim les empreses vives perquè no caiguin, perquè no morin", cosa que haurà d'anar acompanyada d'un "impuls fiscal directe per a aquestes empreses".

Canadell: "És el moment d’aprofitar aquesta situació per fer un canvi de model econòmic cap a un model de segle XXI"

"És el moment d’aprofitar aquesta situació per fer un canvi de model econòmic cap a un model de segle XXI" i de desenvolupar el projecte 2030-2040". I, en tot això, i com ho va ser en la crisi del 2008, és clau potenciar la internacionalització. De fet, en la darrera crisi, Catalunya va passar d’un model d’exportació del 33% al 66%, i això hauria de seguir com a guia per escriure el futur econòmic  i empresarial del país.

Ara bé, com es qüestionen Canadell i Rovira, "seran les polítiques públiques prou eficaces per evitar que hi hagi destrucció de llocs de treball i d’empreses?". Caldrà veure-ho i, en cas que no fos així, el president de la Cambra ho té clar: "La Mancomunitat va fer les infraestructures que calien per modernitzar el país" en un moment en què "l'Estat no va estar al nivell de la situació". I, per tant, "si no fan el que toca, ho haurem de fer nosaltres".