Durant el 2016, els apartaments en territori espanyol anunciats a Airbnb van acollir 5,4 milions de viatgers. Per la seva banda, Uber tancava l’any oferint els seus serveis a 334 ciutats de 59 països; i l’aplicació de compravenda d’objectes de segona mà Wallapop comptava ja amb 20 milions d’usuaris. L’economia col·laborativa s’ha convertit en quelcom més que una alternativa als models de consum tradicionals. El millor exemple és el seu impacte en l’economia i en la vida diària dels ciutadans, que ha obligat les Administracions a desenvolupar regulacions específiques com la creació de la "llar compartida", la nova modalitat d'oferta turística no professional aprovada aquest dimarts pel Govern català.
La realitat és que segons l’Informe sobre las cifras de la economía colaborativa en España de la Fundació EY, el 55% dels espanyols ha utilitzat plataformes vinculades a aquest model en els darrers 12 mesos, especialment en serveis de compravenda, allotjament i transport. De fet, el seu creixement és tan rellevant que ja representa l’1,4% del PIB nacional.
La definició d’economia col·laborativa encara no és gaire clara, ja que engloba tot tipus de serveis que, en una primera mirada, tenen poc en comú. Els uneix el paper de la companyia com a intermediari entre particulars per a la compravenda, compartiment o lloguer d’un bé o servei i el paper fonamental que hi juga la tecnologia. “De fet, podem dir que aquests projectes no són més que una part de l’economia digital, on no es requereix una gran inversió per obtenir beneficis si la idea és bona”, explica el professor del departament de Ciències Socials d’Esade, David Murillo.
L’investigador és coautor de l’estudi Nosotros compartimos. ¿Quién gana? Controversias sobre la economía colaborativa?. I aquesta és una de les grans preguntes al voltant del sector: els usuaris compartim, però qui són els grans beneficiats? Segons l’estudi, el 95% dels beneficis de l’economia col·laborativa cau en mans de l’1% de les plataformes. Un repartiment desigual que dóna com a primers guanyadors un gruix de només 17 empreses. Murillo assenyala com els altres beneficiats als quals anomena 'professionals de les plataformes'. “No l’usuari que lloga una habitació a Airbnb, sinó qui controla el lloguer de 45 habitatges a través de l’aplicació”.
El 95% dels beneficis de l’economia col·laborativa cau en mans de l’1% de les plataformes
Per la banda dels perdedors hi trobaríem l’Administració pública –amb dificultats per gravar l’activitat d’aquests nous models de negoci- i els competidors tradicionals, com els del transport, l’allotjament o el repartiment exprés, que juguen amb una legislació molt més regulada. “L’economia col·laborativa està creixent en una zona legislativa grisa que els està donant avantatges competitius momentanis, però que pot fer perillar el seu futur”, apunta Murillo.
Un conflicte no resolt
En l’actualitat trobem diversos casos que ho exemplifiquen, com el conflicte entre ciutats com Barcelona amb Airbnb o les tensions entre el sector del taxi i serveis com Cabify o Uber. Una lluita entre els actors tradicionals, que busquen la regulació dels nous operadors per jugar sota les mateixes regles, i les plataformes innovadores, que repten la competència amb el clàssic renovar-se o morir.
“El que està passant amb Airbnb és un exemple de com la solució és arribar a un punt mig. La plataforma comptava amb el favor dels usuaris, fins que s’ha vist que la seva activitat impacta en el mercat immobiliari de la ciutat i que tenen una voluntat explícita d’eludir la normativa, per exemple, negant-se a llistar els lloguers turístics il·legals per una suposada protecció de la privacitat. Aquestes actituds, juntament amb els abusos laborals i la tendència al monopoli d’algunes d’aquestes companyies, genera un consens social que juga en contra seu”, argumenta Murillo.
De la mateixa manera, el professor d’Esade considera inevitable que sectors com el taxi s’obrin a les novetats que ofereixen les noves alternatives, acceptin la competència i s’equiparin en qualitat.
Funció social en entredit
En origen, l’economia col·laborativa estava íntimament vinculada a un compromís social. Els usuaris posen a disposició els seus béns per fer-ne un ús comú. Amb aquesta màxima, serveis per compartir vehicle en trajectes similars o de lloguer de places d’aparcament per hores, per exemple, haurien de reduir el nombre de cotxes en circulació a les ciutats i minimitzar així les emissions de CO2. La realitat, però, no és tan cartesiana.
“No queda gaire clar que l’economia col·laborativa sigui bona, per exemple, pel canvi climàtic. Si l’opció de compartir cotxe o d’utilitzar serveis col·laboratius de mobilitat acaba desplaçant una xarxa pública de mitjans de transports verds, hi sortim perdent. De fet, és el que ja està passant a països en vies de desenvolupament, que descarten el desenvolupament d’opcions públiques pel creixement d’aquestes plataformes”, argumenta el professor.
“El que està passant amb Airbnb és un exemple de com la solució és arribar a un punt mig"
Fets com aquest fan que Murillo reclami una anàlisi per establir la distància entre “la promesa que va suposar l’economia col·laborativa i el que ha estat fins ara”.
Canvis en els patrons de consum
El que sí que han posat de relleu aquestes plataformes és un canvi en els patrons de consum de les noves generacions. Si fa uns anys l’objectiu vital dels adults era tenir en propietat una casa, segona residència i cotxe, ara el valor de la pertinença ha caigut. Els millennials utilitzen les apps per compartir cotxe, places d’aparcament, habitacions, espais de treball i per vendre els objectes que ja no utilitzen. El professor, però, considera que els nous operadors de l’economia col·laborativa són més una conseqüència d’aquest fenomen que no pas una causa.
“La renúncia a la propietat és un canvi cultural ben identificat des de fa anys. Els humans ens ajustem als patrons socials i econòmics que vivim, i el context actual no és favorable per acumular propietats. Aquestes plataformes ho han identificat i han donat opcions per tal que, tot i no ser propietaris, els consumidors tinguin una via d’accés a tot tipus de productes i serveis”.
La post-adolescència de l’economia col·laborativa
El sector de l’economia col·laborativa digital és prou recent perquè molts experts el considerin un adolescent en plena pubertat. En aquests primers anys, els usuaris han aplaudit les opcions i alternatives que oferien, però el discurs s’està tornant cada cop més crític. Cada conflicte laboral, veïnal o estudi sobre el seu impacte negatiu en la fiscalitat sembla afectar la credibilitat i prestigi de les plataformes.
“La renúncia a la propietat és un canvi cultural ben identificat des de fa anys"
Murillo considera que ha arribat el moment que aquestes plataformes abandonin aquesta pubertat i passin a la següent fase. “La post pubertat servirà per posar ordre al sector i la maduresa definitiva no arribarà fins que hi hagi una regulació absoluta d’aquestes iniciatives que permeti una competència en igualtat de condicions amb la resta d’actors”.