• Economia
  • El xoc d'una crisi importada amb una estructura productiva 'low cost'

El xoc d'una crisi importada amb una estructura productiva 'low cost'

Una enquesta entre economistes demostra la pitjor caiguda de la confiança empresarial de la història, però no les pitjors xifres

El xoc d'una crisi importada amb una estructura productiva 'low cost'
El xoc d'una crisi importada amb una estructura productiva 'low cost'
Barcelona
16 de Juny de 2020

Mai una enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) havia registrat una caiguda tan pronunciada en l'índex de confiança empresarial. La crisi derivada de la pandèmia de la covid-19 ens va agafar a tots per sorpresa i ha provocat, segons el degà del CEC, Anton Gasol, un "xoc fortíssim amb una caiguda molt desigual entre els diferents sectors". Això sí, amb una gran diferència de la crisi del 2007: "la recuperació serà molt més ràpida". Però, com en sortirem els diferents països arreu del món?

Si bé és cert que com recorda Gasol durant una roda de premsa telemàtica del CEC que "els Estats europeus, uns més que altres i de manera desigual, reben transferències directes del Banc Central Europeu (BCE) mitjançant la possibilitat que té de crear euros", també ho és que "si has de fer front al servei d’aquest deute, sempre que l’economia creixi per sobre del tipus d’interès, mai posaràs en perill el poder pagar al servei del deute".

El problema, però, és que la recaptació d'impostos per poder fer front al deute "té molt a veure amb l'estructura del país" i, per tant, "si tens una economia centrada en el sector serveis, de baixos salaris i de poca aportació de valor i beneficis per al sector empresarial, és a dir, una estructura productiva low cost, vol dir que difícilment podràs tenir una estructura recaptatòria comparable amb altres estats europeus centrats en el sector industrial".

L'hora de la indústria

Ara bé, l'Estat espanyol haurà de decidir si continua apostant només per una economia de serveis o aprofita l'oportunitat per jugar la carta d'encarar i treballar perquè aquesta convisqui amb una economia industrial. El V Fòrum Indústria 4.0 ja posava de manifest que aquest és el camí que ha de seguir Catalunya per convertir-se en líder a Europa en aquest terreny; la Cambra de Comerç de Barcelona ha sumat forces amb diverses institucions i empreses per crear "una mena de viver d'empreses" i repensar la indústria des de la sostenibilitat i la innovació; i Foment del Treball  ja va posar en marxa la Mesa de l’Automoció de Catalunya per reforçar i potenciar la indústria de l’automòbil.

Tornem a les dades. Catalunya va tancar el 2019 amb una despesa turística total de 25.168 milions d'euros, un 4,5% més que l'any anterior. El 84,73% de la despesa prové del turisme estranger, que va gastar un total de 21.168,4 milions d'euros, davant dels 1.946,6 milions -un 7,73%- que van gastar els catalans al territori i els 1.894,7 -7,53%- els visitants de la resta de l'Estat. Les xifres demostren que serà pràcticament impossible recuperar la despesa turística aquest 2020 i, per tant, que, com diu Gasol, "el sector turístic no pot treure el cap si no venen turistes estrangers".

Gasol: "Tenir una estructura productiva 'low cost' vol dir que difícilment podràs tenir una estructura recaptatòria comparable amb altres estats europeus centrats en el sector industrial"

D'aquesta manera, mentre els governs s'esforcen en recuperar el turisme estranger i potenciar el local, també haurien de tenir en les seves agendes "la reorientació cap a un nou sector industrial tecnològic i innovador de molt més valor afegit" perquè aquest és el moment per agafar de la mà "l'oportunitat o conveniència que hi hagi una major distribució dels agents econòmics".

Confiança empresarial?

De moment, la confiança empresarial pateix la pitjor caiguda de la seva història passant dels 5,44 punts del febrer per a l'economia catalana a 3,62 i dels 5,21 punts per a l'espanyola als 3,33. Aquestes, però, no són les pitjors xifres de la història de l'enquesta del CEC sobre l'Índex de Confiança Empresarial, que va registrar la seva pitjor valoració el juny del 2013, quan va tocar mínims amb 2,83 punts en el moment més baix de la segona recessió dins el període de crisi que va començar el 2008.

El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Anton Gasol

El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Anton Gasol

De fet, la davallada de la confiança ja va en línia amb el fet que el 95,5% dels economistes considera que l’economia catalana està pitjor que fa un any fruit de l’impacte de la covid-19, mentre que la previsió de més de les dues terceres parts (67,7%) dels economistes és que l’economia catalana en aquest segon trimestre del 2020 continuarà tendint a empitjorar.

A això s'hi suma que un 44,4% dels economistes creu que el PIB català registrarà una caiguda interanual d'almenys un 10% aquest 2020 a causa de la crisi del coronavirus, més d'un punt per sobre les últimes previsions realitzades per la Generalitat. Però les perspectives de futur no són tan negres com ara i, com recorda el responsable tècnic de l'estudi, Xavier Segura, "estem davant una crisi on les expectatives són més favorables que l'anterior; sabem que serà una crisi més curta i les previsions indiquen que el 2021 tornarà el creixement".

Mobilitat sostenible contra l'aparició de nous virus

Un creixement que serà més visible amb la combinació de l'economia made in Spain basada en els serveis i una economia industrial potent que se centri, sobretot, en la mobilitat sostenible i els nous models de futur. Això és important no només per continuar sent competitius a escala mundial, sinó també perquè, assenyala Gasol, "la disminució de la biodiversitat afavoreix de manera molt profunda l’aparició de nous virus" i precisament aquest seria un dels objectius d'una mobilitat basada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Segura: "Tenim una nova oportunitat que el procés de reconstrucció entri en uns eixos que siguin la millora de la productivitat de la nostra economia"

"Nissan ha marxat perquè havíem deixat enrere els nous temps, la tecnologia...". Gasol té clars els motius de l'automobilística i, com molts altres agents socials i econòmics, fa una crida a "repensar i posar en valor" la mobilitat sostenible i aprofitar que el confinament ens ha deixat un "màster accelerat de com continuar fent coses sense mobilitat".

És evident que la covid-19 "ha atacat l’eix neuràlgic perquè hi hagi turisme i ha estat una clatellada enorme a la mobilitat", com diu Gasol, però també ho és que tot plegat obre noves portes i, com apunta Segura, "tenim una nova oportunitat que el procés de reconstrucció entri en uns eixos que siguin la millora de la productivitat de la nostra economia".