Arribem al final de l’any 2024 amb un balanç de l’economia espanyola i catalana força positiu en termes macroeconòmics, sobretot quan el comparem amb el nostre entorn europeu. Per segon any consecutiu, l’economia espanyola ha estat una de les economies que més ha crescut a Europa i, dins d’Espanya, també l’economia catalana ha registrat un creixement lleugerament més intens que la mitjana espanyola.
A curt termini, la bona evolució de l’economia catalana es mantindrà, però possiblement a ritme més moderat. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, es preveu que el PIB creixi un 2,4% el 2025, enfront d'un 3% estimat per aquest 2024. Tot i la moderació, el ritme de creixement de 2025 és el doble del previst per a la zona euro (1,1% segons el Banc Central Europeu).
Aquestes perspectives econòmiques estaran condicionades per tres factors d’incertesa. El primer és la conjuntura europea i, especialment, de les dues principals economies, Alemanya i França, que tenen greus problemes econòmics. La nostra dependència externa a aquests dos mercats és important: concentren el 27% de les exportacions catalanes (dades fins al setembre de 2024), i curiosament també el 27% de turistes que han arribat a Catalunya (dades fins a l’octubre).
La competitivitat d'Alemanya és massa dependent de tres elements que ja són part d’un model passat: el gas rus, el sector d’automoció de combustió i les relacions comercials amb la Xina
El principal problema de França és l’augment de l’endeutament públic, que no és sostenible sense reformes que facin augmentar la seva competitivitat, i els mercats ja comencen a estar impacients. De fet, la prima de risc del deute públic francès ha superat la del deute espanyol. El problema d’Alemanya és diferent. L’excés de prudència fiscal del govern alemany ha tingut com a resultat un dèficit d’inversió en infraestructures que comença a ser palpable en la competitivitat de la seva indústria. Una competitivitat massa dependent de tres elements que ja són part d’un model passat: el gas rus, el sector d’automoció de combustió i les relacions comercials amb la Xina.
L'enigma Trump
El segon element de risc és el previsible canvi en la política aranzelària que es produirà als Estats Units el 2025 amb l’arribada de Donald Trump. En una economia fortament oberta a l’exterior com la catalana (la suma de les exportacions i importants representen el 78% del PIB), una guerra comercial entre els Estats Units i la Unió Europea pot tenir conseqüències importants. L'exposició directa de les exportacions catalanes als Estats Units és relativament baixa (4,4% del total), en comparació amb l’exposició d’Alemanya, França i Itàlia (al voltant del 10% en cada cas), però l'efecte indirecte és més important perquè bona part de les exportacions catalanes de béns intermedis a Europa acaben al mercat nord-americà.
A Catalunya, Trump podria afectar els productes agroalimentaris, com l’oli d’oliva (els EUA són el segon mercat de destinació, amb un 15,2%) i el vi (primer mercat d’exportació, amb un 12,8%)
L’afectació pot ser significativa en els sectors de l’alimentació i de l’automoció, els productes més exportats per Europa als Estats Units i, per tant, més exposats a la pujada d’aranzels, precisament dos sectors amb una forta presència a la nostra economia. A Catalunya, podria afectar els productes agroalimentaris que més exportem, com l’oli d’oliva (els EUA són el segon mercat de destinació, amb un 15,2% del total exportat al món) i el vi (primer mercat d’exportació, amb el 12,8% del total).
El tercer element d’incertesa és la contradicció entre les bones dades macroeconòmiques i la baixa confiança del consumidor, que pot afectar a les decisions de consum de la població. La inflació acumulada els darrers tres anys i el baix creixement de la renda per càpita, juntament amb tensions polítiques internes i incerteses globals, explicarien aquest descens en la confiança. Un reflex d’aquesta baixa confiança del consumidor és la taxa d’estalvi, que està en nivells històricament elevats.
El 2025, és previsible que la taxa d’estalvi es redueixi per la baixada de tipus d’interès, i això hauria de traduir-se en un increment del consum privat que impulsaria el creixement econòmic. La conjuntura del mercat laboral també tindrà un paper clau sobre el consum. Tot i que les expectatives d'ocupació estan baixant, no s'espera un augment de l'atur a causa de l'escassetat de mà d'obra a la majoria de sectors.
Motius per ser optimistes
En la banda positiva dels factors que continuaran estimularan el creixement durant el 2025 apareixen la contenció dels preus i les polítiques monetària i fiscal. D’una banda, la crisi inflacionista la podem donar gairebé per finalitzada. Encara hi ha algun element de preocupació associat a la persistència de la inflació dels serveis que depèn fonamentalment de l’evolució dels salaris, però és d’esperar que a mesura que la inflació es consolidi en nivells moderats (al voltant del 2%), també ho acabaran fent els salaris amb un cert retard temporal.
En aquest context de contenció de la inflació a escala europea, s'espera que el Banc Central Europeu (BCE) mantingui una política de reducció dels tipus d'interès, possiblement més intensa que als Estats Units, on les expectatives inflacionistes han augmentat per les mesures anunciades per Trump. Aquesta política monetària actuarà com un impuls positiu per a l'economia catalana el 2025.
La manca de mà d'obra, la disponibilitat limitada de sòl i els tràmits administratius excessivament llargs provocaran nous augments dels preus de l'habitatge el 2025
Un dels sectors que més podria beneficiar-se d'aquesta baixada de tipus d'interès és l'immobiliari. Els senyals de millora en el crèdit anticipen un augment de la inversió. Però la lentitud en l’activitat constructora a causa de colls d'ampolla com la manca de mà d'obra, la disponibilitat limitada de sòl i els tràmits administratius excessivament llargs, fan preveure que la demanda continuarà estant molt per sobre de l’oferta. El resultat serà un nou augment dels preus de l'habitatge el 2025.
Pel que fa a la política fiscal, aquesta serà menys expansiva els pròxims anys, a causa del control del dèficit públic per part de les autoritats europees. Però, a diferència del que pot passar a altres països, a Espanya els Fons de Recuperació i Resiliència actuaran com un estímul fiscal al creixement durant el 2025, contrarestant parcialment la política fiscal més restrictiva.
En conclusió, les perspectives econòmiques per al 2025 es mantenen positives i superiors a les del nucli europeu, però el creixement serà més moderat i els riscos externs podrien tenir un impacte significatiu. L'equilibri entre política fiscal, monetària i el context internacional serà determinant per a l'evolució de l'economia catalana els anys vinents.