Pot semblar una paradoxa, però molts experts asseguren que el factor humà serà cada vegada més imprescindible en un entorn que es digitalitza per moments. Ho pensa Genís Roca, especialista en empresa, cultura i societat digital, i també Xavier Marcet, professor de la UPF Barcelona School of Management. El primer parla del paper dels equips en la transformació cultural de les empreses cap a un entorn digital, mentre que el segon veu l’empatia com a element bàsic. Han exposat les seves idees a una jornada organitzada per la Fundació Factor Humà que dirigeix Anna Fornés titulada L’e(k)onomia en el paradigma digital i conduïda pel director de VIA Empresa, Víctor Costa. Un altre enfocament sobre aquest factor humà l’han donat responsables de tres empreses rellevants: Everis, MC Mutual i Saba Infraestructures, que han aportat una mirada de la importància i la gestió d’equips durant la pandèmia.
La recepta d’una economia i unes empreses sanes en l’entorn digital surt de mesclar els ingredients que proposen Roca i Marcet, tots dos col·laboradors de VIA Empresa: set Ks i un punt de sobredosi de tecnologia. Comencem pel principi. Com es poden adaptar les empreses al paradigma digital? “Kreix, korre, kanvia, kol·labora, però també tingues ètika, genera konfiança i crea una marka”. Són els consells que dona Genís Roca -tots escrits amb K per adaptar-los a aquesta ekonomia-. Es tracta d’una economia que, precisament després de la pandèmia, creix en forma de K, és a dir, que mentre uns sectors es refan ràpidament, les empreses d’altres àmbits segueixen amb dificultats per tirar endavant.
Les primeres seran les que s’adaptin bé al paradigma digital. “Hi ha tres maneres de kréixer per a les empreses: comprar altres organitzacions, el creixement orgànic i la col·laboració”, ha indicat durant la seva intervenció. Per què és necessari? “Tenim un país de petita empresa amb una mida que no permet competir en un mercat digital; s’ha de créixer”, ha detallat. Sabent quines són les set Ks, està clar que Roca defensa la col·laboració per créixer. Però no una col·laboració que suposi combinar la força de diverses empreses, sinó una que representi trencar les fronteres de les disciplines i les diferències culturals: “Hem de ser més multidisciplinaris i multiculturals”.
Genís Roca: "Tenim un país de petita empresa amb una mida que no permet competir en un mercat digital; s'ha de créixer"
Tercera K: kórrer. No és el mateix que córrer en el sentit que va implantar la revolució industrial. “Som la societat que fa la transició: ens van educar en la revolució industrial, d'una manera que fins ara funcionava, però hem de fer una cosa que encara no ha començat a funcionar, tenim molts dubtes”, ha explicat Roca. Ara, no s’ha de tenir en compte el time to market (temps que triga una empresa a llançar un producte o servei al mercat) en el sentit tradicional, sinó que s’hi ha d’incloure unes condicions sòlides i fiables. Aquí entra en joc el kanvi. En aquest sentit, defensa unes millores de doble dígit: “La millora contínua vol dir que les empreses es confirmen amb millores d’un 2% o 3%, però necessitem canvis d’entre un 20% i un 30%”.
Els canvis són constants i van encaminats a aconseguir serveis massivament personalitzats en tots els sectors. Per aconseguir-ho, és necessari comptar amb dades a temps real i intel·ligència per analitzar-les. Tot això s’ha de fer amb ètika -la cinquena K- i per mitjà de generar un vincle de konfiança -la sisena- amb el client. Això és molt complicat si no es crea marka, un valor que supera la idea de l’organització. Amb això, ja tenim les set Ks de la primera part de la recepta, que Genís Roca ha puntualitzat que no s’aconsegueix només amb tecnologia, sinó amb aquest factor humà que ha servit de fil conductor de la jornada.
Xavier Marcet augura organitzacions "més flexibles, que pendulin entre una presencialitat absoluta i una feina en remot com a nova religió"
Si Roca parla de generar confiança amb el client, Marcet creu que les empreses han de tenir empatia per entendre quins són els seus problemes i com es poden solucionar. “Les preguntes clau seguiran essent les mateixes, però haurem de fer un esforç d’empatia amb un punt de sobredosi de tecnologia”, ha indicat el president de la consultoria d’innovació Lead to Change. Augura unes organitzacions “més flexibles, que pendulin entre una presencialitat absoluta i una feina en remot com a nova religió”.
El factor humà de la pandèmia
La gestió de les persones a les empreses ha estat un dels punts clau des que va esclatar la pandèmia el març passat. Algunes empreses van fer un esforç extra per garantir la seguretat de les plantilles i la capacitat de feina a distància, però també a altres nivells. “Ens vam centrar en les necessitats emocionals -teníem gent de dol, gent que perdia pacients-, i també en les formatives”, ha indicat Olga Rodríguez, adjunta a la direcció de persones d’MC Mutual. A Everis, segons ha explicat Silvia Sousa, sòcia d’estratègia digital i tecnologia, van iniciar el pla smart working (treball intel·ligent) adaptat a cada treballador en funció de les seves condicions de feina a casa i la situació personal. També es va crear el comitè de protecció de talent, per tal de “connectar totes les persones de diferents àmbits de la casa, per treballar amb un únic objectiu”.
Pel que fa a Saba Infraestructures, Clara Alonso, directora de persones i organització de la companyia, ha explicat que el seu pla d’acció a nivell global elaborat just després de l’inici de la pandèmia incloïa quatre fases: “Reacció, resiliència, recuperació i nova realitat”. A l’empresa ho veuen com una crisitunitat (un terme que s’han inventat i sorgeix de combinar les paraules crisi i oportunitat). Al cap i a la fi, ha indicat Alonso, “necessitem una cultura més humana a les empreses, comptar amb les persones per sobreviure”.