Un total de quatre onades de 375 corredors cadascuna han participat aquest cap de setmana en la Cursa de la Mercè 2020, la festivitat que celebra aquest dijous la ciutat de Barcelona. Una edició excepcional per la situació en què els atletes s'han dividit per evitar aglomeracions i afavorir el compliment de la normativa actual i les mesures higièniques indicades. Una formula nova en la que poden enmirallar-se altres convocatòries, que ara per ara estan en pausa. Amb tot el que comporta. I és que l'última celebració de la Marató de València, en 2019 -quan la Covid no era ni pronunciable- va suposar una despesa de 5 milions d'euros però un impacte de 22 milions d'euros en la ciutat. Ho ha explicat Francisco Borao, president de la societat esportiva Correcaminos, organitzadora de la cita esportiva des de 1979. En aquest context, són molts els diners que deixen d'ingressar-se però, l'esport també és salut, el gran intangible de la nostra realitat.
Ja en 2015 un informe estimava que cada euro gastat en l'organització de la Marató de València es tradueix en 3,5 euros de renda en l'economia valenciana. Era una de les conclusions de l'estudi que Correcaminos va encarregar a l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) per a quantificar el llegat econòmic que deixa en la ciutat l'esdeveniment esportiu, que enguany ha estat cancel·lat per buscar la seguretat enfront dels contagis per la Covid-19 dels seus 30.000 participants inscrits. De l'impacte dels esdeveniments esportius, sacsejats també per la pandèmia, s'ha parlat aquest dimarts al segon diàleg del cicle Esport, economia i salut: unes noves regles del joc?, que organitza l'IVIE de la mà de la Fundació Ernest Lluch, a la Fundació Bancaixa de València.
Com tot ha de seguir, com han recordat els ponents, enlloc de la Marató aquest setembre s'ha anunciat una prova de menor participació però d'alt nivell, una versió professional de la carrera de marató (Elit Edition) que estarà acompanyada, a més, d'una prova de mitja marató. I és que la que ja és coneguda com la ciutat del running també deixa d'ingressar diners en aquest context pandèmic: segons Borao, la Marató no dóna beneficis directes, però els indirectes són els que no arribaran enguany.
Els dos participants en la trobada de l'IVIE | Cedida
Acompanyant a Borao, Carles Murillo, president de la Sociedad Española de Economía del Deporte. Els dos, experts en economia de l'esport, han valorat l'impacte econòmic que la seua celebració aboca a les arques públiques. "El que un esdeveniment deixa és una petjada i sense la participació de tots no és possible, com per exemple amb els voluntaris: com es tanca una població petita per al pas de la Volta ciclista? Molts coincideixen que el gran llegat de Barcelona'92 van ser les infraestructures, però també hi ha qui pensa que va ser el llegat social, que va permetre que la gent s'organitzara, o ací a València, el fet que la Marató ha posat la ciutat en el mapa", apunta Murillo.
Afegeix Borao que "el primer inversor de la Marató és l'Ajuntament, perquè posa els carrers, i sense carrers no hi ha carrera". La prova d'atletisme se celebra a València des de 1981, però no va ser fins al 2011 que la cursa va arribar a quotes tan altes de popularitat com les actuals. Canvis en el circuit -"tardàrem vint-i-dos anys a eixir del Saler i tornar a la ciutat", recorda Borao- ajuden a l'èxit que "s'aconsegueix a través de la Fundació i l'Ajuntament. Aquesta ciutat hui es diu València, ciutat del running i no hi ha més que apuntar-se a passejar per l'antic llit del Túria per a veure com els corredors no deixen ni passejar a la gent. Aquest és el llegat social que deixa l'esport, que no està valorat econòmicament però que és importantíssim", recorda Borao.
Borao: "El primer inversor de la Marató és l'Ajuntament, perquè posa els carrers, i sense carrers no hi ha carrera"
Les vies de riquesa
L'informe que l'IVIE va elaborar en 2015 per a quantificar l'impacte de la Marató de València també estima que per cada euro gastat en l'organització de la prova (uns 17 milions d'euros, aproximadament, per tota l'economia valenciana), es generen 6,2 euros a través de la despesa que realitzen els participants i els seus acompanyants durant la seua estada a València. Són les "vies de riquesa" de les quals parla Francisco Borao, que apunta que l'inversor és el corredor, perquè "el corredor que ve a l'esdeveniment sol venir acompanyat, ve abans i es queda uns dies després per a veure l'entorn, els museus, la gastronomia, per a conéixer la ciutat en la seua matèria. El que ve ho fa a invertir temps i diners". Certament, afegeix Murillo, "quan mesurem econòmicament el més senzill és fer el que és fàcil monetitzar, però quan mesurem els intangibles, tenim major problema perquè cal afegir esdeveniments de consideració molt més àmplia, ja que tenim molt camp per a recórrer".
Murillo: "Quan mesurem els intangibles tenim major problema perquè cal afegir esdeveniments de consideració molt més àmplia"
"El turisme esportiu és moure'm de la meua casa per participar o ser espectador", explica Murillo. "En els esdeveniments esportius ara la gent s'organitza per a passar més de 24 hores i si la ciutat ofereix serveis, això fàcilment arrossega que una persona que participa, es planifique les seues vacances per participar-hi i veure a més moltes altres coses", explica. "Si ho muntem mitjanament bé, també ixen beneficiats altres sectors". Hostaleria, restauració, etc. es beneficien d'aquests esdeveniments puntuals, diferents de les celebracions periòdiques que poden ser els partits de futbol -o d'altres esports que tenen molts seguidors-, o dels macroesdeveniments, com són els Jocs Olímpics. Borao també ha destacat que "el món no es pararà per una pandèmia, pot ser que no siga com abans però necessitarem d'esdeveniments esportius, perquè l'esport és salut".