Si els consells d’administració de les empreses apliquen la paritat, parlaríem del triomf d’haver assolit una economia igualitària? N’hi ha prou amb arribar a una quota equilibrada i a un salari equivalent entre homes i dones per fer la mateixa feina? Aquests són alguns interrogants que assenyalen l’escletxa entre l’economia de gènere i l’economia feminista; la primera es basa en les xifres, mentre que la segona pretén trencar amb un model que consideren patriarcal i que amaga, com un iceberg, una de les parts més importants que sostenen el sistema econòmic i social: les cures, les tasques no pagades. La Universitat de València investiga aquest camp i acull el sisè Congrés Estatal d’Economia Feminista, tres dies de xerrades, debats i tallers per canviar de paradigma.
Què és, per tant, l’economia feminista? “És aplicar una mirada feminista a l’anàlisi de la situació socioeconòmica, de les polítiques i de les condicions de vida. Fem una crítica a l’economia ortodoxa, intentem identificar les desigualtats estructurals i com estan travessades per la qüestió de gènere, racial i de diversitats, i elaborem propostes d’alternativa. Perseguim un canvi de model tenint en compte la sostenibilitat de la vida: emergir les cures i qüestionar el sistema de repartiment”. Ho explica Carmen Castro, economista i investigadora membre del comitè científic del Congrés.
“Els mercats estan sostinguts per tota la part de l’iceberg que no es veu: l’economia reproductiva, que té un valor tan important com el 42% del PIB”
La catedràtica d’Anàlisi Econòmic i primera directora de la Càtedra d’Economia Feminista de la Universitat de València -que es va crear en 2017 finançada per la Conselleria valenciana d’Economia Sostenible-, Mª Luisa Moltó, ho conta d’una manera molt visual, amb la metàfora de l’iceberg: “Sembla que el feminisme és pura ideologia i que no té conseqüències econòmiques, però la situació de subordinació de les dones té una base material que és purament econòmica. La situació de vulnerabilitat de l’ésser humà, per natura, és permanent. No només quan ets un xiquet o xiqueta, o quan eres una persona gran amb necessitats importants. Els adults també tenen malalties”.
Visibilitzar el treball domèstic
Ací està una de les qüestions més importants per a l’anomenada economia feminista: visibilitzar el treball domèstic. “L’economia estava focalitzada en els mercats i no n’hi havia res més. Però els mercats estan sostinguts per tota la part de l’iceberg que no es veu: l’economia reproductiva. Aquesta no té un preu, però té un valor tan important com el 42% del PIB”, sosté Moltó.
Sobre el debat d’aplicar un salari a les persones que es dediquen a les cures a la seua casa, creu que “no és factible”. Argumenta que “hi ha moltes trampes afectives” i que el problema és que “són les dones qui les fan principalment”, per la qual cosa advoca més per “crear les condicions” necessàries per possibilitar el seu repartiment amb els homes.
L’actual directora de la Càtedra i directora de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona, Mª Amparo Ballester, parla d’economia “invisible”. “Tot es mou al voltant de la competitivitat i el benefici, de les grans sumes de diners i de les estadístiques. Però hi ha tot un espai darrere, xicotet, diminut, que sosté tot el que s’ha muntat al voltant. Volem que això es veja, però també reivindiquem que el feminisme cap en la macro economia. La igualtat real arribarà quan les dones entrem també en el règim competitiu i trenquem la bretxa salarial i el sostre de vidre”, explica.
En aquest sentit, assenyala l’arrel del problema: “La bretxa salarial no significa simplement que les dones cobren menys que els homes per la mateixa feina. La cosa no és tan senzilla. Poden cobrar menys perquè demanen jornades parcials per la falta de mecanismes de conciliació; aquestes les agafen els membres de la parella que cobren menys, i acostuma a ser la dona”.
L’economista Carmen Castro marca la diferència entre “economia de gènere” i “economia feminista”: “La primera va posar molt d’èmfasi durant molts anys en comptar, quants, quantes. Assenyalava a on no hi havia dones i definia la necessitat de col·locar-les. Era necessària la producció estadística desagregada per conèixer les absències i les concentracions del monopoli masculí. Canviar subjectes és una condició necessària, però no suficient per a la incidència i la transformació social”. Ací entra el vessant feminista, que porta “implícit un procés de transformació social basat en l’ètica i en la justícia distributiva”, que s’articula en tres dimensions: la social, l’ecològica i la de gènere.
“Amb la crisi es van qüestionar molts coneixements que es van demostrar que no eren vàlids”
Al Congrés hi participen 330 persones de tot l’estat espanyol i s’han presentat 123 propostes que seran exposades durant les sessions de treball. S’estructura en tres blocs (investigació, formació i acció i debat polític), sis temàtiques i dotze panells (cures, desmuntant el neoliberalisme, ecofeminisme, polítiques públiques, pressupost amb perspectiva de gènera i resistències feministes i estratègies de canvi).
És una de les activitats més ambicioses de la Càtedra d’Economia Feminista de la UV, que fins ara havia organitzat una Escola d’Estiu sobre aquesta temàtica en 2018 i un espai de debat permanent en l’edifici històric de La Nau, al centre de València, per aportar i nodrir-se del moviment feminista.
Moltó apunta que “l’economia és l’àmbit d’estudi més difícilment penetrable pel feminisme” i que la creació de la Càtedra buscava “trencar amb els estàndards acadèmics de l’economia convencional”. “Es va engegar en un moment idoni, després de la crisi més important que hem viscut, on es van qüestionar molts coneixements que es van demostrar que no eren vàlids”, assegura.
Ballester li secunda: “En economia hi ha moltes creences que no són del tot certes. L’última ha estat que pujar el salari mínim no implica més atur. Instituts d’estudis econòmics i patronals van posar el crit al cel perquè defensaven un model que no té per què representar la realitat”.