Havent tingut un primer semestre desastrós, tant en l'àmbit sanitari, econòmic i social, hi havia optimisme sobre les perspectives econòmiques del tercer trimestre (juliol, agost i setembre). Després d'estar confinats tres mesos, tots ens pensàvem que estaria tot preparat per a poder acabar la fase de desescalada d'una forma tranquil·la i sense que hi hagués rebrots. En qualsevol cas, pensàvem que si hi havia algun rebrot, seria controlat ràpidament abans que se n'anés de les mans. Després de tot, els polítics van tenir tres mesos per a preparar la sortida dels confinaments...
Vam començar juliol amb pràcticament tota l'economia oberta, i semblava que les expectatives es complirien. Ben d'hora vam començar a tenir rebrots, però ningú es va preocupar en excés. Va ser llavors quan van començar a veure's els "preparatius" que s'havien fet des de l'administració pública per a contenir el virus.
El més important de tot, s'havia d'implementar un sistema de rastrejament capaç de traçar els possibles positius i trucar-los perquè les infeccions es mantinguessin contingudes. La universitat Johns Hopkins, una de les universitats que ha estat referent pel que fa a informació sobre el virus i com combatre'l, havia avisat que perquè el sistema de rastrejament funcionés, com a mínim hi havia d'haver un rastrejador per cada 1.200 habitants.
"A principis de juliol, a Catalunya hi havia 120 rastrejadors. Això representa un rastrejador per cada 64.000 habitants, a anys llum del rastrejador per 1.200 habitants recomanat per la universitat John Hopkins"
A principis de juliol, a Catalunya hi havia 120 rastrejadors. Això representa un rastrejador per cada 64.000 habitants, a anys llum del rastrejador per 1.200 habitants recomanat per la universitat nord-americana. De fet, per a poder complir amb aquest número, hi haurien d'haver hagut 6.440 rastrejadors només a Catalunya.
S'ha de dir que altres experts no recomanaven tenir tants rastrejadors, però en el millor dels casos, es recomanava un rastrejador per cada 5.500 habitants (això equival a 1.400 rastrejadors a Catalunya). A l'augmentar els rebrots, es van començar a posar més rastrejadors. A finals de juliol, Catalunya en tenia 200 (recordem que els recomanats per la universitat eren 6.440). Això només té un adjectiu: ridícul. I no només estava passant a Catalunya. A altres comunitats, com Madrid, també tenien un nombre de rastrejadors amb el mateix adjectiu: ridícul.
Perquè el sistema de rastrejament funcioni correctament, la capacitat de rastrejament sempre ha de ser superior a la necessitat de rastrejament. La capacitat de rastrejament podríem dir que només depèn del nombre de rastrejadors. En canvi, la necessitat de rastrejament (per a contenir la pandèmia) podríem considerar que està afectada pel nombre de casos diaris i els contactes de mitjana que té una persona.
Per exemple, si tenim dos positius en un dia, i han tingut contacte amb 25 persones cada un a l'última setmana, podríem dir que la necessitat de rastrejament és de 50 trucades. Si només tenim a una persona que pot fer 30 trucades diàries, tindrem a 20 possibles casos escampant el virus per tot arreu on passin (en cas que el tinguin), i en molts dels casos ni tan sols ho sabran.
En aquesta situació, el rastrejament deixa de tenir sentit, perquè no pots arribar a tothom. Per aquest motiu és tan important que hi hagi prou rastrejadors en tot moment, però el moment més important és quan hi ha pocs casos. Això és així perquè, de la mateixa manera que els casos d'infeccions, la necessitat de rastrejament augmenta exponencialment, i una vegada tens molts casos el rastrejament es torna cada vegada molt més complicat.
Per altra banda, no es van controlar les entrades de turisme. A molts països havies de fer-te una prova de coronavirus abans d'arribar com a mesura de seguretat. Paradoxalment, per intentar facilitar l'entrada de turisme (per a salvar l'economia), van acabar amb ell. Per la mala gestió dels rastrejadors i el poc control d'entrada, els casos van augmentar encara més. Això va fer que molts turistes, ajudats en molts casos per la recomanació dels seus governs, no vinguessin a Espanya durant aquest estiu.
En aquest punt, un es podria preguntar que perquè estem dedicant tant a la pandèmia en una secció de borsa. El cert és que per a l'economia és molt important que la pandèmia estigui controlada. La decisió entre economia i salut es falsa. Pel que hem vist a tots els països, l'economia va molt millor en aquells on la pandèmia està controlada.
"Per a l'economia és molt important que la pandèmia estigui controlada. La decisió entre economia i salut es falsa"
A escala global, els casos s'han aconseguit mantenir bastant estables durant tot el tercer trimestre. Això ha fet que en molts països no hagin tingut tants problemes com Espanya (tret d'algunes excepcions, com França). Això ha sigut així fins a finals de setembre. El cert és que per molt que un país controli bé la pandèmia, si està al costat d'un altre que no la controla, li serà molt més complicat controlar-la (al primer país).
Si mirem les borses, els mercats americans han seguit pujant durant tot el tercer trimestre. Van tenir una forta correcció durant el mes de setembre, però ja han remuntat fins als mateixos nivells. Als Estats Units, el control del virus no ha sigut dels millors (tampoc dels pitjors), però curiosament no ha afectat tant a les seves borses. A Europa, les borses no han anat tan bé. A causa del poc control del virus de molts països europeus les borses s'han mantingut molt laterals. A Espanya però, l'IBEX 35 ha baixat si mirem des de l'1 de juliol.
La situació futura no té massa bona cara. Els casos estan augmentant a molts països d'Europa, i per tant l'economia se'n veurà ressentida. De fet, a molts llocs (com a Catalunya i Madrid) ja s'estan aplicant restriccions dràstiques per a frenar el virus, i molts establiments estan limitats i/o no poden obrir. Esperem que això faci efecte ràpidament i aquests establiments no es vegin tan afectats per les restriccions.