Almenys 30.000 persones van treballar en l'àmbit de la llar i les cures sense contracte ni alta a la Seguretat Social l'any 2023, més d'un terç dels 87.000 ocupats al sector segons dades recollides a l'informe El treball de la llar i les cures a Catalunya. Tot i que des del 2012 la llei obliga les llars a formalitzar aquestes relacions laborals, un canvi que va ajudar a reduir el treball irregular, aquest no acaba de desaparèixer.
De fet, els darrers tres anys ha repuntat la taxa d'informalitat del 20% fins al 35% de l'ocupació. Diverses fonts assenyalen que la raó principal és la creixent demanda social de cures que és atesa majoritàriament per dones estrangeres, molt sovint en situació administrativa irregular.
El treball de la llar engloba tasques com la cura de persones dependents, feines de neteja i cuina, o el cangur d'infants, totes en el si dels domicilis, i està marcat per un important nivell d'informalitat laboral en l'àmbit de les relacions laborals que s'estableixen directament entre famílies i treballadors, sense empreses intermediàries.
Almenys 30.000 persones, la majoria dones estrangeres, fan feina sense alta a la Seguretat Social
En concret, l'índex d'informalitat (la proporció de treball submergit respecte del total d'ocupats) ha arribat al 35%, i acumula tres anys de pujada. És deu punts més alt que el registrat el 2022 (25,9%) i quinze més que el que hi havia el 2020 (20%). A més, diverses fonts consultades sostenen que el percentatge de persones treballant de forma irregular en domicilis pot ser encara més alt.
Des de l'entitat Anem per feina, membre de la Xarxa Treball de la llar just, consideren que "no es recull la imatge real del sector", a causa de l'alt nivell d'informalitat i la situació administrativa irregular de moltes de les persones que s'hi dediquen.