Estàs assegut al seient 12D, sense finestra, al passadís. L’avió és gairebé ple i saps que, malgrat que tots viatgeu cap al mateix destí, gairebé ningú haurà pagat el mateix preu pels bitllets d’avió, tant per motius més conscients (més o menys serveis contractats) com per altres inconscients (l’astut algoritme de les aerolínies). I això, que també passa als concerts, als subministraments energètics, al gimnàs, a la tarifa de telefonia i a molts més altres serveis i productes, s’extrapola a l’economia del temps, al que gastem dia a dia pel fet de viure, o de consumir mentre vivim. Quin és el cost de vida a Catalunya? En què gastem més? Som la comunitat autònoma amb el cost de vida més elevat? Ni de bon tros.
A Catalunya, la despesa mitjana per persona, segons les últimes dades de l’INE (2023) és de 13.591 euros anuals. És a dir, 1.132,6 euros mensuals. I si estiréssim encara més del fil, 37 euros diaris. La xifra és un 2,7% superior a la del 2022 i un 8% també superior a l’època prèvia a la covid, l’any 2019.
En aquesta quantitat anual, segons l’Enquesta de pressupostos familiars de l’INE, el 34,6% va destinat a l’habitatge, el 16,2% a l’alimentació, el 10,4% al transport, el 8,7% a l’hostaleria, el 4,6% a l’oci i la cultura, el 4% a la moda, gairebé un altre 4% a la salut, un 3,8% a mobiliari, un 2,8% a les comunicacions, un 2% a formació i ensenyament... Ara bé, això són les estadístiques per persona, però sabem que no té res a veure el cost de vida quan es viu sol o en parella, amb fills o amb mascotes.
També varia molt en funció del territori, tant a la resta de l’Estat com a Catalunya. Començant per l’Estat, Catalunya no és ni de bon tros la comunitat autònoma amb un cost de vida més elevat. De fet, ocupa la novena posició en el rànquing de les CCAA amb major cost de vida. El llistat l’encapçalen el País Basc (15.570 euros anuals), Balears (14.768 euros) i Madrid (14.650 euros), i les segueixen Navarra, Astúries, Aragó, La Rioja, Cantabria i Catalunya.
El cas de Barcelona i la seva àrea metropolitana
I dins de Catalunya, les dades ballen també en funció de la seva proximitat a les capitals de província, especialment a Barcelona. De fet, aquests 1.132,6 euros mensuals que apuntava l’INE com a cost de vida a Catalunya, no s’assemblen gaire als 1.516 euros de viure a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i als 1.638 euros de la ciutat de Barcelona que apunta l’últim informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), elaborat per les consultores Daleph i Ksnet.
El motiu d’aquesta diferència amb la mitjana catalana? Principalment, el preu de l’habitatge. L’habitatge i les despeses de la llar comporten el 45% del pressupost de necessitats bàsiques per a les persones que viuen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. No és d’estranyar que l’habitatge sigui la segona preocupació dels barcelonins, segons la darrera enquesta municipal.
De fet, aquest estudi de l’AMB, el que calcula no és ben bé el cost de vida, sinó el salari de vida. És a dir, la remuneració suficient perquè una persona que treballi i la seva família puguin viure dignament. I vet aquí les conclusions, en funció de la tipologia de la llar:
Per cert, aquest mateix estudi ha assenyalat que aproximadament el 43 % de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona es troben per sota del pressupost de necessitats bàsiques assenyalat. I la xifra és encara més alarmant quan es tracta de persones que viuen amb menors a càrrec, és a dir, famílies monoparentals/monomarentals, seguides de les llars compostes per una sola persona.
Obrint el prisma cap a l’escenari internacional, aquestes xifres situen Barcelona com la 66a ciutat-capital més cara del món on viure-hi. Madrid és la 76a. Segons el rànquing anual mundial elaborat per la consultora Mercer, a Europa Barcelona ocupa la 25a posició i Madrid la 30a. A la pole position mundial s’hi troben, per segon any consecutiu, Hong Kong, Singapur i Zúric.
El cost de vida té edat? I gènere?
Tornant a l’informe de l’INE i amb xifres de tot l’Estat, el cost de vida varia notablement en funció de l’edat i el gènere de la persona. Els que més gasten? Les dones de 65 anys o més. Els que menys? Els homes de 30 a 44 anys.
Segons l’estadística, les dones gasten fins a un 10% més que els homes de mitjana al llarg de la seva vida. I mentre l’etapa dels 30 als 44 anys té un cost de vida més baix, la dels 65 anys o més és la més alta de totes.
Les dones gasten fins a un 10% més que els homes de mitjana al llarg de la seva vida
Respecte a la diferència per gènere, s’hi suma, a més, que les dones inverteixen un 29% menys que els homes (segons una enquesta de N26 a 15.000 persones) i cobren un 18% menys que els homes, segons dades del SEPE. A la balança li manca equilibri.
El cost de vida... i el benestar de la població
A l’hora d’analitzar el cost de vida de les persones, però, és transcendental vincular-lo amb l’evolució d’altres indicadors, per tal de concloure el grau de benestar de la població. Alguns indicadors clau? L’evolució dels preus, l’IPC, que en el mes de novembre s’ha situat un 2,4% per sobre del mateix mes de l’any passat; els salaris (i els ingressos de les famílies), que amb xifres del segon trimestre del 2024 s’han incrementat un 2,7%; i el poder adquisitiu de les famílies, que malgrat que en el curt termini registra certa recuperació, la seva evolució en la darrera dècada no és gens positiva, especialment en el cas dels joves.
Paral·lelament, però, l'economia catalana ha crescut un 3,8% interanual en el tercer trimestre del 2024. De nou, a la balança li manca equilibri; especialment, quan mirem el llarg termini.