La negociació d'una nova relació comercial amb els Estats Units de Donald Trump és la via preferida dels economistes catalans per fer front a la guerra aranzelària. Així ho ha recollit l’Enquesta de Situació Econòmica – Hivern 2025, publicada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) aquesta setmana i presentada aquest divendres, la qual subratlla la "clara preferència" d'un 73,3% dels participants de trobar una entesa abans d'assumir "represàlies comercials". Ara bé, un 87,4% dels enquestats remarca la “necessitat” de diversificar mercats i establir nous acords internacionals arran dels aranzels dels Estats Units.
L’enquesta publicada aquest divendres parteix de 477 respostes i també indica que un 43,4% dels enquestats dona suport a imposar gravàmens “zero per zero” sobre béns industrials; el 35,2% a aplicar mesures proteccionistes sobre els serveis, especialment els financers i digitals; i el 29,1% a mesures proteccionistes sobre les mercaderies nord-americanes. A més, un 21,6% dels professionals avalaria posar en marxa altres tipus de mesures, com ara regulació sobre els productes.
A l’hora d’escollir quina estratègia econòmica hauria d’adoptar la Unió Europea (UE) davant el context actual, un 76,5% dels economistes trien enfortir l’apropament amb socis comercials del continent llatinoamericà i el Canadà; un 74,4% amb el continent asiàtic; i un 44,4% amb Àfrica. Així mateix, un 27,3% aposten per reduir els tipus d’interès i un 14,7% per mesures que ajudin a depreciar l’euro enfront del dòlar i altres divises.
Els resultats de l'informe s'han analitzat en una roda de premsa conjunta entre el degà del CEC, Carles Puig de Travy, i el director tècnic de l'estudi, Xavier Segura. “Els economistes sabem els avantatges del comerç internacional i del lliure comerç, ho sabem per la teoria i per l’evidència empírica”, ha apuntat Segura en una roda de premsa. “L’establiment del proteccionisme és negatiu per ambdues parts”, ha afegit. Preguntats per la resposta que han donat tant la Generalitat com el govern espanyol al pla d’aranzels, Puig de Travy ha celebrat que el conjunt d’ajudes s’hagin activat de manera “ràpida”, però ha assegurat que és “evident” que “no compensaran els efectes possibles”.
A favor del retorn de les seus i de la simplificació administrativa
Més enllà de la guerra aranzelària, l'enquesta ha mesurat altres temàtiques d'actualitat a Catalunya, com ara la principal preocupació dels economistes. En aquest sentit, el dèficit fiscal s'ha presentat novament com l'opció preferida, amb el 42,3% dels vots. D'altra banda, el 69,4% dels enquestats creu que les empreses que van canviar de seu social durant la tardor del 2017 haurien de retornar a Catalunya i el 54,1% aposta per tributar el Salari Mínim Interprofessional (SMI). A més, davant el Pla Catalunya Lidera del Govern, el 90,7% reclama la simplificació administrativa i normativa.
Pel que fa a l'habitatge, segons l'informe, els tres principals motius assenyalats que dificulten el seu accés són la manca d’inversió pública (59,6%), la regulació inadequada i la inseguretat jurídica (53,3%), i els pisos turístics (34,4%). Per demarcacions: a Barcelona, el 66,2% està a favor de flexibilitzar la norma urbanística que obliga a destinar un 30% dels nous habitatges a habitatge social. El 87,5% creu que el turisme esportiu no suposa una amenaça per a la societat a les comarques de Girona.
A Lleida, el 50% manifesta que les respostes i solucions plantejades pels poders públics a les demandes del sector agrícola i ramader no han estat satisfactòries. I a Tarragona, el 58,6% manifesta esperança sobre la possibilitat que les actuals obres en les infraestructures ferroviàries millorin la fluïdesa del transport de persones i mercaderies entre les comarques de Tarragona i les de Barcelona.