L’optimisme dels economistes sobre l’economia catalana i estatal ha millorat significativament en l’últim trimestre de l’any. De fet, segons el Col·legi d'Economistes de Catalunya, se situa per primera vegada en nivells anteriors a la crisi financera de 2008. És la principal conclusió de l’Enquesta de Situació Econòmica – Tardor 2024, presentada aquest dimecres pel degà de l’entitat, Carlos Puig de Travy, i el director tècnic de l’enquesta, Xavier Segura. El sondeig s’ha realitzat entre el 28 d’octubre i el 20 de novembre, i en ell han participat 601 col·legiats i col·legiades.
L’estudi desprèn que el 46,1% de la comunitat col·legiada afirma que l’economia catalana està millor ara que fa un any, quan es va situar en 35,4%. La dada actual, a més, representa gairebé 10 punts percentuals més respecte del 36,7% de l’anterior sondeig, realitzat a la primavera.
Aquesta millora es veu directament reflectida en l’Índex de Confiança, que engloba la percepció dels col·legiats i col·legiades i té en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica. El sondeig revela la consolidació de l’optimisme dels i les economistes en el rumb de l’economia: 5,77 per la catalana i 5,58 per l’espanyola en una escala de 10. A l’anterior enquesta els valors es van situar en 5,41 i 5,37 respectivament.
En ambdós casos, es tracta del millor nivell en gairebé dues dècades i s'acosta a les dades de juny de 2006, quan l'Índex de Confiança va començar a enfonsar-se davant els primers senyals del que acabaria sent la crisi financera de 2008.
El sondeig també ha demanat als col·legiats i col·legiades pronunciar-se sobre una sèrie de qüestions relacionades amb l’actualitat. El 82,8% afirma que el nivell de col·laboració publicoprivada és baix i que el 71,1% considera que no és factible assolir l’objectiu del nou Govern de Salvador Illa de construir 50.000 habitatges públics nous abans de 2030.
El dèficit fiscal i les deficiències a les infraestructures, la creu
Però no tot són bones notícies a l'informe del Col·legi. L’Enquesta de Situació Econòmica també ha recollit els principals problemes de l’economia catalana. Com va passar a l’anterior enquesta, el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat i les deficiències en infraestructures i comunicacions són les dues qüestions que més preocupen aquesta tardor, amb un 46,2% i un 33,1% respectivament. D'altra banda, el tercer lloc és per a la dificultat d’accés a l’habitatge, amb un 33,1%.
La baixa productivitat, que creix cinc punts percentuals respecte del passat sondeig fins al 32,9%, ocupa el quart lloc. En relació amb aquesta qüestió, gairebé la meitat (48%) dels economistes considera que reformar l’administració pública és primordial per a agilitzar l’activitat econòmica. També aposten per a augmentar la inversió en infraestructures i el seu nivell d’execució (46,3%), i millorar el sistema educatiu (44,6%).
El 50% dels col·legiats pensa que la IA no serà capaç de crear prou ocupació nova per a compensar els llocs de treball que destrueixi
Pel que fa a la intel·ligència artificial, l’Enquesta de Situació Econòmica n'ha dedicat tres preguntes. El 67,9% dels enquestats considera que el desenvolupament de la IA afectarà positivament l’economia catalana. Per contra, 9,2% creu que l’impacte serà negatiu. D’altra banda, el 59% opina que la IA s’està aplicant escassament en el seu àmbit professional i el 49,8% assenyala que aquesta nova tecnologia no serà capaç de crear prou ocupació nova per a compensar els llocs de treball que destrueixi.
L'impacte de la Copa Amèrica, insuficient
L'informe del Col·legi també ha analitzat diferents situacions que s'han produït a cada demarcació. A Barcelona, el gran esdeveniment de l'any va ser la Copa Amèrica de Vela, celebrada des de finals d'agost fins al mes d'octubre. El 61,8% afirma que l’impacte econòmic de la cita no ha estat a l'altura de les expectatives.
D'altra banda, les altres tres demarcacions catalanes presenten preocupacions diverses. A Girona, el 67,7% dels enquestats destaca la necessitat de construir més dessalinitzadores, mentre que a Lleida, el 55,8% de la comunitat col·legiada manifesta que l’excés de burocràcia és el principal factor que limita la competitivitat de les empreses de la zona, seguit de la manca d’inversions promeses no executades (32,6%) i la manca de mà d’obra qualificada (32,6%). Finalment, a Tarragona, el 41,5% identifica la manca d’inversió pública en infraestructures com a principal obstacle per al desenvolupament de l’economia local.