“Hi ha manca d’anticipació”, amb aquestes paraules, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha criticat l’estratègia de la Generalitat amb la sequera. Durant la presentació de l’Enquesta de Situació Econòmica, Carlos Puig de Travy ha lamentat com les polítiques hidràuliques “han estat nul·les”. En aquest sentit, el degà de l’entitat demana a l’executiu de Pere Aragonès que, a l’hora de definir un full de ruta, tingui en compte les propostes del teixit econòmic i empresarial a través d’iniciatives com l’Observatori de l’Aigua. “La col·laboració público-privada i el consens són dos factors essencials per avançar en aquest aspecte”, defensa Angel Hermosilla, responsable de la Secretaria Econòmica del Col·legi d’Economistes.
Més enllà de la crisi de l’aigua, els economistes han fet un prec al govern espanyol per revisar el paquet de mesures per fer front als efectes de la inflació. Un 44,3% dels professionals que han participat a l’enquesta del Col·legi mantenen que la inflació és el principal problema de l’economia catalana. En coherència amb aquest plantejament, gran part dels economistes consultats són partidaris d’eliminar, de forma progressiva, algunes de les mesures de l’Estat per minimitzar els efectes de la crisi com han estat les bonificacions pel transport públic o la rebaixa de l’IVA dels aliments. Un 35,7% dels participants a l’enquesta de l’organització creu que l’economia va millor que fa un any, un 37,5% observa el mateix comportament i un 24,6% veu un context pitjor. El sondeig s’ha dut a terme entre el 19 de novembre i el 13 de desembre amb la participació de 605 persones.
Sense finalitzar la llista de peticions a les administracions, Puig de Travy exigeix “una reducció de la càrrega burocràtica i uns tràmits més efectius” relacionats amb la generació d’activitat econòmica i empresarial. El degà del Col·legi també ha criticat que “no estem avançant” en matèria de productivitat. Un 44% de les persones consultades no s’han mostrat favorables a la reducció de la jornada laboral que, recentment, han proposat PSOE i Sumar. “Malgrat anar en la bona direcció, les dades exposen que la recuperació total de la pandèmia encara no s’ha produït”, expressa Xavier Segura. Segons el veredicte del director tècnic de l’Enquesta, els economistes vinculen els problemes de l’economia catalana amb els següents aspectes: inflació i costos de producció, dèficit fiscal, manca de reformes estructures i les infraestructures. Carlos Puig de Travy veu “imprescindible no perdre temps” amb carpetes com el traspàs de Rodalies i l’aeroport del Prat. A principis de setembre, el Col·legi ja va fer una “crida urgent a no posposar un projecte estratègic i necessari per Catalunya”.
L’oasi català i espanyol
El degà del Col·legi d’Economistes ha reconegut que “les perspectives de Catalunya i Espanya, pel 2024, no són com les del 2021 i 2022, però estem per damunt de la zona euro”. Tot i els obstacles derivats dels tipus d’interès, Puig de Travy ofereix optimisme amb “la fortalesa i la resiliència del mercat de treball”. Per complementar aquesta visió positiva, l’economista valora que també cal tenir en compte el paper “decisiu” del turisme a Catalunya i, a la vegada, el fet “que som un dels territoris més actius amb els fons Next Generation”. Fa pocs dies, l’Institut Català d’Estadística va donar a conèixer que l’economia catalana va créixer un 2,1% interanual durant el tercer trimestre de l’any. Des de l’òptica de la demanda, l’evolució del PIB s’explica per l’increment de la demanda interna (1,5%), amb una especial rellevància del consum de les administracions públiques (5,6%), i per l’augment de les exportacions totals de béns i serveis amb l’estranger (2,4%). Des de l’òptica de l’oferta, es mantenen les taxes de creixement positives als serveis (2,8%), l’activitat en la construcció se situa al 2,0% i la indústria creix un 1,2%. Finalment, l’agricultura mostra una taxa negativa d’un 8,2%. Comparativament, l’economia catalana creix al tercer trimestre en termes interanuals tres dècimes per sobre de l’economia espanyola (1,8%) i creix dos punts i una dècima per sobre de la Unió Europea. La variació intertrimestral del PIB a Catalunya és d’un 0,1%, dues dècimes menys que la taxa espanyola (0,3%) i una dècima més que la taxa de la UE. Pel que fa al sector exterior, les exportacions totals a l’estranger s’han incrementat un 2,4% interanual, un punt per sota del segon trimestre del 2023 (3,4%).
