Des d’aquestes pàgines s’havia defensat que calia obrir-se a les possibilitats que ofereixen les biotecnologies i molt en concret l’edició genètica. Finalment, el passat 5 de juliol, la Comissió Europea va publicar una proposta de reglament sobre plantes obtingudes mitjançant noves tècniques genòmiques i els seus aliments i pinsos. Aquest plantejament modifica el reglament de la Unió Europea 2017/625 que aplana el camí a la utilització d’aquesta biotecnologia. Es tracta d’una bona notícia que haurà de ser confirmada mitjançant l’aprovació al Parlament Europeu.
Un dels principals factors de complexitat en la producció d’aliments és la necessària compatibilització, tant com sigui possible, entre una producció sostenible (amable amb l’entorn i no contaminant) però a la vegada productiva (capaç d’atendre els reptes alimentaris), assequible (amb uns preus moderats) i viable (remuneradora pels actors de la seva producció). Aquesta equació no és senzilla i amb resultats que mai s’ajusten als ideals des dels quatre punts de vista esmentats. Tanmateix, les noves biotecnologies de transformació genètica poden actuar a favor de l’eficiència productiva, de tal manera que amb menys recursos s’obtingui un millor resultat.
També poden aconseguir que la producció tingui menys impacte ambiental. Igualment, poden reduir costos facilitant que l’alimentació sigui més assequible a les rendes baixes. En general, una producció més eficient sol ser alhora més sostenible. A més, les avançades biotecnologies permeten orientar la transformació genètica a un determinat objectiu concret amb voluntat de millorar certs aspectes. Per exemple, es pot orientar a fer resistent la planta a determinat paràsit o a determinada malaltia, evitant l’ús de biocides. Altrament, es poden aconseguir plantes més resistents a determinades condicions de l’entorn, com per exemple la sequera. O bé, pot incorporar-se a les plantes determinada qualitat d’interès.
Les avançades biotecnologies permeten orientar la transformació genètica a un determinat objectiu concret amb voluntat de millorar certs aspectes
L’ús d’aquestes biotecnologies ha estat molt limitat a la Unió Europea, bàsicament per la pressió de les entitats ecologistes. Actualment, la seva autorització és possible, però després d’uns estudis tan exhaustius i rigorosos que només els gegants empresarials poden assumir-los. A més la seva possible aplicació es dilata molt en el temps (dotze anys, orientativament) per poder dur a terme les proves requerides. Per entendre el contingut de la nova proposta de reglament cal distingir bàsicament dues línies de transformació genètica. D’una banda, els organismes genèticament modificats (OGM) i, d’altra, el que s’ha anomenat edició genètica o tècnica CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats). Les obtencions d'OGM provenen de processos amb alts components aleatoris. Aquest factor aleatori és, sense cap mena de dubte, un factor de risc que, per evitar-lo, exigeix proves exhaustives i dilatades en el temps. D’alguna manera s’intenta, amb aquest rigor en les proves d’avaluació, evitar actuar com aprenent de bruixot. Per contra, l’edició genètica actua exclusivament sobre un determinat gen, ja sigui inserint-lo, eliminant-lo o substituint-lo per un altre.
La innovació que va suposar el desenvolupament de la tecnologia CRISPR donava seguretat per obtenir els objectius que es pretenien, ja que es partia sabent quin era el gen específic que podia contribuir a la solució sense afectar el conjunt de la planta. Era una millora de l’avaluació de la qual era més senzilla, requeria menys temps i permetia que molts més laboratoris poguessin abordar aquests desenvolupaments. Era, doncs, una tecnologia més propera. Tanmateix, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de juliol de 2018, va considerar que les plantes tractades amb tècniques d’edició genètica eren equivalents als OGM. Gràcies a la sentència, Europa es va distanciar de la majoria dels països occidentals, d’Amèrica Llatina i Austràlia (amb l’excepció de Nova Zelanda). A Europa es frenaven uns desenvolupaments que, sens dubte, són els primers passos de la gran revolució biotecnològica del segle XXI. Fins i tot hi ha una seriosa incoherència, ja que plantes transgèniques que no es poden conrear a Europa es poden importar de l’estranger.
La raça humana ha multiplicat l’esperança de vida perquè ha utilitzat antibiòtics i sofisticades medicines creades al laboratori
Amb aquesta nova proposta de reglament a la Unió Europea s’obren les portes a corregir aquest endarreriment. Els potencials d’aquestes tècniques biotecnològiques són extraordinaris. Òbviament, requereixen un rigorós seguiment i control des de la ciència i des dels serveis públics corresponents. Però els ja molts anys de convivència amb aquestes tecnologies ha validat sobradament la seva seguretat, a més de l'oportunitat i utilitat davant del canvi climàtic. És clarament una eina de la intensificació sostenible de la qual ens parlen tant la FAO com l’IPCC. Els arguments en contra parteixen de la por o del dogma que idealitza el fet natural. És un argument feble. La raça humana ha multiplicat l’esperança de vida perquè ha utilitzat antibiòtics i sofisticades medicines creades al laboratori, la mateixa insulina s’obté de processos biotecnològics. Enfront de la simplicitat dogmàtica és preferible la valentia d’assumir la complexitat, “posant l’objectiu de futur a l’agenda del present”, tal com afirma Xavier Marcet.
Com a fet emblemàtic d’aquesta controvèrsia sobre l’ús de plantes nascudes de la transformació genètica n’és l’arròs daurat. Aquest arròs és una varietat assolida per enginyeria genètica amb la finalitat de millorar l’aportació de vitamina A en àrees on la manca d’aquesta vitamina provoca severs problemes de ceguera nocturna i mortalitat. Malgrat l’indubtable valor sanitari d’aquest arròs, l’oposició de moviments ecologistes, entre ells Greenpeace, va frenar durant anys la seva comercialització. Davant d’aquesta oposició a un recurs alimentari que podia salvar milers de persones de la mort o la malaltia, un grup de 109 premis Nobel van signar, l’any 2020, un manifest on defensaven l’autorització de la producció d’aquest arròs tot dient: “l’oposició basada en les emocions i el dogma i contradita per les dades ha d’acabar-se”. La Unió Europea sembla que vol atendre aquest consell.