L'edificació està immersa en un moment de transformació amb l'objectiu de donar resposta als grans reptes que actualment té Europa. Un d'ells, que s'alça com a màxima prioritat per a les administracions comunitàries, és la necessitat de ser zero emissions per al 2050. Amb aquest objectiu, la Comissió Europea recentment ha tirat endavant iniciatives en diferents indústries, com ara la construcció, impulsant, per exemple, la nova Directiva d'Eficiència Energètica en Edificis (EPDB, per les sigles en anglès). Aquesta cerca reduir l'impacte de CO₂ amb fites temporals, que comencen a partir del 2026, quan els edificis nous ocupats o gestionats per autoritats públiques hauran de ser climàticament neutres.
Amb aquest context, aquesta setmana a Rebuild 2025 s'està abordant la revolució sostenible que viu l'edificació i totes les implicacions tècniques i legals. En aquest sentit, Iñaqui Carnicero, secretari general d'Habitatge i Agenda Urbana del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, ha assenyalat el potencial de la rehabilitació per reduir la petjada de carboni assegurant que “molts dels edificis del nostre país es van construir fa més de 40 anys”. Carnicero també ha explicat que "la sostenibilitat ha deixat de ser un valor afegit per convertir-se en l'eix vertebrador de qualsevol nou projecte. Això ja és un imperatiu legal, l'EPDB és una directiva que no s'ha d'entendre només com un full de ruta tècnica, és una oportunitat per replantejar la nostra forma d'habitar les ciutats. La directiva planteja una visió de futur".
Durant la seva intervenció a Rebuild 2025, María Teresa Verdú, directora general d'Agenda Urbana i Arquitectura del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, ha afirmat que “hem d'assolir la neutralitat climàtica el 2050, i això ens fa considerar què podem fer des de l'edificació i l'arquitectura. Les ciutats són els escenaris on es batallarà aquesta transició energètica, ja que els grans consumidors d'energia i les emissions de CO₂ venen, majoritàriament, dels edificis. Hem de pensar si cal que els nostres immobles consumeixin tanta energia per dissenyar i rehabilitar de manera més sostenible i respectuosa amb el medi ambient”.
Una nova normativa europea exigirà, a partir del 2028, declarar el potencial d'escalfament global dels edificis de més de 1.000 m²
Així mateix, el carboni i el seu impacte associat a partir de la fabricació, transport, instal·lació, manteniment i fi de vida dels materials de construcció – conegut com a carboni embegut – és un desafiament del sector que s'està portant sobre la taula, d'igual manera, a Rebuild 2025. César Bartolomé, director de Tecnologia de l'Institut Espanyol del Ciment i les seves Aplicacions, i Antonio García, professor titular de la Universitat de Sevilla, han coincidit a apuntar la urgència de desenvolupar eines que permetin calcular-ho amb precisió i generar bases de dades robustes. I és que una nova normativa europea exigirà, a partir del 2028, declarar el potencial d'escalfament global dels edificis de més de 1.000 m², cosa que obligarà a integrar aquest criteri des de les fases inicials del projecte.
Davant aquest panorama, Nicolás Bermejo, director tècnic i sostenibilitat de Saint-Gobain, ha sostingut que "no té sentit fer una anàlisi del carboni embegut dels materials si no és en el context global dels edificis. Per això és important integrar totes les fases". Carlos Martínez, responsable de formació i transferència de coneixement a Sodeca, s'hi ha sumat i ha precisat que "si bé el carboni encastat transformarà les noves normatives, el carboni operacional és el que no desapareixerà. Per això, s'han de rehabilitar molts edificis utilitzant incentius com els Certificats d'Estalvi Energètic, que poden facilitar el finançament de solucions més eficients”.