Com els focus de l’enlluernador escenari del Futbol Club Barcelona queden dirigits sistemàticament al president, Joan Laporta, l’encarregat econòmic de la junta té el privilegi de viure i treballar en segon terme. A més, els números semblen no interessar gaire a milions de seguidors que viuen pendents del marcador, distrets amb les peculiars dinàmiques del futbol d’elit, sempre atrapat entre les polèmiques del darrer partit i les expectatives que genera el pròxim capítol de tan sobreexplotada sèrie d’entreteniment. Per tant, quan el vicepresident Eduard Romeu acut a la invitació de La Milanesa de Messi, apareix relaxat i somrient, segurament empipat com a culer pel resultat del Bernabéu -la trobada amb Romeu es va produir l'endemà del Clàssic-, però dfent l'efecte que manté la calma i ha de costar força alterar-lo. L’home que va declarar ‘sabem fer miracles’ davant l’última assemblea de compromissaris apareix en el restaurant Fishhh!, propietat de Lluís de Buen, disposat a encetar la segona temporada d’aquestes entrevistes llargues i disteses amb protagonistes del Barça sense mostrar ni un bri de preocupació. Al contrari, transmet que tot té solució a la vida i ell s’ha especialitzat a trobar la manera. Tant de bo sigui així. Aquest és el resultat de la trobada. En aquest enllaç, podeu llegir altres aspectes de la llarga conversa i vetllada viscuda amb Eduard Romeu:
Ja ha fet els números del dèficit que deixarà l’eliminació de la Champions?
De moment, cap, que no estem encara eliminats... Ara, si passés, em remeto a la realitat. La temporada passada, en una situació similar, vam calcular uns dotze milions d’euros. De totes maneres, el problema no és aquest, i menys en aquesta campanya, quan funcionem amb certa tranquil·litat gràcies a les famoses palanques. Evidentment, sempre molesta ingressar menys, però penses que si arribes lluny a l’Europa League, pots arribar a neutralitzar les pèrdues. El que molesta és el pas enrere que representa caure ara a la màxima competició pel que fa al nivell de reputació esportiva. Aquesta temporada, la part econòmica no és tan important, deixa’m insistir, i, per sort, perquè al juliol ja havíem fet la feina en aquest apartat. M’empipa per la nostra imatge.
El Barça ha baixat un esgraó?
No, no és que hagi baixat. Construir un equip nou porta temps, però ja ens havíem fet moltes il·lusions, amb partits que fonamentaven aquest sentiment, i els resultats contra Inter i Madrid et tornen de cop a la realitat, et baixen a terra. No et trobes al nivell on et pensaves que estaves, així de clar. No és el meu estil apel·lar a la mala sort, però també hem patit alguns hàndicaps inesperats, sigui amb les lesions o en la marxa dels mateixos partits, però ja no li dono més tombs...
"Caure eliminats a la Champions és, sobretot, una pèrdua de reputació"
La frase de "sabem fer miracles" pronunciada davant l’assemblea és seva o recomanació d’algú que sap fer titulars? O va ser una manera de distraure l’atenció?
Una mica de tot (riu), però era una frase circumscrita a la qüestió de l’hipotètic retorn de Messi. Una manera de tirar pilotes fora, com dient "home, no el tinc pressupostat ara mateix, però si cal plantejar-ho, ja estem acostumats a fer-ho..".
Aquesta manera tan audaç d’aplicar les ‘palanques’ va en la línia de creure en els miracles després de la situació que vau trobar en el vostre aterratge al club?
La situació que vam trobar és que el club ja se l’havien venut... El que fem és intentar evitar-ho. L’última solució d’emergència, comprovada la situació econòmica, ja saben quina és: la conversió en societat anònima, però aquesta directiva no ho farà, de cap manera. Per què? El president té molt clar que ell no serà qui porti el Barça cap aquí. I, sincerament, aquesta és la gran lluita d’avui i ara mateix. Ens l’havien deixat fet una autèntica ‘piltrafa’...
"Ens van deixar un Barça fet una autèntica ‘piltrafa"
A voluntat?
No, no, no. Estic convençut que no hi havia la voluntat, contràriament al que pensen alguns. Ha existit incapacitat, òbviament, però he intentat fer un exercici d’empatia amb el president Bartomeu, entendre les seves raons, decisions i pressions. Ell no va saber, en el seu moment, ser executiu. També penso que no tenia el suport necessari a la seva pròpia directiva, gent de pes que li digués que això o allò no podia ser. Abans de permetre que Laporta, si fos el cas, prengués decisions similars, la meva obligació moral seria dir-li "president, això no". Després, ja sabem que són clubs presidencialistes en els quals ell té l’última paraula, d’acord. Així i tot, t’haig de dir que Laporta escolta. Sí, escolta. I en el cas de l’adéu de Messi va veure que no ens podíem permetre la seva renovació en les circumstàncies que el Barça vivia en aquell precís moment.
Passat el temps, a ulls de tot el barcelonisme, creu que ha quedat ben clar el que va passar amb Messi?
Doncs no sé si el barcelonisme ha lligat caps del tot, francament. El que sí que et puc dir és que nosaltres no prendrem mai cap decisió en detriment de ningú. Com en qualsevol negociació, hi ha moments tensos, però aleshores van manar unes circumstàncies especials, sobrevingudes. El president Laporta tenia el vistiplau de la Lliga amb Messi si signava aquell contracte de CVC, el que proposava Tebas per a la venda dels drets televisius. Se’ns deia que no comprometia a res, que era magnífic, que ens permetria continuar amb Messi de blaugrana. Quan nosaltres revisem el document després de molts cops de reclamar-lo sense èxit, se’ns dona només mitja hora de marge per signar-lo, realment amb nocturnitat i traïdoria. Ferran Reverter i jo vam dir que no podíem subscriure allò, de cap manera. Era la sentència del club, la intervenció absoluta del Barça. Li vam dir al president que ens havien enganyat a tots. És així de simple, no cal donar-li més tombs. Ara, també és veritat que mai no se li va demanar al l’argentí que jugués de franc. En tot cas, ho havia d’oferir ell com a alternativa, no nosaltres des del club. No puc dir-te que et quedis a cost zero quan sé que tens un nivell únic al món...
"El pacte dels drets TV proposat per Tebas era un engany amb nocturnitat i traïdoria"
John Carlin ens deia que s’havia de pactar una continuïtat de Messi de franc, que els patrocinadors ja s’haguessin encarregat de pagar-li el mateix sou que cobrava. Per Carlin aquesta era la ‘jugada mestra’ d’aquell moment...
Home, també podríem demanar que cada poble de Catalunya posés una plaça al seu nom, entén-me... Aquí hi havia molts interessos pel mig, clar. Al final, no són els jugadors, és el seu entorn, el representant, un munt de gent que els hi diu la seva, tot això condiciona. S’ha donat també enguany, quan tu arribes a acords amb jugadors i, en traslladar-ho als seus agents, no ho veuen clar per què ells també defensen el seu interès particular. Hi ha molt en joc que no depèn de la voluntat del futbolista, que en última instància és qui decideix, però tot plegat resulta prou complex.
Tornant a centrar-nos en la continuïtat de Messi, si haguéssiu tingut tres mesos de marge malgrat la situació econòmica, era viable un acord?
Abans, amb aquest marge, no coneixíem la situació real del club. Era un risc excessiu, però l’hauríem assumit. És a dir, si s’hagués pogut inscriure Messi sense el gran risc d’acceptar CVC, el compromís del president Laporta hi era i estàvem disposats a tirar endavant la renovació. Però quan es produeix el cas, no disposàvem encara del forensic, ni sabíem exactament com estava el club.
"Si s’hagués pogut inscriure Messi, hauríem assumit el risc"
Aleshores, la nova junta, fins quan no us adoneu de l’autèntica situació econòmica del Barça?
Home, quan no podem pagar la nòmina dels treballadors al mes de maig del 2021 i sort que els futbolistes no cobraven fins al juny. Pràcticament, dos mesos després d’entrar com a nous directius. Tampoc s’ha fet gaire justícia a la comissió econòmica, que havia alertat dues vegades als anteriors gestors, dient-los que les coses s’estaven fent molt malament. Carles Tusquets em va convidar a dinar al seu despatx, supertransparent, i s’ha de ser just amb ells. Ferran Reverter i jo mateix venim del món financer i sabem com moure’ns per trobar alternatives, altres mitjans. És el que vam preferir i quan als inversors els hi exposes un projecte, el saben respectar si troben que hi ha gent seriosa al capdavant. Ells només volen recuperar els diners, no tenen gens d'interès en perjudicar, ni al Barça ni a cap empresa. Vam arribar a certs acords, se’ns van avançar diners i gràcies a això, vam sortir d’aquell tràngol. Amb els 595 milions del préstec vam guanyar cert marge de temps. Per la seva banda, el ‘forensic’ va servir per visualitzar allò que no veiem i aixecar papers, comproves les ‘motxilles’ i diverses carpetes que et donen, sumant-les totes, la famosa xifra dels 1.350 milions d’euros de dèficit. Vam repassar el que estava pendent de pagar en litigis, quant podien costar-nos; també el valor real dels jugadors de la plantilla al mercat. Clar, l’experiència actual ens diu que encara vam fer curt i poso l’exemple de Coutinho. Era una situació de fallida automàtica. En veure els primers números, Jaume Guardiola, aleshores president de la comissió econòmica, i jo pensem que la sortida passa per una ‘derrama’ dels socis, tal com havia fet Núñez en el seu dia, però Laporta ens la veta, es va quadrar dient-nos que era l’alternativa fàcil, que calia buscar altres camins. Tenia els seus arguments: veníem d’una pandèmia, hi havia 26.000 abonats en excedència, dificultats econòmiques de molta gent... El soci no en té cap de culpa. Només té la culpa d’haver votat Bartomeu deixant-se enlluernar per aquell triplet. I ho entenc, compte.
I Romeu, què s’ha vist obligat a fer al Barça que no hagués fet a la seva empresa?
El sector del futbol és força diferent del de l’empresa, però jo me’l miro des de la vessant números, exclusivament. I com tampoc participo en les decisions esportives, no em costa reconèixer que no l’entenc. El món dels representants, de certs clubs, dels estira-i-arronsa deu ser un circ bestial. Sortosament, no em toca participar-hi. Amb els números del Barça, el diagnòstic és ben simple: Ha faltat rigor. I no s’hagués fet en una empresa privada, segur.
A l’empresa privada hauria obrat amb tanta audàcia, venent actius?
En el Barça no quedava més remei. Hi havia dues vies: anar fent i anar pagant deutes, que és molt més lent i no vens il·lusió, o apostar fort. No oblidem que el futbol és un món del tot passional i convida a ser agressiu per la seva idiosincràsia.
"Adoptar el model Bayern mai no va estar sobre la taula del Barça"
Per què vau descartar el modern Bayern? Vendre el 49% de les accions a tres empreses solvents, de prestigi.
El model Bayern no va estar mai sobre la taula, clarament. Se’n va parlar com a alternativa de funcionament, però no per dur-lo a terme ara. En cap moment va existir el dubte de preservar el model Barça, l’essència del que ha estat sempre. Per arribar al model Bayern o altres possibilitats similars, has de tenir un club sanejat per reforçar-ne el valor, que sigui molt més alt. Hi ha una prioritat que és la Superlliga, que pot determinar moltíssim el futur. I et dic que guanyarem el judici per què és obvi que el futbol és un monopoli i la Unió Europea ens donarà la raó davant la UEFA. Però això tampoc vol dir que l’endemà de signar l’acord per la Superlliga, t’han d’ingressar 700 milions d’euros al compte. Seria d’il·lusos. Això és un procés, hi haurà un camí a fer amb UEFA, FIFA, i veure com acaba tot, a quin acord satisfactori s’arriba. Quan tu estàs fort, tens més opcions de ser valorat, també és evident. Al final, l’únic que hem fet és fer valdre el nostre escut, la nostra marca. Encara que siguis el Barça has d’anar a vendre el nostre producte. Tenim 400 milions de seguidors al món, més enllà dels 145.000 socis, i hem d’arribar a ells. Hem de fer bé això, hem de treballar molt perquè podríem aconseguir una font d’ingressos que riu-te’n tu de les ‘palanques’... I es farà, no ho dubto, traurem profit d’aquesta força que té el Barça per explotar.
Pel que diu Laporta, haurà de crear noves ‘palanques’ per continuar fitxant al mercat d’hivern.
Crec que, si s’ha de fer algun fitxatge, serà un complement, ja s’ha fet una inversió prou important. En cas que els tècnics ens ho demanin, haurem de realitzar un esforç. Ara, pensem també que hem d’obrar com al metro: Abans d’entrar, també han de sortir...
"Si al mercat d’hivern s’ha de fer algun fitxatge, serà un complement. Ja hem realitzat una inversió important"
Com ha sortit Griezmann, imaginem, que hagués costat 23 milions nets de fitxa si tornava l’any vinent.
Vendre’l per vint milions és la millor decisió possible. Fa ràbia per com ha actuat l’Atlético de Madrid, amb poca ètica, però era la sortida viable al cas. Jo miro el que ens estalviem, punt.
Li ha canviat la vida en aquest any i mig al Barça?
Més a la meva mare, que és molt barcelonista... He incorporat el club a la meva vida professional i a la meva rutina vital amb molt de gust i content. Xucla moltes hores quan hi ha assemblees o situacions extraordinàries, però la resta ha quedat incorporat al meu treball diari.
Si algun dia arribés a ser societat anònima, quin seria el valor del FC Barcelona?
Fa poc, la revista Forbes ho valorava en cinc mil milions d’euros. Però el Barça té un valor incalculable per què al darrere té una representativitat. No el pot comprar cap multimilionari.
Abans marxaríeu tots els que hi sou ara?
Home, és que no passarà! Personalment, seria trair el meu avi i això no ho faré mai. Sempre he dit que això ja estava venut i hem vingut a salvar-ho...
Tot i que continuen els exercicis de funambulisme amb el trasllat a Montjuïc, l’Espai Barça malgrat el dèficit, etcètera...
Quan vam anar al Bernabéu, ens van dir que ingressaran 350 milions anuals per l’explotació de l’estadi i això representa un ingrés addicional per al Real Madrid, que es podrà permetre fitxatges. Ara estan en 120 o 130 milions, per tant no ens podem quedar enrere. Ells tenen un camp a la Castellana, nosaltres disposem d’un espai molt més gran. O afrontes l’Espai Barça o et quedes fora de mercat, així de clar. Malgrat estar anxovats al mig de la ciutat, ells han pogut emprendre i acabar les obres, tal com van poder vendre la Ciutat Esportiva, fer-ne una de nova i tot l’històric que ja coneixem. Evidentment, el Madrid és un club-estat i sempre et venen i es justifiquen amb l’argument de ‘somos el Madrid’. Aquí, nosaltres intentem canviar un llum i posar-lo d’un altre color i et venen l’associació de veïns, l’Ajuntament, la Generalitat i qui calgui... Està clar que no juguem amb les mateixes cartes. Al final, per una simple qüestió de metres quadrats, l’Espai Barça ha de donar molt més benefici del que el Bernabéu reporti al Madrid. El Real Madrid té un gran president, tots els favors i tot de cara. Vas a la llotja i veus tot l’IBEX-35 assegut allà, la classe política, els empresaris... Som entitats completament diferents en molts sentits.
"Evidentment, el Madrid és un club-estat. Només cal veure com han refet el Bernabéu"
Com teniu el finançament de l’Espai Barça?
Bé, pràcticament lligat. Intentant millorar-lo ara mateix i tancar-lo en 1.500 milions de préstec, inclòs el Palau Blaugrana. Ho afrontarem tot, hi haurà un impacte amb els costos, però es farà i el finançament el tindrem. Primer, el Camp Nou i un pèl més tard, el Palau. La concessió amb l’empresa japonesa va vèncer i se’ls hi va oferir continuar, però ens resultava força més car. Serem respectuosos amb el seu projecte arquitectònic, ja aprovat, i el durà a terme en la execució qui ha guanyat el concurs d’enginyeria, una UTE d’empreses on hi és JG i Torrella, un molt conegut i l’altre, especialista en instal·lacions. A veure, com us ho diria, no vull semblar-me al Madrid i sé que em tocarà acostumar-m’hi, però quan ells hi van, ho fan tots a una, sense dissensions. Aquí, com diuen ells, ‘sois demasiado demócratas’... Home, clar, ens agrada votar, dir la nostra, el dret a decidir i moltes altres coses, però ells van per feina, directament. Aquí ens entretenim buscant-li els tres peus al gat... No trobem mai el consens i això em dol. Per què no anem tots a una en els temes transcendents i deixem la discrepància? Quan ens va venir el president del Col·legi d’Arquitectes i li vam explicar de veritat el projecte, ens va dir "oh, és que m’havien dit, aquesta no és la informació que jo tenia...". Tampoc aquí tot és blanc o negre, sinó que hi ha un munt de matisos que s’han de saber i conèixer.
Demanar consens al barcelonisme és com demanar unitat al catalanisme, una quimera...
Per desgràcia, és veritat, tens raó...
La lluita pel poder a Can Barça és contínua i té trets polítics, també econòmics.
No hauria de ser així, no hi hauria d’haver ni bàndols ni trinxeres quan es tracta del Barça. Crec que l’actual president, amb la junta al costat, va mostrar un acte de generositat al no voler entrar en segons quins aspectes de gestió del passat i, en tot cas, enviar-ho allà on ho havia d’enviar perquè decidissin, però no seré jo ni nosaltres qui fem de jutges. Tot i així, tampoc pots permetre que t’acusin de voler tapar res del passat, de cap manera. El president Laporta no vol revenges.
"No serem nosaltres qui fem de jutges amb els anteriors gestors"
Noteu si hi ha part del barcelonisme que estaria encantat del vostre fracàs?
Vull pensar que no i crec que majoritàriament és que no. Però reconec que sempre hi ha algun punt que potser si i és el que em sap greu. Ara, el Barça per davant de tot! I això hauria d’estar unànimement acceptat. Hi ha situacions que haurien de ser com d’estat i provocar unitat incondicional malgrat que pensis diferent. Sense cap dubte, vivim un moment al club tan transcendent que hauria de posar-nos a tots d’acord en allò que és realment important. Si caldria que Laporta fes una crida pública en tal sentit? Em sembla que ja ho ha dit.
Esteu satisfets amb el grau de participació a les últimes assemblees?
A veure, no, d’entrada no, però el club és democràtic i obert i s’escolten totes les opinions i suggeriments. I això és fantàstic. Per aconseguir una major participació s’haurien de canviar els estatuts. Dit això, qui hi va, normalment, és per què té la responsabilitat d’anar-hi o vol expressar la seva opinió. Qui no va, entenc que fa confiança a les decisions de la directiva i més encara, quan suma només el temps que nosaltres portem al càrrec, quatre dies com qui diu, No crec que molts socis votin diferent del que aquesta junta proposa. I consti que a mi la participació em sembla genial, però comento el que he analitzat de les últimes trobades d’aquesta mena. No tenim res a amagar i expliquem la situació tal com és, sempre que podem, clar, que en l’àmbit empresarial moltes vegades no es pot dir tot per no lesionar els interessos d’alguna part, i això també passa al futbol. En aquest sentit, el Barça no és diferent. No es pot desvetllar tot i tothom ho entén. En aquest aspecte, el Barça és una empresa a causa dels seus compromisos mercantils, de les clàusules que et posa la gent als contractes... Per tant, sí que ho haig de sotmetre, però també, clarament, és una qüestió de confiança, de tenir-la i mantenir-la en aquells que has votat.
"El soci només té la culpa d’haver votat Bartomeu enlluernat per aquell triplet"
Potser s’hagi d’abandonar la idea de funcionar de manera assembleària quan es reformin els estatuts.
No ho sé, però conec les limitacions imposades. Saltar-se això en nom de la transparència absoluta significa trencar acords, anar contra el que és habitual quan es signin pactes entre particulars. Sempre hi haurà la necessitat de trobar fórmules operatives, eficaces, conforme a les necessitats del món actual i segur que ens hi posarem a cada moment que sorgeixin. Si en el futur serà o no amb format d’assemblea? No t’ho sé dir, s’hauria de trobar quelcom que funcionés a satisfacció de la majoria.
Entén, doncs, als compromissaris que voten ‘no’ a algunes propostes?
Aquells 39 que van votar que no en algun apartat encara va ser pitjor. Perquè ho van fer després d’explicar-ho tot i tot amb ets i uts, tal com ens havíem compromès a fer en el seu moment quan vam demanar que se’ns fes confiança, dient-los que aleshores no podíem explicar-ho tot. Aquesta darrera vegada sí que podíem fer-ho i crec que ho vam fer. Em sap greu que no es tanquin files, com deia, que no anem tots a una sense cap mena de recel. Al final, tampoc no passa res: Tens el 91% del suport, entenguem-nos. Això no passa amb l’altra banda, amb els adversaris, que van a escanyar-te, a posar trampes i a fer-te ensopegar, com quan et donen un marge mínim per estudiar i aprovar qüestions importantíssimes. Per exemple, quan ens van obligar a presentar l’últim aval absolutament contrarellotge i notaves un desig, una voluntat seva d’humiliar-te. Ja teníem feta l’operació amb Aubameyang, també amb Memphis, i el president, i també Mateu Alemany, van ser obligats a respondre amb el seu patrimoni personal. Una situació del tot sorprenent, pel cap baix.
"La Superlliga és una prioritat que arribarà després d’un procés de negociació amb la UEFA"
No li fa por que el Barça encara es trobi a Montjuïc quan el club celebri el seu 125è aniversari, en novembre del 2024? Més que res per el fet típic en qualsevol obra, que saps quan comencen i mai saps quan acabaran.
Per aquest aniversari, ja hauríem d’estar a casa... Pel que fa al descens d’aforament a l’Estadi Olímpic, amb el club passant de 90.000 seients a 56.000 i les limitacions que això comporta, ja em vaig expressar clarament en el seu dia. Bé, i no seran finalment 56.000 perquè l’adequació de l’Olímpic pot rebaixar substancialment la cabuda d’aficionats si volem que tothom disposi de bona visibilitat, que és el que desitgem. A mi el que m’empipa, i molt, és que l’Espai Barça ja hauria d’estar fet i acabat. Han tingut un munt d’anys, de temps, des que es va aprovar en referèndum, i ara, aquest endarreriment inexplicable ens l’haurem de menjar nosaltres quan s’hagués pogut afrontar amb terminis més lents i sense cap pressa. Què han fet en tot aquest temps? Mira, fins i tot acceptaria que no fessis ni un mínim manteniment a l’Estadi en deu anys, com han permès, a canvi d’avançar en l’Espai Barça. Però, finalment i en realitat, ni has fet una cosa, ni has fet tampoc l’altra! Això no té altre qualificatiu que incompetència. Per això dic, ja com a soci, que m’emprenya tot el que s’ha fet malament i tot el que s’ha deixat de fer. Des de la vessant econòmica i des d’on t’ho miris. Ells (el Madrid) ja l’han fet perquè ja ho tenien preparat i han tingut l’empenta de la pandèmia. I en l’aspecte social, ves i diga-li a la gent que faci el favor i el sacrifici de pujar a Montjuïc i soluciona, per exemple, l’embús de trànsit que es pot organitzar quan ja es muntava en aquells anys que anàvem al Sant Jordi per veure el bàsquet. Per mi, al final, anar a Montjuïc és com una contribució a la ciutat, per les adequacions i tot el que s’ha de fer a l’estadi Olímpic i la seva zona d’influència.
Nota a faltar Ferran Reverter?
(Riu) És clar que sí. Jo hi treballava molt a gust, és una persona espavilada que en sap molt i per mi, la seva marxa va significar un bon disgust. Quan va dir que deixava el Barça el vaig maleir, però entenc que les circumstàncies manen. Ell és força discret i no va explicar mai, és cert, les raons que l’empenyien a plegar, però tampoc són certes les especulacions que va imaginar l’entorn. Tu, al final, això de l’entorn també cansa, francament... En principi, quan Reverter desitjava tornar a Catalunya, disposava de mil opcions i va triar el Barça per culer. Li va semblar una sortida professional magnífica. Òbviament, ell té un tarannà i està acostumat a tallar el bacallà, ho feia amb 60.000 persones a una multinacional alemanya. Si tenien allà un CEO de Mataró, senyal que mostrava solvència sobrada per al càrrec, però el futbol és molt presidencialista i té altres connotacions més enllà de la gestió. Jo també volia ser president del Barça i al cap de tres dies ja me’n vaig adonar que no servia per això. Quan t’hi trobes ficat, veus que et supera i es necessita una pasta especial. I aquesta pasta especial la té el president Laporta. I no la tenia en Bartomeu.
Quan Laporta parla del Barça com d’una ‘empresa familiar’, Romeu què en pensa?
Hi ha moltíssimes empreses familiars amb molta capacitat. Jo crec que és més un tema de gestió. Familiar vol dir que les situacions es tracten en petit comitè i que no calen tants consells d’administració i coses d’aquestes. Estic d’acord amb aquest funcionament, que no està renyit amb la capacitat de tirar-ho endavant.
L’expresident de la comissió econòmica va recomanar una reducció del deute tan aviat com fos possible. És evident que no se li ha fet gaire cas...
Home, s’han reduït 125 milions, encara que fos per obligació, sinó no et donaven més crèdit. Era part dels condicionants i a mi m’hagués agradat reduir molt més. De totes maneres, cal precisar que no tot el que s’ha signat, s’ha cobrat, no és que el Barça tingui de cop 800 milions més al compte, no va així. Hem de veure quina política adoptem tan bon punt anem cobrant la resta i comparteixo el sentit de la recomanació, ho hem de fer i personalment, reconec una gran animadversió als deutes. També et dic que hi ha tipus força diversos de deute i ara no em preocupa massa el que és purament financer, com el que devem als jugadors, per exemple. Sí, l’objectiu implica reduir i al mateix temps, tornar als orígens per arrencar el famós cercle virtuós. Esperem que sigui així i estic segur que passarà.
"Laporta té molt clar que no portarà el club a la societat anònima. Ell no serà el president que hagi de donar el pas"
Veu factible retallar la massa salarial del primer equip? De moment, ha augmentat amb les noves incorporacions.
La massa salarial es reduirà automàticament. On tenim el problema és a fer-ho ara. Aquesta temporada la tenim inflada, la següent una mica menys i l’altra ja serem en el límit que volem. La qüestió consistiria a guanyar un any de coll per anar més tranquils, però això depèn de nosaltres i també de l’altra part, dels futbolistes amb contractes en vigor, dels seus diferiments, etcètera. Ara, per primer cop pots afrontar això, gens fàcil, amb diners a la butxaca. Fins ara negociàvem sense diners, que és força difícil. Tenim reserves i s’han de saber emprar bé. Per primer cop tenim l’oportunitat de resoldre contractes, tot i que això no vulgui dir que ho fem finalment.
A l’última assemblea, i potser va sorprendre, va fer una lloança pública de Joan Laporta, quan vostè no formava part del seu cercle més íntim d’assessors de confiança.
Ho vaig fer per dues raons. Primera, per què em venia de gust fer-ho i era just. I segona, per què he comprovat que la forma de buscar escletxes a la directiva passava per mi. I no hi estic disposat, ni m’agrada. Evidentment, no poden trobar dissensions amb altres companys de junta i sembla que les busquin amb mi. Doncs, no, mentre la relació es mantingui com està fins ara, sense ingerències de cap mena per fer la meva feina, continuaré encantat. I expressar-ho així, en públic, era una forma de tancar files entorn del president. A més a més, s’ho mereix per la quantitat de pals rebuts al ser una persona valenta, que assumeix i ho entoma tot. Hi ha gent que li agradaria que a Laporta no li anés bé en aquesta segona etapa i com crec que no és just, el vaig recolzar de la manera que ho vaig fer, sense embuts. Laporta s’està trencant la cara pel club i ho veig, ho tinc molt clar i ben present. Com deia, si algun dia, suposem, no es fessin les coses com jo crec que s’han de fer, obraria com Ferran Reverter, però ara mateix no tindria cap raó per prendre una decisió així.
"Veig que Laporta s’està trencant la cara pel club i per això té tot el meu suport"
Des que van desaparèixer els avals, li costa més defensar el seu criteri?
No, de cap manera. En tot cas no ha canviat res d’abans a ara. El funcionament ha estat exactament igual. Em fan el mateix cas. Amb la desaparició dels avals, el que ens hem estalviat els avaladors és el cost que significaven a títol personal, una bestiesa... però tampoc no ens eximeix de la nostra responsabilitat com a gestors. Això, que quedi clar. Com sabeu, cada club haurà de regular els avals que demani i nosaltres disposem de marge fins a les eleccions vinents. Encara no s’ha parlat d’això. Estem massa ocupats en altres temes. I quan acabi l’Espai Barça, ja ho estudiarem i quan toqui elegir president, tothom sabrà quines seran les regles de joc en matèria d’avals pel que fa al nostre club.
Vostè ha treballat en els dos sectors més poderosos a l’estat, banca i elèctriques, Venint d’aquest passat, què li ha semblat el món del futbol?
Hi ha aquest component passional que ho trenca tot i del que us parlava abans. I jo soc el primer apassionat pel Barça des que de petit anava a la tercera graderia, consti. Tenint com vaig tenir en aquell moment la possibilitat d’ajudar amb els avals, no m’ho vaig pensar gaire. Veient que Laporta era l’únic candidat que podia afrontar la situació tal com estava, ni el meu pare ni el meu avi m’haguessin perdonat que no donés un pas endavant per col·laborar-hi podent donar-lo. Per tant, resulta que soc jo, el primer passional... Personalment, estar al Barça ens complica molt la vida en l'àmbit fiscal, d’inspeccions, de pressió i saps que és el peatge que has de pagar. D’aquí la ràbia quan veus algunes persones que semblen funcionar a la contra del que realment pot anar en benefici del club. Avui mateix (en el moment de fer l’entrevista), a Audax li han posat una multa de 9’2 milions des de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, no ja desproporcionada, sinó absurda. Evidentment, tot això no ens hagués passat de no estar al Barça. Ho acabarem recorrent i guanyant, però de moment ja et porta més maldecaps... Tot té vasos comunicats, diga’m malpensat. Hem guanyat tots els casos i estic segur que aquesta proposta de sanció arriba per la nostra notorietat en la vinculació amb el Barça. I dissortadament, no és només en aquest àmbit. Tinc ben present que, en altres moments, al president del club li negaven partides de cotó per atemorir-lo amb les seves empreses i avui hi ha encara mecanismes que són similars. El Barça genera moltes coses a favor, t’obre moltes portes i també, lògicament, provoca força recels en determinats ambients. Perdoneu-me la immodèstia, però veure que hi ha un grup de gent valenta disposada al fet que vagi bé i a fer-lo recuperar l’hegemonia perduda, fa que els adversaris es posin a la defensiva i passin a l’acció. D’això n’estic convençut. José Elías, el cap d’Audax, també té molta culpa d’això, de redreçar la situació econòmica del club. Ell hi va apostar per confiança amb mi i per això, també, me l’estimo molt.