Setmana històrica per a la llengua catalana. I no és per cap promesa electoral, dimissions o noves eleccions. Tampoc pel protagonisme de Catalunya o d'Espanya, sinó d'Andorra. El país dels Pirineus ha aprovat una llei del català històrica que obligarà a tenir un nivell mínim a tots els residents. Nou mesos de negociacions dels líders andorrans, ampli consens dels partits polítics -25 vots a favor i 3 en contra- i un objectiu comú: que els residents passius no defugin de la llengua oficial del país que han aterrat, per viure únicament en castellà o francès. Encara més, qui arribi al Principat d’Andorra sense saber català tindrà cinc anys per aprendre les nocions de la llengua pròpia equivalents a un A2 de català. És a dir, saber construir frases d’ús habitual i conèixer el vocabulari quotidià de la mateixa professió.
Tots els entrellats de la llei
En primer lloc, Andorra demanarà un nivell mínim de català a tots els nous residents en un termini de cinc anys, segons l'acord a què han arribat gairebé tots els grups parlamentaris. L'exigència s'inclourà en la nova llei lingüística que té per objectiu preservar la llengua pròpia al país i garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en català.
El nombre de persones que assisteixen als cursos de català a Andorra s'ha triplicat fruit de la nova llei, arribant a les 6.800 actuals
En aquests moments, tothom que vulgui obtenir un permís de residència a Andorra haurà d'acreditar un nivell mínim de català a partir del 2029. També els residents passius i els youtubers, que quedaven exclosos d'aquesta exigència en el primer esborrany de llei presentat el setembre del 2023. El tracte de favor que el govern d'Andorra volia donar als creadors de contingut havia generat moltes crítiques els últims mesos, sobretot a les xarxes socials. La presència de youtubers a Andorra, que hi traslladen la seva seu fiscal -sovint per pagar molts menys impostos-, no només ha generat controvèrsia per qüestions lingüístiques, sinó també per d'altres relacionades amb l'accés a l'habitatge, com vam explicar en un reportatge a VIA Empresa el desembre de 2023. Molts ciutadans andorrans vinculen els alts preus dels pisos a la presència dels streamers.
A més, a la segona renovació del permís el nivell a acreditar serà l'A2 i a partir del 2029 aquesta exigència serà aplicable a tots els permisos d'immigració que emet el Principat, per la qual cosa també afectarà youtubers, residents passius o esportistes. L'exigència inclou també tant temporers com professionals col·legiats o treballadors del sector de l'hostaleria i la restauració.
El català és la llengua materna del 44,1% de la població andorrana major de 14 anys, cosa que el converteix en la primera llengua materna del país pirinenc, per davant del castellà, amb un 40,3%
A més, les empreses hauran de garantir l'atenció al públic en català i l'obligació de les administracions de fomentar la promoció de les obres audiovisuals en català. Com a resultat, el nombre de persones que assisteixen als cursos de català s'ha triplicat fruit de la nova llei, arribant a les 6.800 actuals. La ministra andorrana de Cultura, Mònica Bonell, ha explicat als mitjans que la llei és positiva, ja que no cal veure la llengua "com una barrera", sinó "com una oportunitat de compartir i com una eina d'integració".
Sancions de fins a 60.000 euros
La nova llei preveu tres menes d’infraccions, les lleus, que impliquen a tot estirar una multa de 1.200 euros; les greus, fins a 6.000; i les molt greus, fins a 60.000. Les sancions, a més, poden obligar a retirar o modificar el rètol, el producte o el text. Si és una entitat subvencionada, l’ajut es pot reduir en cas que la infracció sigui greu o retirar-l’hi si és molt greu. Les responsables de garantir l’atenció al públic en català seran les empreses, amb el risc de sancions importants. També s’estableix que les comunicacions per altaveu als establiments comercials i públics s’hauran de fer en català, amb la possibilitat d’afegir-hi una traducció.
Les responsables de garantir l’atenció al públic en català seran les empreses, amb el risc de sancions importants
En aquests moments, el català és la llengua materna del 44,1% de la població andorrana major de 14 anys, cosa que el converteix en la primera llengua materna del país pirinenc, per davant del castellà, amb un 40,3%. Des del final del segle passat fins ara, el castellà havia ostentat la primera posició: el 2018, per exemple, el 43,2% dels andorrans el tenien com a idioma matern, xifra que baixava al 35,7% en el cas del català. Són dades de l’enquesta Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra, portat a terme pel govern andorrà. Per darrere del català i el castellà se situen el portuguès (13,5%), el francès (10%) i l’anglès (3%).
La singularitat de l'economia andorrana
A part de la llei històrica del català, l'economia andorrana no té fre i ha acaparat diversos titulars durant els últims mesos. En primer lloc, el PIB del país ha crescut un 1,4% el 2023 i se situa en els 2.858,9 milions d'euros. El govern atribueix el creixement a la "variació positiva de tots els sectors productius del país". Per sectors, destaca l'augment de la construcció -arran de la fi de la covid-19-, del sector serveis i, curiosament, de l'agricultura. En canvi, el sector industrial, amb poca rellevància a l'economia andorrana, ha estat l'únic que ha experimentat un retrocés, concretament del -0,6%. El PIB per càpita dels andorrans és de 33.594 euros anuals, mentre que si es compara amb Catalunya és lleugerament inferior, amb 32.550 euros per part dels catalans.
El PIB d'Andorra ha crescut un 1,4% el 2023 i se situa en els 2.858,9 milions d'euros
Andorra no s'entén sense el pes del sector financer en l'economia del país, que se situa en el 19% tenint en compte l'aportació directa i indirecta del valor afegit brut (VAB), segons detalla l'associació de bancs andorrans, Andorran Banking. El pes del sector financer andorrà s'equipara al d'altres places financeres com Luxemburg, Liechtenstein, Mònaco i Suïssa. En concret, el VAB del sector és de 357 milions d'euros. A més, representen el 4,5% del total dels treballadors i generen 1.544 llocs de treball indirectes, arribant al 7,8% del total de llocs de treball a Andorra.
Una combinació de català, castellà i portuguès al carrer
Segons les últimes dades publicades per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) -es mostren cada lustre i l'últim va ser del 2020-, a Andorra hi ha 45.574 immigrants, la qual cosa suposa el 58,42% de la població d'Andorra. La immigració masculina és lleugerament superior a la femenina i els principals països de procedència són Espanya, Portugal, França, el Regne Unit i Argentina.
A Andorra hi ha 45.574 immigrants, la qual cosa suposa el 58,42% de la població del país dels Pirineus
Com a curiositat, la immigració portuguesa a Andorra és un fenomen migratori de ciutadans portuguesos arribats a Andorra principalment durant els anys 80, 90 i començaments dels 2000. D'aquí que sigui força comú escoltar la llengua portuguesa als principals carrers andorrans. Portugal va viure un gran canvi social a partir de 1974, a causa de la Revolució dels Clavells i la fi de la guerra colonial portuguesa, que van comportar la pèrdua dels territoris d'ultramar i la caiguda de la dictadura de Salazar. Desenes de milers de portuguesos van tornar de les colònies i es van trobar un país amb grans dificultats econòmiques. El país atlàntic va viure llavors una etapa d'emigració massiva amb destinació a diversos països d'Europa i Amèrica.
Per la seva part, Andorra va viure un boom demogràfic en l'etapa 1960-1980, augmentant la seva població en prop d'un 320%. Emulant l'èxode gallec i andalús, milers de ciutadans del nord de Portugal –Alto-Minho, Beira Alta i Baixa o Trás-os-Montes– van migrar a Andorra a partir del 1980. Quant a les oportunitats laborals, Andorra busca des de fa anys treballadors en sectors claus com l'hostaleria, la gastronomia, o als centres d'esquí i snowboard de Grandvalira i Vallnord.
Andorra va viure un boom demogràfic en l'etapa 1960-1980, augmentant la seva població en prop d'un 320%
Finalment, un 85% de la població d'Andorra considera que la immigració és "positiva" pel país, segons un estudi sobre immigració dut a terme per Andorra Recerca i Innovació (AR+I). Entre els motius principals per considerar-la positiva, afirmen que "és bona perquè cobreixen l'excedent d'oferta de treball existent" i que són necessaris per al bon funcionament de l'economia.
'Ja n'hi ha prou': el repte de l'habitatge
Si Andorra reivindica l'ús del català i la bonança econòmica, el país també té un greu problema i es diu habitatge. Si pels catalans és pràcticament impossible trobar una reserva assequible en un hotel o apartament durant les vacances de Nadal o Setmana Santa al país dels Pirineus, pels andorrans és una autèntica odissea aconseguir un lloguer bé de preu a la capital andorrana o a la resta de la nació. En aquesta ocasió, més de 2.500 andorrans es van manifestar pels principals carrers comercials d'Andorra la Vella durant el desembre de 2023, davant la sorpresa de molts turistes. La principal reivindicació: "Ja n'hi ha prou! Habitatge digne". Altres crits van fer saltar totes les alarmes: "A la Seu d'Urgell te'n vas tu" o "Especuladors, fora del país". Ara bé, com s'ha arribat aquest desgavell immobiliari difícil de solucionar?
En primer lloc, accedir a un habitatge s'ha convertit en un malson per una bona part dels andorrans. Un "boom immobiliari" ha disparat els preus en un país de tan sols 84.000 habitants, que alguns qualifiquen a les diverses manifestacions d’enguany i a les xarxes socials d’“epidèmia immobiliària". Segons les xifres oficials del sector, el preu de venda d’immobles no ha deixat d'augmentar: de fet, des de l'últim trimestre del 2022 fins al primer del 2023 es va incrementar un 12,8%. Com a contrapartida, es tracta d'un país que construeix molt, però amb poca oferta de lloguer malgrat que el 70% dels andorrans visquin en aquesta modalitat. Per entendre l'augment de preus -amb fenòmens similars a les principals capitals europees o a Barcelona- cal destacar que molts d'ells fa anys pagaven de mitjana 700 euros mensuals per un pis i ara, sense cap reforma, superen de llarg els 1.200 euros. I atenció: el salari mitjà andorrà és de 1.939 euros mensuals que, en cas d’optar per viure sol, és insuficient per assumir la renda del lloguer.
Molts andorrans fa anys pagaven de mitjana 700 euros mensuals per un pis i ara, sense cap reforma, superen de llarg els 1.200 euros
La pujada de preus no és nova per al govern andorrà i de fet, Conxita Marsol, ministra de Presidència i d’Habitatge del Govern d’Andorra, té clar que van fer una bona acció el 2019 quan van congelar els preus del lloguer. Una mesura que encara està en vigor. No obstant això, hi ha una escletxa a la norma que està possibilitant als propietaris el desallotjament d'inquilins. Així, aquells immobles que s'acrediti que han de ser reformats “es podran buidar”. Com a conseqüència, diversos economistes del país tenen clar que tot “té a veure amb uns salaris que no creixen, una economia focalitzada al sector serveis, poca oferta de pisos de lloguer i construccions d'obra nova orientades únicament als turistes o als estrangers, amb un poder adquisitiu a anys llum dels autòctons”.