En el seu viatge intergalàctic propulsat per la Declaració d’Independència, Catalunya vaga per la galàxia sola i aïllada, sense reconeixement internacional, sortint disparada de la Unió Europea (UE). Però més enllà de l’aliança d’Estats del Vell Continent, la petita Catalunya troba vida. Concretament en una nebulosa que darrerament es troba en boca de tothom: l’EFTA, un club d’Estats soci a la UE i alternativa viable per passar l’eternitat.
Les sigles EFTA responen, en anglès, a European Free Trade Association (Associació Europea de Lliure Comerç) i és un grup de països integrat per Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. Són un bloc d’Estats que no pertanyen a la UE, però hi tenen una forta vinculació. No en volen formar part, però comparteixen el seu espai econòmic i social. A aquest grup també hi van participar la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia. Tots els països de l’EFTA -menys Suïssa- formen part, a més, de l’Espai Econòmic Europeu (EEE).
L’EEE és l’acord que permet als Estats de la UE i de l’EFTA (excepte Suïssa) participar del mercat intern de la UE, en formin part o no. Això vol dir que es beneficien de la llibertat de circulació de persones, béns, serveis i capitals. Els països de l’EFTA se’n beneficien com si fossin de la UE, però a canvi adopten la majoria de les lleis de la UE i no reben fons europeus, però tampoc aporten com els altres membres. Això sí, l’EFTA contribueix a finançar el mercat únic.
Segons explica l’economista de la Universitat Pompeu Fabra i l’European Institute at the London School of Economics and Political Science, Elisenda Lamana, “les empreses de l’EFTA estan regides pel seu propi conveni, això les permet comerciar i fer intercanvis econòmics i fer inversions sense cap mena de restricció perquè l’EFTA forma part de l’EEE.” Per tant, les companyies radicades en aquests països “poden accedir al mercat únic, no a tot, però sí a una gran part”, mentre les organitzacions suïsses tenen "acords bilaterals”.
També els ciutadans “poden anar a buscar feina o estudiar, establir-se com a jubilat o familiar de treballador i tenir dret a instal·lar-s’hi”, apunta l’experta, uns acords que Suïssa també té.
Lamana: "A l’EFTA li interessa incloure 7 milions i mig de persones al seu mercat i comptar amb un port al Mediterrani”
Els països de l’EFTA no apliquen les polítiques exteriors, agràries, pesqueres ni comercials de la UE i poden negociar acords bilaterals amb la resta de països del món.
Però per què la UE permet l’existència de l’EFTA? Per què els Estats de l’EFTA no volen formar part de la UE? Als països de l’EFTA no els interessa ser a la UE perquè tenen uns “avantatges competitius que, si estiguessin al mercat únic, no tindrien”. En aquest sentit, Lamana posa l'exemple de Suïssa: “És un refugi fiscal. Si entrés, no ho podria ser. Noruega té molta potència pesquera i, si estigués dins del mercat únic, la UE li aplicaria totes les normes de la política pesquera comuna”.
Lamana avisa, però, que “Catalunya ara mateix no pot oferir cap avantatge competitiu", però a l’EFTA li interessa "incloure 7 milions i mig de persones al seu mercat i comptar amb un port al Mediterrani”.
Tot i això, el nou Estat podria ser-ne membre? Absolutament. El conveni constitutiu de l’EFTA detalla que per formar-ne part només cal ser un Estat i que el consell l’accepti. Només cal voluntat política i l’Estat espanyol no podria impedir-ho i no podria vetar la relació entre la UE i aquest club d’Estats. En aquest sentit, el número tres d’aquesta associació d’Estats, Georges Baur, va afirmar l’any 2013 que en cas que la UE tanqués les portes a una Catalunya independent, una alternativa seria formar part de l’EFTA.
Estats petits i cooperació
Baur va afirmar que una Catalunya independent seria "viable" si garantís el manteniment dels seus mercats exteriors i les condicions d'exportació que té actualment. En aquesta línia, Baur va advertir que ser fora de la UE podria dificultar les coses a Catalunya sobretot en l'àmbit institucional, si bé no tant a escala comercial, ja que la rigidesa que a vegades presenten les institucions sovint queda "diluïda" pels interessos econòmics dels Estats membres.
Baur: "A la resta de països europeus no els interessaria trencar les relacions comercials amb els catalans sigui quina sigui la situació política"
El secretari general adjunt de l'EFTA va reconèixer que Catalunya és un "bastió industrial" dins l'Estat espanyol. Per això creu que a la resta de països europeus, sobretot als veïns com França, no els interessaria trencar les relacions comercials amb els catalans sigui quina sigui la situació política. "En la meva experiència tractant amb la UE i els estats membres, sempre he vist que les institucions són més estrictes, i això es dilueix pels Estats membres, que necessiten un punt de vista més realista". Així, considera que la resta de països probablement valorarien que "no té sentit" trencar els llaços econòmics amb el Principat.
Mantenir els mercats exteriors del país, doncs, seria clau per al seu èxit, assegura el liechtensteinès. No només per al teixit comercial i industrial, sinó també per al sector financer, exposa. Per a la supervivència dels petits Estats -segons algunes definicions, són aquells que tenen menys de 10 milions d'habitants-, és clau tenir "accés al lliure mercat", assenyala Baur, que prové d'un petit país amb una població de 36.000 persones.
El número tres de l'EFTA assegura que els països com el seu tenen un gran "sentit de la cooperació", ja que la necessiten per sobreviure. Leichtenstein, per exemple, no té exèrcit i, tot i no formar part de la UE, ha subscrit diversos tractats internacionals com el de Schengen.
Mapa dels diversos tractats més enllà de la Unió Europea
Fora de la Galàxia
Però en el cas que el nou Estat català reconegut internacionalment fos boicotejat per tothom, què passaria a escala comercial? “Quan estàs fora de tot, vagant per la galàxia, si estàs reconegut internacionalment, llavors se t’apliquen les normes Most Favoured Nation de l’Organització Mundial del Comerç. Això vol dir que s’apliquen les condicions comercials més favorables en comparació amb la resta de països”, respon Lamana. Aquestes normes han anat reduint els aranzels entre els països que en formen part, gairebé tots els del món. D’aquesta manera, “no et poden aplicar un aranzel més gran que el de qualsevol altre país”; si el Principat “vol comerciar amb Etiòpia i li aplica un 5% d’impost als productes francesos, llavors als productes catalans com a màxim se li aplicarà aquest aranzel”, explica l’experta.
“Catalunya es veuria molt perjudicada, podria comerciar, sí, però fins i tot els veïns aplicarien els aranzels”, afegeix i avisa que “això no té cap mena de sentit, si és una qüestió política”. Lamana explica que també es pot intentar "tancar acords puntuals propis amb certs productes, però aquests tractats són molt costosos perquè avui dia per tancar-los s’està anys, perquè els temes que costa tancar són els legals, estàndards de qualitat, etc.”. I, ara per ara, “Catalunya no té un cos diplomàtic potent per negociar”.
“Catalunya podria ser un membre de l’EFTA, però fer el pas de reconèixer-la significa tenir un problema amb Espanya. I en els primers mesos també serà un tema bastant conflictiu. Aquests països s’haurien de posar d’acord, no són gaires”, apunta. Per tant, remarca que “és més senzill entrar a l’EFTA que a la UE”. I aquest seria “un gran pas que pot facilitar moltes coses. Entres a l’EEE i al mercat únic, que és l’objectiu que hauríem de tenir a nivell econòmic”, indica Lamana.
“S’ha de reconèixer Catalunya. A la que els països de l’EFTA ho facin, potser la resta de països la reconeixen”, conclou.