19
d'Abril
de
2016
Act.
19
d'Abril
de
2016
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presentat aquest dimarts el seu pla de govern on ha defensat "un país més just amb un nou estat del benestar per a tothom". Puigdemont ha subratllat que el compromís d'aquest pla és "revertir les retallades i els seus efectes, així com situar Catalunya a les portes de l'estat propi". En aquest context, una de les qüestions que més debat genera és el de les pensions de jubilació. "En una Catalunya independent les pensions estarien més garantides que dins d'Espanya", assegura Concepció Patxot, professora de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona i directora de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques.
En una conferència al Col·legi d'Economistes, Patxot no ha dubtat a assenyalar que el fet que Catalunya compti "amb més persones cotitzant, un menor envelliment de la població, més productivitat i uns salaris més alts", afavoreix que sigui fins i tot més assequible per al país fer front al sistema de pensions com a estat independent. Tot i així, s'ha desmarcat dels que asseguren que en aquesta situació les pensions augmentarien. "Les pensions han de baixar, això és inqüestionable", ha emfasitzat.
Un sistema sense futur
Patxot adverteix en tot moment que les tres úniques vies per fer sostenible el sistema de pensions són reduir-les, augmentar les cotitzacions i retardar l'edat de jubilació. La combinació de totes tres mesures s'entreveu com l'opció més factible per fer viable un sistema que l'envelliment de la població està deixant en situació crítica. "A tots els països quan augmenta la renda, la fecunditat cau", apunta l'experta, amb àmplia experiència de recerca en aquest camp.
"Primer es dispara (baby boom), i després cau en picat (baby bust)". A Espanya el 1964 es va arribar a una mitjana de tres fills per dona; però el creixement econòmic, la caiguda de la natalitat, la millora del sistema sanitari i el conseqüent augment de l'esperança de vida fan cada any que passa una mica més difícil mantenir l'actual sistema de pensions.
"Quan es jubili, la generació del baby boom tindrà poca gent al darrere i viurà més anys", alerta Patxot d'una situació que arribarà al seu moment més crític d'aquí set o vuit anys. Si al 1996 hi havia quatre persones treballant per cada jubilat, totes les previsions indiquen que al 2050 aquesta proporció passarà a ser de tres treballadors per cada dos jubilats. Això suposa un augment innegable de la taxa de dependència demogràfica, és a dir, del que costa pels que creen renda mantenir als que en depenen.
"Això s'arregla recuperant actius: nens, dones que treballen, immigrants o retardant l'edat de jubilació", anuncia Concepció Patxot. I tot plegat és un problema perquè el sistema de pensions és de repartiment, i no de capitalització. És a dir, les pensions es paguen cada mes amb les aportacions de les persones que estan treballant. "A Madrid no hi ha diners amagats per pagar les pensions", ha ironitzat.
"Aquest sistema funciona bé quan la piràmide de població realment és una piràmide", diu Patxot. Ara bé, quan la piràmide s'inverteix hi ha un problema, "no quadren els números", indica. Patxot recorda que, més enllà de Xile que ja va començar de zero un sistema de pensions basat en la capitalització; cap país ha fet una transformació completa cap aquí pels "costos de la transició", que obligarien a cotitzar el doble: per mantenir el repartiment i per començar a capitalitzar. Sigui com sigui, l'experta considera necessari que el sector públic estableixi una regulació sobre la capitalització de les pensions. "Si això no es fa des del sector públic de forma regulada ho farà el sector privat com pugui", adverteix.
Actualitzar la jubilació
"Quan es jubili el baby boom amb tota probabilitat baixarà la taxa d'atur, aquesta és la bona notícia", celebra Patxot. Això ajudarà a no haver d'ajustar dràsticament les pensions ni augmentar tant les cotitzacions. Tanmateix, la docent de la UB planteja obertament la necessitat d'endarrerir l'edat de jubilació.
"Es va fixar als 65 quan la gent començava a treballar als 14 i al cap de cinc anys jubilat ja es moria", recorda. Actualment, amb la població incorporant-se més tard al mercat laboral i amb una esperança i qualitat de vida més elevades, "té sentit retardar-la i permetria estalviar".
El dèficit del cicle vital
"Les pensions es van introduir quan no hi havia un mercat de capitals prou desenvolupat i l'estat assumia el paper del cap de família fent transferències familiars", diu Patxot. Al capdavall, es tractava de cobrir el "dèficit del cicle vital", és a dir, dotar de recursos quan la persona no en pot obtenir amb el seu treball. El cicle vital, però, pateix aquest dèficit a la vellesa i a la infantesa, i l'estat del benestar s'ha centrat tan sols en aquest darrer.
"El dèficit del cicle vital dels nens el finança bàsicament la família; mentre que el dels avis ho fan bàsicament el sector públic i en menor mesura l'estalvi", analitza Patxot. "L'estat del benestar s'ha bolcat cap a la gent gran, i això segurament explica perquè a la fecunditat li costa recuperar-se". Per tot plegat, recorda que "entre tots mantenim els avis, però no els nens. Ho hem de pensar a l'hora de fer reformes".
Pensions a la catalana
La crisi ha avançat el problema demogràfic del sistema de pensions, arribant abans d'hora al seu dèficit. Aquest dèficit L'Estat el finançava fins al 2011 amb els Pressupostos i des d'aleshores amb el Fons de Reserva. Sobre aquesta guardiola de les pensions, que va començar a omplir-se l'any 2000, Patxot recorda que en el seu punt àlgid tan sols va arribar a acumular un 5% del PIB, que "serveix per pagar les pensions d'un any". Actualment, el Fons de Reserva ja només disposa d'una quantitat equivalent al 3,12% del PIB.
"Com que el sistema és de repartiment, reproduir-lo en una Catalunya independent és bastant fàcil", assegura l'experta. Catalunya genera més ingressos a la Seguretat Social en relació al PIB que la resta de l'Estat perquè té menys atur i una cotització mitjana més alta. A més, rep menys despesa de l'Estat en relació al seu PIB. També té millors salaris que, però, no es tradueixen en pensions més elevades. Tots aquests indicadors afavoreixen la situació del sistema a Catalunya, però per Patxot "el problema és menor però també el tenim".
Ara bé, Patxot reivindica reformes en un sistema de pensions català. D'entrada, alerta que "en la transició cal assegurar la gestió de la recaptació i tenir tota la informació laboral dels contribuents per al càlcul de la pensió".
Un cop superada aquesta fase, la millora del sistema hauria de passar per "completar la contributivitat del sistema abans d'aplicar criteris de sostenibilitat". Patxot evidencia la necessitat de "retocar el repartiment retardant l'edat de jubilació i disminuint a la meitat les pensions, així com equilibrar les despeses avis/nens tenint present que un nen és un futur contribuent".
En una conferència al Col·legi d'Economistes, Patxot no ha dubtat a assenyalar que el fet que Catalunya compti "amb més persones cotitzant, un menor envelliment de la població, més productivitat i uns salaris més alts", afavoreix que sigui fins i tot més assequible per al país fer front al sistema de pensions com a estat independent. Tot i així, s'ha desmarcat dels que asseguren que en aquesta situació les pensions augmentarien. "Les pensions han de baixar, això és inqüestionable", ha emfasitzat.
Un sistema sense futur
Patxot adverteix en tot moment que les tres úniques vies per fer sostenible el sistema de pensions són reduir-les, augmentar les cotitzacions i retardar l'edat de jubilació. La combinació de totes tres mesures s'entreveu com l'opció més factible per fer viable un sistema que l'envelliment de la població està deixant en situació crítica. "A tots els països quan augmenta la renda, la fecunditat cau", apunta l'experta, amb àmplia experiència de recerca en aquest camp.
"Primer es dispara (baby boom), i després cau en picat (baby bust)". A Espanya el 1964 es va arribar a una mitjana de tres fills per dona; però el creixement econòmic, la caiguda de la natalitat, la millora del sistema sanitari i el conseqüent augment de l'esperança de vida fan cada any que passa una mica més difícil mantenir l'actual sistema de pensions.
"Quan es jubili, la generació del baby boom tindrà poca gent al darrere i viurà més anys", alerta Patxot d'una situació que arribarà al seu moment més crític d'aquí set o vuit anys. Si al 1996 hi havia quatre persones treballant per cada jubilat, totes les previsions indiquen que al 2050 aquesta proporció passarà a ser de tres treballadors per cada dos jubilats. Això suposa un augment innegable de la taxa de dependència demogràfica, és a dir, del que costa pels que creen renda mantenir als que en depenen.
"Això s'arregla recuperant actius: nens, dones que treballen, immigrants o retardant l'edat de jubilació", anuncia Concepció Patxot. I tot plegat és un problema perquè el sistema de pensions és de repartiment, i no de capitalització. És a dir, les pensions es paguen cada mes amb les aportacions de les persones que estan treballant. "A Madrid no hi ha diners amagats per pagar les pensions", ha ironitzat.
"Aquest sistema funciona bé quan la piràmide de població realment és una piràmide", diu Patxot. Ara bé, quan la piràmide s'inverteix hi ha un problema, "no quadren els números", indica. Patxot recorda que, més enllà de Xile que ja va començar de zero un sistema de pensions basat en la capitalització; cap país ha fet una transformació completa cap aquí pels "costos de la transició", que obligarien a cotitzar el doble: per mantenir el repartiment i per començar a capitalitzar. Sigui com sigui, l'experta considera necessari que el sector públic estableixi una regulació sobre la capitalització de les pensions. "Si això no es fa des del sector públic de forma regulada ho farà el sector privat com pugui", adverteix.
Actualitzar la jubilació
"Quan es jubili el baby boom amb tota probabilitat baixarà la taxa d'atur, aquesta és la bona notícia", celebra Patxot. Això ajudarà a no haver d'ajustar dràsticament les pensions ni augmentar tant les cotitzacions. Tanmateix, la docent de la UB planteja obertament la necessitat d'endarrerir l'edat de jubilació.
"Es va fixar als 65 quan la gent començava a treballar als 14 i al cap de cinc anys jubilat ja es moria", recorda. Actualment, amb la població incorporant-se més tard al mercat laboral i amb una esperança i qualitat de vida més elevades, "té sentit retardar-la i permetria estalviar".
El dèficit del cicle vital
"Les pensions es van introduir quan no hi havia un mercat de capitals prou desenvolupat i l'estat assumia el paper del cap de família fent transferències familiars", diu Patxot. Al capdavall, es tractava de cobrir el "dèficit del cicle vital", és a dir, dotar de recursos quan la persona no en pot obtenir amb el seu treball. El cicle vital, però, pateix aquest dèficit a la vellesa i a la infantesa, i l'estat del benestar s'ha centrat tan sols en aquest darrer.
 |
| Concepció Patxot, acompanyada pel degà Joan B. Casas i Modest Guinjoan. CEC |
"El dèficit del cicle vital dels nens el finança bàsicament la família; mentre que el dels avis ho fan bàsicament el sector públic i en menor mesura l'estalvi", analitza Patxot. "L'estat del benestar s'ha bolcat cap a la gent gran, i això segurament explica perquè a la fecunditat li costa recuperar-se". Per tot plegat, recorda que "entre tots mantenim els avis, però no els nens. Ho hem de pensar a l'hora de fer reformes".
Pensions a la catalana
La crisi ha avançat el problema demogràfic del sistema de pensions, arribant abans d'hora al seu dèficit. Aquest dèficit L'Estat el finançava fins al 2011 amb els Pressupostos i des d'aleshores amb el Fons de Reserva. Sobre aquesta guardiola de les pensions, que va començar a omplir-se l'any 2000, Patxot recorda que en el seu punt àlgid tan sols va arribar a acumular un 5% del PIB, que "serveix per pagar les pensions d'un any". Actualment, el Fons de Reserva ja només disposa d'una quantitat equivalent al 3,12% del PIB.
"Com que el sistema és de repartiment, reproduir-lo en una Catalunya independent és bastant fàcil", assegura l'experta. Catalunya genera més ingressos a la Seguretat Social en relació al PIB que la resta de l'Estat perquè té menys atur i una cotització mitjana més alta. A més, rep menys despesa de l'Estat en relació al seu PIB. També té millors salaris que, però, no es tradueixen en pensions més elevades. Tots aquests indicadors afavoreixen la situació del sistema a Catalunya, però per Patxot "el problema és menor però també el tenim".
Ara bé, Patxot reivindica reformes en un sistema de pensions català. D'entrada, alerta que "en la transició cal assegurar la gestió de la recaptació i tenir tota la informació laboral dels contribuents per al càlcul de la pensió".
Un cop superada aquesta fase, la millora del sistema hauria de passar per "completar la contributivitat del sistema abans d'aplicar criteris de sostenibilitat". Patxot evidencia la necessitat de "retocar el repartiment retardant l'edat de jubilació i disminuint a la meitat les pensions, així com equilibrar les despeses avis/nens tenint present que un nen és un futur contribuent".