De la Xina, a Nova Zelanda. I de Nova Zelanda, a tot el món. Aquest és el recorregut històric del kiwi, una fruita batejada amb el mateix nom que una au rodoneta, peluda i amb un llarg bec i típica de la mateixa zona que aquesta fruita. Tot i que el seu origen es troba al continent asiàtic, va ser a Austràlia on es va desenvolupar de manera massiva el seu conreu i posterior distribució internacional. Va arribar a l’Estat espanyol a finals de la dècada dels 60 i va ser Pontevedra la primera regió a destinar extensions de terra a plantar-ne. Tot i que després es va estendre cap a Astúries, el País Basc i Navarra, Galícia continua produint el 65% del volum de producte nacional.
Els espanyols consumeixen de mitjana 3 kg de kiwi per càpita cada any. Això representa un consum de prop de 140.000 tones, una xifra molt allunyada de les 15 tones, aproximadament, que es conreen a l’Estat segons les dades més recents del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Això significa que el 90% de la fruita que es consumeix prové de fora, on destaquen Nova Zelanda (45 tones) i Xile (18 tones), però també Grècia (22 tones) i Itàlia (20,5 tones).
Fruita de l’Atlàntic
Kiwi Atlántico s’erigeix en la principal associació de producció i representació dels interessos de la fruita a l’Estat espanyol. Es tracta d’una societat creada el 1988 per una trentena empreses familiars gallegues i asturianes que tenien com a objectiu defensar els interessos del seu producte i que 32 anys després ja suma 90 socis del nord d’Espanya. El 60% de les prop de 350 hectàrees que apleguen es concentren a Galícia, sobretot al municipi de Tomiño (Pontevedra), mentre que la resta es distribueixen entre Astúries, Cantàbria, el País Basc i Navarra amb un pes equivalent per part de cadascun.
Només el 10% del kiwi que consumim prové d’Espanya, principalment de Galícia
Tot i que el kiwi amb etiqueta de Zespri, principal exportador mundial, és el més conegut, el producte comercialitzat per l’associació del nord d’Espanya ha aconseguit fer-se un lloc al mercat. Des de la seva arribada als anys 60 de la mà del fundador de Pescanova, José Fernández López, ha augmentat de manera progressiva el nombre de socis, volum de vendes al territori nacional i ha obtingut el segell Galicia Calidade.
Per al 2020, quan les últimes previsions de la Unió Europea preveuen una caiguda d’entre el 20 i el 25% de la producció de kiwi, la fruita de l’Atlàntic espera mantenir el seu ritme i aprofitar-ho per enfortir les exportacions, segons apunta la companyia en un comunicat. El 2019 va produir prop de 9.000 tones de producte, de les quals un 95% es va distribuir a Espanya i un 5% a Europa i Llatinoamèrica.
Kiwi Atlántico proveeix el mercat espanyol amb un 95% del seu producte
En els mesos d’estiu, quan el clima no permet el conreu de la fruita, l’associació gallega comercialitza kiwis produïts en plantacions de Xile.
Producte de fora
El kiwi ha incrementat la seva bona fama. Segons les dades del flux comercial de Mercabarna, es van rebre gairebé 7 tones de fruita el 2019, un 27% més que l’any anterior. Els orígens principals van ser Nova Zelanda (29%), Grècia (29%) i Itàlia (22%). En canvi, el producte provinent de Galícia està molt lluny de la fruita de fora: menys de l’1%. Astúries també va fer la seva aportació, un 6%.
El fundador de Pescanova va introduir el kiwi en el mercat espanyol, on Galícia lidera la producció
Si busquem producte de proximitat, les grans superfícies són un bon lloc. Cadenes com Carrefour disposen de fruita a granel i safates amb kiwi de diversos orígens, de manera que el comprador pot escollir quin incloure al cistell de la compra.
En el cas de Lidl, Mercadona o Aldi, se’n pot trobar de diferent procedència segons ofertes i promocions, acords amb productores o excés de producte. A la catalana Bon Preu també es troba amb facilitat kiwi etiquetat com a producte conreat a Galícia.
Tal com apunten les dades de Mercabarna, el 2019 el preu mitjà del producte va ser d’1,67 euros/kg. Un preu molt similar al que es troba al mercat aquest any.