Amb una història que tot just comença el 1963, amb la creació del banc Mit Ghamr i una presència encara molt residual a Europa, la banca islàmica és una gran desconeguda i alhora tota una oportunitat tant pel seu marge de creixement -amb 1.600 milions de musulmans al món i representant el 4% de la població europea- com per l'oferiment d'un model diferent, basat en els principis de la llei islàmica i que acaba conformant un sistema menys agressiu que el que coneixem.
"A diferència dels bancs occidentals, la banca islàmica té uns principis financers que estan escrits i que no es poden saltar", explica el coordinador del Centre d'Estudis i Investigació en Economia i Finances Islàmiques (CEIEFI), Sergi Jiménez, a la conferència El sistema financer islàmic organitzada pel Club XXIe Siècle de Catalunya. Aquests principis financers es basen en cinc punts:
- La prohibició de la Riba: el que coneixem com a interessos. Segons indica l'expert, al sistema financer islàmic "els diners no poden generar beneficis pel simple fet de ser diners, sinó que han d'invertir-se en economia real, ja sigui en la compra de béns materials, immobles... Però mai poden estar al servei de l'especulació per a generar interessos".
- La prohibició del Gharar: l'equivalent a la incertesa. A diferència de les nostres hipoteques, en les que l'euríbor marca l'interès que haurem de pagar cada any, el sistema islàmic obliga que el firmant sàpiga, des del moment en què accedeix al préstec, quina quantitat total tindrà l'operació.
- Sectors prohibits: en coherència al que indica la llei islàmica, el sistema financer prohibeix certes inversions. "No es pot finançar el joc, el sexe, l'armament ni, per raons religioses, negocis vinculats amb l'explotació del porc, per exemple", indica Jiménez.
- Transaccions materials: molt similar a la prohibició de la Riba. Totes les transaccions han de tenir repercussions en l'economia real. El sistema financer islàmic prohibeix l'especulació.
- Risc compartit: les entitats comparteixen els riscos d'una inversió amb els seus clients.
Productes financers propis
Aquest últim punt es veu reflectit en el catàleg de productes que ofereixen les entitats islàmiques, que tenen el seu equivalent en el sistema occidental, però amb les variacions necessàries per complir amb els seus principis. "Un dels sistemes més popular és el de la Murabaha, molt similar a una hipoteca, però en la que el banc, en lloc de prestar-te els calers, directament compra la casa i te la ven amb un sistema de pagament ajornat i amb un marge de benefici fixe", explica Jiménez. Amb aquesta fórmula, si l'usuari no pot pagar, el banc ven l'immoble i reparteix l'ingrés amb el seu client a parts proporcionals.
Jiménex: "El Murabaha, en lloc de prestar-te els calers, directament compra la casa i te la ven amb un sistema de pagament ajornat i amb un marge de benefici fixe"
L'advocat de Roca Junyent, Xavier Foz, indica altres productes populars. "Existeix la Musharakah, similar a la joint venture, en la que el repartiment de beneficis i pèrdues es dóna en proporció entre client i entitat. Per la seva banda, la Mudarabah seria l'equivalent als comptes de participació occidentals, amb la diferència que els actius, com els materials o el terreny, són propietat del banc inversor. En no poder generar interessos ni retribuir als seus clients pels seus dipòsits, els bancs busquen productes que permetin moure el capital i que afavoreixen que els usuaris obtinguin rendiments amb inversions que fan de la mà de la mateixa entitat".
L'especialista assenyala als principis de la banca islàmica com un dels factors que fan d'aquest sistema un dels més protegits contra els moments d'inestabilitat financera. "És un model que va sortir bé de la crisi econòmica, gràcies al fet que les seves normes prohibeixen la inversió en productes financers complexos basats en l'apalancament i en la creació de capital artificial".
Oportunitats
La protecció contra la volatilitat del mercat no és l'única oportunitat que ofereix el model financer islàmic. Els seus principis han incorporat al sistema a bona part d'una societat no gaire bancaritzada i, fins i tot, a població occidental. Segons les dades ofertes per Jiménez, l'Al Rayan Bank –l'entitat islàmica més gran del Regne Unit-, ja compta amb un 60% de clients no musulmans. Una altra mostra del potencial del sistema són les taxes de creixement d'entre el 20% i el 30% anuals que presenten els bancs islàmics arreu del món. Tot i això, la realitat és que les finances islàmiques, en l'actualitat, mouen 1,5 trilions de dòlar. Una xifra menor en comparació amb les del sistema occidental, que juga amb l'avantatge de tenir marge per l'especulació.
El sistema bancari islàmic presenta una taxa de creixement entre el 20% i el 30% anual i mou 1,5 trilions de dòlars
Junyent assenyala l'islàmic com el sector financer amb més creixement a escala mundial i marca altres àmbits d'oportunitat. "Encara hi ha un alt marge de creixement en la bancarització d'una població que comença a demandar productes sota els principis islàmics; i al món occidental, obre la porta a la creació de nous perfils professionals especialitzats i a la creació d'un hub financer que sigui una porta d'accés a les inversions del Magreb".
Reptes
El camí a recórrer pel sistema financer islàmic no és una recta sense fi. També té algunes pujades. Junyent indica com el principal repte l'estandardització dels processos. "Tal com passa amb la religió i la cultura, hi ha diferents interpretacions sobre les lleis financeres i és necessari crear un marc únic d'actuació".
L'advocat indica també el camp obert en la formació de professionals que coneguin els criteris marcats per la llei islàmica i adverteix sobre la necessitat de superar imatges culturals preestablertes per consolidar-se. "Cal desmuntar els prejudicis sobretot el que té a veure amb el món islàmic per tal de trencar barreres i arribar a clients no musulmans", indica.