17
d'Octubre
de
2016
Act.
17
d'Octubre
de
2016
30 anys després del mític "À la ville de...Barcelona!", ningú pot qüestionar que els Jocs Olímpics del 1992 van ser un punt d'inflexió en molts aspectes per a la ciutat de Barcelona. Un d'ells, el de situar la capital catalana com una ciutat de referència per acollir grans esdeveniments esportius. Unes bones instal·lacions, el clima agradable i la imatge creada de ciutat cosmopolita i acollidora han permès a Barcelona ser la seu de moltes i diverses proves esportives.
Campionats mundials de bàsquet (2014), Europeus d'Atletisme (2010) o Mundials de Natació (2003 i 2013) són només alguns exemples de grans cites que se sumen a les que tenen lloc cada any com la Fórmula 1, el Mundial de Motociclisme o la Marató de la ciutat. I tot ben regat amb el FC Barcelona sent protagonista en les grans competicions de futbol, bàsquet o handbol. Barcelona, doncs, és una ciutat esportiva. De fet, és la tercera del món en quantitat d'habitants que paguen alguna quota per realitzar alguna activitat física.
Tot un moviment que es transforma en impacte econòmic. "Els grans esdeveniments esportius tenen una gran projecció mediàtica, que es mesura bàsicament amb l'audiència televisiva", explica Adolf Cabruja, gerent del Mundial de Natació de Barcelona del 2003 i coordinador municipal del del 2013. "Són esdeveniments únics que no tenen fronteres i responen al fenomen de l'esport com quelcom universal", afegeix en una conferència al Col·legi d'Economistes de Catalunya.
"Aquests esdeveniments participen del sector de l'entreteniment i fomenten la pràctica esportiva. Es troben a l'agenda dels polítics perquè són clau en el marketing city", assegura Cabruja. Al capdavall, "projecten i difonen la ciutat com a destinació turística, representant una font addicional d'ocupació i d'ingressos".
Millor que una gran fira
Director durant 10 anys de Fira de Barcelona, Cabruja compara aquests esdeveniments esportius amb l'activitat firal. "Té connotacions semblants: dates fixades, uns esportistes (expositors) i visitants (espectadors). Això té un impacte econòmic i d'ocupació. La diferència essencial és que es retransmet en directe a tot el món. Més de 1.000 periodistes que cada dia expliquen què està passant", ressalta.
La candidatura
La gran majoria d'aquests esdeveniments els organitzen federacions internacionals que escullen la seu d'entre les diferents candidatures presentades. Ciutats com Barcelona o la japonesa Fukuoka són exemples de candidates recurrents en diferents esports, un cop entès l'impacte econòmic del qual es poden beneficiar.
Ara bé, què fa falta per construir una candidatura amb garanties? Adolf Cabruja evidencia que a banda de l'equipament, les instal·lacions i una bona infraestructura; "sobretot cal tenir influència, experiència i una bona oferta. Barcelona té una gran tradició de clubs i associacions esportives, té una imatge i una marca reconeguda".
Una organització professional
L'experiència al capdavant d'un esdeveniment com els Mundials de Natació del 2003 fan insistir a Cabruja que "l'organització ha de ser professional. La intervenció del món polític ho faria impossible si no hi ha una execució professional amb el màxim d'autonomia". Al capdavall, l'equip encarregat de gestionar l'esdeveniment "fa de mediador entre el sector públic i el privat". I és que tot i que bona part del finançament és públic, "també hi ha una bona part de patrocinis i s'ha de combinar". Alhora, emfasitza, "ha de vetllar per la viabilitat econòmica de l'esdeveniment. Cal trobar un equilibri entre la dimensió humana, l'econòmica i la sociopolítica".
Un dels aspectes menys coneguts d'aquest tipus d'esdeveniments és el contracte de ciutat amfitriona, un contracte d'adhesió entre la localitat i l'organisme internacional que promou l'esdeveniment. "Podem riure del contracte de qualsevol operadora telefònica, aquest sí que té lletra petita", ironitza Cabruja. "La federació internacional ha de salvaguardar la seva marca i ho controla a tots els nivells. Fixa unes pautes a seguir en absolutament tots els temes", evidencia.
Una precisió en els detalls que, però, no sempre es correspon amb els pressupostos. "N'hi ha diversos: el de candidatura, el que es presenta a les administracions i el real", diu Adolf Cabruja. Ara bé, deixa clar que "han de ser verídics" si es vol optar a acollir l'esdeveniment esportiu.
Tot plegat acaba sempre amb la presentació de les xifres d'impacte econòmic. "Ara tothom en parla per convèncer administracions i públic que els euros han estat ben invertits", reconeix Cabruja. El Mundial de Natació del 2003 va tenir un impacte directe valorat en uns 75 milions d'euros havent-ne costat 20. "És una prospecció teòrica i tothom escombra cap a casa. Són xifres que s'han d'agafar amb prudència", reconeix. 10 anys més tard, el mateix Mundial es va tornar a celebrar a Barcelona i "es van doblar les xifres". L'evolució del negoci de ser una ciutat esportiva.
Campionats mundials de bàsquet (2014), Europeus d'Atletisme (2010) o Mundials de Natació (2003 i 2013) són només alguns exemples de grans cites que se sumen a les que tenen lloc cada any com la Fórmula 1, el Mundial de Motociclisme o la Marató de la ciutat. I tot ben regat amb el FC Barcelona sent protagonista en les grans competicions de futbol, bàsquet o handbol. Barcelona, doncs, és una ciutat esportiva. De fet, és la tercera del món en quantitat d'habitants que paguen alguna quota per realitzar alguna activitat física.
Tot un moviment que es transforma en impacte econòmic. "Els grans esdeveniments esportius tenen una gran projecció mediàtica, que es mesura bàsicament amb l'audiència televisiva", explica Adolf Cabruja, gerent del Mundial de Natació de Barcelona del 2003 i coordinador municipal del del 2013. "Són esdeveniments únics que no tenen fronteres i responen al fenomen de l'esport com quelcom universal", afegeix en una conferència al Col·legi d'Economistes de Catalunya.
"Aquests esdeveniments participen del sector de l'entreteniment i fomenten la pràctica esportiva. Es troben a l'agenda dels polítics perquè són clau en el marketing city", assegura Cabruja. Al capdavall, "projecten i difonen la ciutat com a destinació turística, representant una font addicional d'ocupació i d'ingressos".
Millor que una gran fira
Director durant 10 anys de Fira de Barcelona, Cabruja compara aquests esdeveniments esportius amb l'activitat firal. "Té connotacions semblants: dates fixades, uns esportistes (expositors) i visitants (espectadors). Això té un impacte econòmic i d'ocupació. La diferència essencial és que es retransmet en directe a tot el món. Més de 1.000 periodistes que cada dia expliquen què està passant", ressalta.
La candidatura
La gran majoria d'aquests esdeveniments els organitzen federacions internacionals que escullen la seu d'entre les diferents candidatures presentades. Ciutats com Barcelona o la japonesa Fukuoka són exemples de candidates recurrents en diferents esports, un cop entès l'impacte econòmic del qual es poden beneficiar.
Ara bé, què fa falta per construir una candidatura amb garanties? Adolf Cabruja evidencia que a banda de l'equipament, les instal·lacions i una bona infraestructura; "sobretot cal tenir influència, experiència i una bona oferta. Barcelona té una gran tradició de clubs i associacions esportives, té una imatge i una marca reconeguda".
Una organització professional
L'experiència al capdavant d'un esdeveniment com els Mundials de Natació del 2003 fan insistir a Cabruja que "l'organització ha de ser professional. La intervenció del món polític ho faria impossible si no hi ha una execució professional amb el màxim d'autonomia". Al capdavall, l'equip encarregat de gestionar l'esdeveniment "fa de mediador entre el sector públic i el privat". I és que tot i que bona part del finançament és públic, "també hi ha una bona part de patrocinis i s'ha de combinar". Alhora, emfasitza, "ha de vetllar per la viabilitat econòmica de l'esdeveniment. Cal trobar un equilibri entre la dimensió humana, l'econòmica i la sociopolítica".
Un dels aspectes menys coneguts d'aquest tipus d'esdeveniments és el contracte de ciutat amfitriona, un contracte d'adhesió entre la localitat i l'organisme internacional que promou l'esdeveniment. "Podem riure del contracte de qualsevol operadora telefònica, aquest sí que té lletra petita", ironitza Cabruja. "La federació internacional ha de salvaguardar la seva marca i ho controla a tots els nivells. Fixa unes pautes a seguir en absolutament tots els temes", evidencia.
Una precisió en els detalls que, però, no sempre es correspon amb els pressupostos. "N'hi ha diversos: el de candidatura, el que es presenta a les administracions i el real", diu Adolf Cabruja. Ara bé, deixa clar que "han de ser verídics" si es vol optar a acollir l'esdeveniment esportiu.
Tot plegat acaba sempre amb la presentació de les xifres d'impacte econòmic. "Ara tothom en parla per convèncer administracions i públic que els euros han estat ben invertits", reconeix Cabruja. El Mundial de Natació del 2003 va tenir un impacte directe valorat en uns 75 milions d'euros havent-ne costat 20. "És una prospecció teòrica i tothom escombra cap a casa. Són xifres que s'han d'agafar amb prudència", reconeix. 10 anys més tard, el mateix Mundial es va tornar a celebrar a Barcelona i "es van doblar les xifres". L'evolució del negoci de ser una ciutat esportiva.