08
de Juliol
de
2016
Act.
08
de Juliol
de
2016
"L'arreglament de partits és la major amenaça pel món de l'esport, molt més que el dòping. Cada dia hi ha cinc o sis esdeveniments esportius al món que estan arreglats", ha denunciat aquest divendres Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), en un acte sobre la compra de partits organitzat per l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona. A Espanya, el codi penal reconeix com a delicte aquest tipus d'actuacions des del 2010, però encara no hi ha hagut cap condemna. Tot i no ser un problema exclusiu del futbol, l'impacte global d'aquest esport el situa com el blanc predilecte per al crim organitzat mitjançant les apostes tant en plataformes legals com il·legals. "Blanquejar diners és molt senzill en el món de l'apostes i se n'aprofiten per lucrar-se", ha reconegut Rodrigo Arias, mànager d'Integritat de la Divisió de Seguretat de la Fifa.
Santiago Fisas, eurodiputat popular i copresident de l'intergrup d'Esports al Parlament Europeu, ha evidenciat que aquest no és un problema nou. "Hi ha casos detectats des del 1919", ha assegurat. Ara bé, la digitalització i la proliferació de cases d'apostes a Internet ha multiplicat exponencialment una amenaça que per Fisas també és "el gran problema de l'esport. Si les competicions no tenen credibilitat és impossible seguir pregonant els seus valors i molts d'ells poden tenir un problema greu de continuïtat".
Manca de consciència i vulnerabilitat econòmica
"Un dels problemes principals és la vulnerabilitat del futbol", ha assegurat Rodrigo Arias, que constata com les màfies s'aprofiten de la "dificultat per acreditar proves de delicte". Segons aquest membre de la Fifa, fins a 150 de les 211 associacions membres del màxim organisme del futbol mundial han experimentat incidents de compra de partits de manera directa.
Per Javier Tebas, però, "parlar de compra de partits o manipulació de resultats és quedar-se curt. És un crim organitzat que ja es fixa fins i tot en aspectes concrets durant el joc, com les apostes al número de córners". El president de la LFP ha apuntat a la "falta de consciència de tots els actors implicats", començant pels jugadors. "En els vestidors se sap quan s'han arreglat partits i els jugadors saben quins companys aposten i quins han baixat la intensitat. Però no es denuncia perquè hi ha una omertà", ha insistit.
Tebas ha tret pit assegurant que "el futbol professional el tenim bastant controlat", però ha lamentat que aquest control no es fa extensiu a les categories semiprofessionals i més altes del futbol amateur, com la 2a B o la 3a Divisió. En aquest sentit, ha aprofitat per atacar el president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Ángel María Villar, amb qui manté notòries diferències des de fa mesos. "Les federacions, com l'espanyola, tenen els casos desats al calaix". La temptació de diner fàcil per als esportistes poc reconeguts, combinada amb la manca de voluntat de les federacions i països de tacar la seva imatge admetent aquests escàndols són, per Javier Tebas, causes importants del problema.
El paper de les cases d'apostes
Bona part del negoci de compra de partits es realitza utilitzant les quotes de les cases d'apostes. Per exemple, Tebas ha indicat sense citar noms el cas d'un partit recent on abans de jugar-lo "se sabia" que un jugador faria dos gols i hi hauria 11 còrners. "I va acabar passant això". El president de la LFP ha reclamat més recursos a la investigació i seguiment d'apostes d'aquest tipus, matèria on assegura que la LFP ja hi destina uns dos milions d'euros anuals. "S'hauria d'imposar un cànon a les apostes destinat íntegrament a crear unitats de prevenció i control", ha proposat.
A l'altre cantó, el president de l'Associació Europea de Seguretat en l'Esport (ESSA) i director de negoci de la casa d'apostes Ladbrokes, Mike O'Kane, ha defensat que "l'impacte de la corrupció en el negoci de les cases d'apostes és molt alt. Som els primers que no volem partits arreglats". Per O'Kane, "les apostes no són la causa, en són les víctimes, ja que és el producte amb el que es lucren els criminals. Pel nostre negoci necessitem que l'esport sigui net".
O'Kane també ha recordat que "tots els operadors d'apostes legals operen en un dels sectors més regulats i controlats, requereixen una llicència". En aquest sentit, ha reclamat el mateix grau d'exigència en la governança de les institucions esportives i ha disparat contra els operadors il·legals d'apostes allotjats a països asiàtics, com les Filipines.
Una versió que no ha convençut Javier Tebas, per qui "les cases d'apostes no col·laboren. Mentre a Anglaterra estan obligades a informar la policia quan retiren una aposta per sospita que es pot haver arreglat el resultat, a Espanya es van negar a fer-ho". Segons el president de la LFP, només ho fa la companyia Betfair, que fins i tot informe del nom dels apostadors amb conductes estranyes. "Creuen que els danya la reputació, però cal més implicació per part seva", ha sentenciat alhora que recordava que el millor per acabar amb el problema és atacant-ne l'origen, els actors del partit arreglat.
El paper de les institucions europees
Tots els ponents han coincidit a assenyalar que una legislació internacional seria un bon primer pas per fer front a aquest problema. Per ara, però, no és possible ni una legislació harmonitzada a Europa. "Només podem incentivar mesures, però no harmonitzar normes. Les competències són de cada estat membre, i això és un handicap important per donar una resposta europea eficaç", ha reconegut Santiago Fisas.
A més, ha assenyalat que "moltes empreses d'apostes tenen la seu fora de la UE i no hi podem actuar en contra. Per tant, la resposta no pot ser només europea, requereix un marc legal internacional", ha apuntat alhora que assenyalava Malta (on el negoci de les apostes ocupa bona part del PIB) com un dels estats de la UE que més traves hi posa.
Alhora, Fisas ha plantejat com a resposta europea que es reconegui de dret de propietat intel·lectual dels organitzadors sobre les seves competicions. "Si no es pogués apostar sense el permís de qui organitza la competició reduiríem el risc", ha assegurat abans de demanar "una major col·laboració entre agències europees i policies nacionals".
Santiago Fisas, eurodiputat popular i copresident de l'intergrup d'Esports al Parlament Europeu, ha evidenciat que aquest no és un problema nou. "Hi ha casos detectats des del 1919", ha assegurat. Ara bé, la digitalització i la proliferació de cases d'apostes a Internet ha multiplicat exponencialment una amenaça que per Fisas també és "el gran problema de l'esport. Si les competicions no tenen credibilitat és impossible seguir pregonant els seus valors i molts d'ells poden tenir un problema greu de continuïtat".
Manca de consciència i vulnerabilitat econòmica
"Un dels problemes principals és la vulnerabilitat del futbol", ha assegurat Rodrigo Arias, que constata com les màfies s'aprofiten de la "dificultat per acreditar proves de delicte". Segons aquest membre de la Fifa, fins a 150 de les 211 associacions membres del màxim organisme del futbol mundial han experimentat incidents de compra de partits de manera directa.
Per Javier Tebas, però, "parlar de compra de partits o manipulació de resultats és quedar-se curt. És un crim organitzat que ja es fixa fins i tot en aspectes concrets durant el joc, com les apostes al número de córners". El president de la LFP ha apuntat a la "falta de consciència de tots els actors implicats", començant pels jugadors. "En els vestidors se sap quan s'han arreglat partits i els jugadors saben quins companys aposten i quins han baixat la intensitat. Però no es denuncia perquè hi ha una omertà", ha insistit.
Tebas ha tret pit assegurant que "el futbol professional el tenim bastant controlat", però ha lamentat que aquest control no es fa extensiu a les categories semiprofessionals i més altes del futbol amateur, com la 2a B o la 3a Divisió. En aquest sentit, ha aprofitat per atacar el president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Ángel María Villar, amb qui manté notòries diferències des de fa mesos. "Les federacions, com l'espanyola, tenen els casos desats al calaix". La temptació de diner fàcil per als esportistes poc reconeguts, combinada amb la manca de voluntat de les federacions i països de tacar la seva imatge admetent aquests escàndols són, per Javier Tebas, causes importants del problema.
El paper de les cases d'apostes
Bona part del negoci de compra de partits es realitza utilitzant les quotes de les cases d'apostes. Per exemple, Tebas ha indicat sense citar noms el cas d'un partit recent on abans de jugar-lo "se sabia" que un jugador faria dos gols i hi hauria 11 còrners. "I va acabar passant això". El president de la LFP ha reclamat més recursos a la investigació i seguiment d'apostes d'aquest tipus, matèria on assegura que la LFP ja hi destina uns dos milions d'euros anuals. "S'hauria d'imposar un cànon a les apostes destinat íntegrament a crear unitats de prevenció i control", ha proposat.
A l'altre cantó, el president de l'Associació Europea de Seguretat en l'Esport (ESSA) i director de negoci de la casa d'apostes Ladbrokes, Mike O'Kane, ha defensat que "l'impacte de la corrupció en el negoci de les cases d'apostes és molt alt. Som els primers que no volem partits arreglats". Per O'Kane, "les apostes no són la causa, en són les víctimes, ja que és el producte amb el que es lucren els criminals. Pel nostre negoci necessitem que l'esport sigui net".
O'Kane també ha recordat que "tots els operadors d'apostes legals operen en un dels sectors més regulats i controlats, requereixen una llicència". En aquest sentit, ha reclamat el mateix grau d'exigència en la governança de les institucions esportives i ha disparat contra els operadors il·legals d'apostes allotjats a països asiàtics, com les Filipines.
Una versió que no ha convençut Javier Tebas, per qui "les cases d'apostes no col·laboren. Mentre a Anglaterra estan obligades a informar la policia quan retiren una aposta per sospita que es pot haver arreglat el resultat, a Espanya es van negar a fer-ho". Segons el president de la LFP, només ho fa la companyia Betfair, que fins i tot informe del nom dels apostadors amb conductes estranyes. "Creuen que els danya la reputació, però cal més implicació per part seva", ha sentenciat alhora que recordava que el millor per acabar amb el problema és atacant-ne l'origen, els actors del partit arreglat.
El paper de les institucions europees
Tots els ponents han coincidit a assenyalar que una legislació internacional seria un bon primer pas per fer front a aquest problema. Per ara, però, no és possible ni una legislació harmonitzada a Europa. "Només podem incentivar mesures, però no harmonitzar normes. Les competències són de cada estat membre, i això és un handicap important per donar una resposta europea eficaç", ha reconegut Santiago Fisas.
A més, ha assenyalat que "moltes empreses d'apostes tenen la seu fora de la UE i no hi podem actuar en contra. Per tant, la resposta no pot ser només europea, requereix un marc legal internacional", ha apuntat alhora que assenyalava Malta (on el negoci de les apostes ocupa bona part del PIB) com un dels estats de la UE que més traves hi posa.
Alhora, Fisas ha plantejat com a resposta europea que es reconegui de dret de propietat intel·lectual dels organitzadors sobre les seves competicions. "Si no es pogués apostar sense el permís de qui organitza la competició reduiríem el risc", ha assegurat abans de demanar "una major col·laboració entre agències europees i policies nacionals".