27
de Juny
de
2016
Act.
28
de Juny
de
2016
Aquest diumenge s'ha inaugurat oficialment l'ampliació del Canal de Panamà, un punt clau en la logística per al comerç mundial i per al creixement d'un país que lidera l'economia de l'Amèrica Central. Cada any, aquest país de menys de quatre milions d'habitants ingressa uns 1.000 milions de dòlars per l'activitat derivada del Canal. El sector logístic vinculat al comerç internacional, doncs, és clau en un país que darrerament només ha estat notícia pels Panama Papers. Antoni Pujol, director de l'oficina d'Acció a Panamà, explica a VIA Empresa que la polèmica, amb l'evident cost per a la marca país, s'ha d'aprofitar per explicar les bondats d'aquesta economia ara que té tots els focus al damunt.
Un canal adaptat a les noves embarcacions
"L'ampliació no s'ha fet per l'augment de vaixells, sinó per un tema de tones", aclareix Natalia Royo, ministra consellera d'Assumptes Econòmics de l'Ambaixada de Panamà. Durant la Setmana de la Internacionalització d'Acció, la representant panamenya explica que les reformes d'aquesta infraestructura permetran facilitar l'accés de les modernes embarcacions de mercaderies, més àmplies i amb més capacitat. Tot plegat farà augmentar el flux comercial que passa pel Canal, amb l'evident necessitat d'ampliar els serveis logístics avançats. Actualment, el 6% del trànsit global de mercaderies passa per Panamà, una xifra que es preveu duplicar amb l'ampliació.
"Les empreses que hi aportin solucions tecnològiques poden pensar en Panamà", assegura Antoni Pujol. Una de les que ja ho ha fet és Worldsensing, liderada perIgnasi Vilajosana, que l'octubre passat va guanyar un concurs per monitoritzar amb tecnologia wireless el pas pel Canal.
No només de logística viu Panamà
"El 50% és economia de serveis i cap sector aporta més del 20% del PIB, és una economia molt diversificada", assegura Natalia Royo. Un dels sectors amb millors perspectives és el de les infraestructures, atès que el nou govern panameny pretén complementar el creixement econòmic sostingut (un 8% de mitjana els últims sis anys) amb cobrir serveis bàsics. "Només un 70% del país té aigües sanejades i un 56% té clavegueram", reconeix Royo per posar un exemple d'actuació que cal afrontar de seguida. Alhora, l'ampliació del metro també atreu molta inversió en enginyeria civil, i on també hi ha presència catalana en la fabricació de bona part dels vagons, adjudicats a la planta d'Alstom a Santa Perpètua de Mogoda.
"Construcció, turisme, infraestructures vinculades al comerç internacional; tot ajuda a créixer a més del 5% des de fa 15 anys", recorda Antoni Pujol. L'oficina d'Acció en aquest país ha identificat les millors oportunitats per a les empreses catalanes en la indústria auxiliar per a infraestructures, en la indústria foodservice, i en els equipaments i serveis per al sector hoteler, de restauració i turístic; a banda de les evidents opcions en el sector logístic.
"Les empreses catalanes hi poden aportar la seva experiència i know-how", ressalta Pujol més enllà del mateix capital. De fet, insisteix, "els sectors competitius catalans tenen espai a Panamà, que és la millor plataforma d'accés a la resta dels països de la regió, però també a tota l'Amèrica Llatina".
Per què les multinacionals s'instal·len a Panamà?
El creixement sostingut del Panamà, que l'ha portat a gairebé duplicar el PIB/càpita entre 2010 i 2016, s'explica en bona mesura per la capacitat d'atreure inversió estrangera directa. En aquest àmbit és líder a l'Amèrica Llatina, beneficiant-se de l'estabilitat que aporta ser una economia dolaritzada. A més, segons el World Economic Forum, ocupa el lloc 50 del món en competitivitat, el primer de l'Amèrica Central i el segon de la Llatina; i el número 69 en el Doing Business.
"Un dels factors de creixement han estat les favorables lleis d'inversió", reconeix Natalia Royo. Panamà compta amb un decret de països amics pel qual els ciutadans i les empreses d'una cinquantena d'estats (inclòs l'espanyol), disposen de tot tipus de facilitats al país centreamericà, com ara la rapidesa per obtenir la residència permanent. A més, Panamà ha habilitat zones econòmiques especials que tenen beneficis migratoris, fiscals i laborals molt avantatjosos.
Ara bé, "la llei estrella és la de Seu d'Empreses Multinacionals" (SEM, Llei 41 de 2007), presumeix la responsable de l'ambaixada panamenya. Actualment 106 empreses multinacionals han instal·lat en aquest país la seva base per a la regió, sis d'elles espanyoles.
D'entre les empreses catalanes establertes a Panamà destaquen companyies com Puig, Gas Natural, Cirsa, Applus o Planeta. De fet, hi ha 69 filials d'empreses catalanes que s'hi han establert; i 273 empreses del nostre país hi exporten regularment, segons dades facilitades per Acció.
Malgrat tot, la inversió de Catalunya a Panamà només representa el 0,3% del total de la inversió espanyola, monopolitzada pels grans contractes obtinguts per Sacyr en l'ampliació del Canal o FCC en la construcció del metro i la ciutat hospitalària.
Antoni Pujol treballa perquè la presència catalana augmenti en "el mercat més dinàmic de tota la regió". Des de l'oficina d'Acció donen suport en els primers passos de la internacionalització. "Bàsicament són pimes perquè les grans empreses ja tenen les estructures per fer-ho soles", evidencia. La pime industrial és la que més es pot beneficiar "del nostre coneixement del mercat, dels interlocutors locals, del marc regulador i de les opcions de finançament", assegura.
Tot plegat sense que hi afecti la polèmica dels Panama Papers. "Les decisions en la internacionalització no passen per valorar l'impacte d'una activitat que és legal, la creació de societats, sinó per entendre si les oportunitats identificades són sòlides i val la pena fer l'esforç d'apropar-s'hi", defensa Pujol. L'oficina d'Acció al Panamà va obrir el 2015, senyal evident de la identificació de bones oportunitats per a les empreses catalanes. "Hi ha sectors competitius a Panamà que no tenen res a veure amb la intermediació financera o amb la creació de societats offshore en altres jurisdiccions, no en la de Panamà", conclou Pujol.
Un canal adaptat a les noves embarcacions
"L'ampliació no s'ha fet per l'augment de vaixells, sinó per un tema de tones", aclareix Natalia Royo, ministra consellera d'Assumptes Econòmics de l'Ambaixada de Panamà. Durant la Setmana de la Internacionalització d'Acció, la representant panamenya explica que les reformes d'aquesta infraestructura permetran facilitar l'accés de les modernes embarcacions de mercaderies, més àmplies i amb més capacitat. Tot plegat farà augmentar el flux comercial que passa pel Canal, amb l'evident necessitat d'ampliar els serveis logístics avançats. Actualment, el 6% del trànsit global de mercaderies passa per Panamà, una xifra que es preveu duplicar amb l'ampliació.
"Les empreses que hi aportin solucions tecnològiques poden pensar en Panamà", assegura Antoni Pujol. Una de les que ja ho ha fet és Worldsensing, liderada perIgnasi Vilajosana, que l'octubre passat va guanyar un concurs per monitoritzar amb tecnologia wireless el pas pel Canal.
No només de logística viu Panamà
"El 50% és economia de serveis i cap sector aporta més del 20% del PIB, és una economia molt diversificada", assegura Natalia Royo. Un dels sectors amb millors perspectives és el de les infraestructures, atès que el nou govern panameny pretén complementar el creixement econòmic sostingut (un 8% de mitjana els últims sis anys) amb cobrir serveis bàsics. "Només un 70% del país té aigües sanejades i un 56% té clavegueram", reconeix Royo per posar un exemple d'actuació que cal afrontar de seguida. Alhora, l'ampliació del metro també atreu molta inversió en enginyeria civil, i on també hi ha presència catalana en la fabricació de bona part dels vagons, adjudicats a la planta d'Alstom a Santa Perpètua de Mogoda.
"Construcció, turisme, infraestructures vinculades al comerç internacional; tot ajuda a créixer a més del 5% des de fa 15 anys", recorda Antoni Pujol. L'oficina d'Acció en aquest país ha identificat les millors oportunitats per a les empreses catalanes en la indústria auxiliar per a infraestructures, en la indústria foodservice, i en els equipaments i serveis per al sector hoteler, de restauració i turístic; a banda de les evidents opcions en el sector logístic.
"Les empreses catalanes hi poden aportar la seva experiència i know-how", ressalta Pujol més enllà del mateix capital. De fet, insisteix, "els sectors competitius catalans tenen espai a Panamà, que és la millor plataforma d'accés a la resta dels països de la regió, però també a tota l'Amèrica Llatina".
Per què les multinacionals s'instal·len a Panamà?
El creixement sostingut del Panamà, que l'ha portat a gairebé duplicar el PIB/càpita entre 2010 i 2016, s'explica en bona mesura per la capacitat d'atreure inversió estrangera directa. En aquest àmbit és líder a l'Amèrica Llatina, beneficiant-se de l'estabilitat que aporta ser una economia dolaritzada. A més, segons el World Economic Forum, ocupa el lloc 50 del món en competitivitat, el primer de l'Amèrica Central i el segon de la Llatina; i el número 69 en el Doing Business.
"Un dels factors de creixement han estat les favorables lleis d'inversió", reconeix Natalia Royo. Panamà compta amb un decret de països amics pel qual els ciutadans i les empreses d'una cinquantena d'estats (inclòs l'espanyol), disposen de tot tipus de facilitats al país centreamericà, com ara la rapidesa per obtenir la residència permanent. A més, Panamà ha habilitat zones econòmiques especials que tenen beneficis migratoris, fiscals i laborals molt avantatjosos.
Ara bé, "la llei estrella és la de Seu d'Empreses Multinacionals" (SEM, Llei 41 de 2007), presumeix la responsable de l'ambaixada panamenya. Actualment 106 empreses multinacionals han instal·lat en aquest país la seva base per a la regió, sis d'elles espanyoles.
D'entre les empreses catalanes establertes a Panamà destaquen companyies com Puig, Gas Natural, Cirsa, Applus o Planeta. De fet, hi ha 69 filials d'empreses catalanes que s'hi han establert; i 273 empreses del nostre país hi exporten regularment, segons dades facilitades per Acció.
Malgrat tot, la inversió de Catalunya a Panamà només representa el 0,3% del total de la inversió espanyola, monopolitzada pels grans contractes obtinguts per Sacyr en l'ampliació del Canal o FCC en la construcció del metro i la ciutat hospitalària.
 |
| Aquesta matinada s'ha inaugurat oficialment l'ampliació del Canal de Panamà. La Prensa / Gabriel Rodríguez |
Antoni Pujol treballa perquè la presència catalana augmenti en "el mercat més dinàmic de tota la regió". Des de l'oficina d'Acció donen suport en els primers passos de la internacionalització. "Bàsicament són pimes perquè les grans empreses ja tenen les estructures per fer-ho soles", evidencia. La pime industrial és la que més es pot beneficiar "del nostre coneixement del mercat, dels interlocutors locals, del marc regulador i de les opcions de finançament", assegura.
Tot plegat sense que hi afecti la polèmica dels Panama Papers. "Les decisions en la internacionalització no passen per valorar l'impacte d'una activitat que és legal, la creació de societats, sinó per entendre si les oportunitats identificades són sòlides i val la pena fer l'esforç d'apropar-s'hi", defensa Pujol. L'oficina d'Acció al Panamà va obrir el 2015, senyal evident de la identificació de bones oportunitats per a les empreses catalanes. "Hi ha sectors competitius a Panamà que no tenen res a veure amb la intermediació financera o amb la creació de societats offshore en altres jurisdiccions, no en la de Panamà", conclou Pujol.