02
de Febrer
de
2017
Act.
02
de Febrer
de
2017
El termini de pagament mitjà dels clients als seus proveïdors al sector privat és de 77 dies, 17 dies més que el permès per llei, i el 68% dels contractes comercials a Espanya supera la referència legal de 60 dies, segons l'Informe sobre Morositat: Estudi de Terminis de Pagament a Espanya 2016, elaborat per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM).
D'aquesta manera, encara que hi ha hagut "una correcció significativa en els terminis", ja que el 2015 se situaven en 85 dies de mitjana, enfront dels 77 de 2016, Antoni Cañete, president de la PMcM, ha assenyalat en la presentació de resultats de l'enquesta que aquests contractes són nuls de ple dret i els titlla d'il·legals.
Així mateix, Cañete ha denunciat la posició de domini del client sobre el proveïdor, una situació que genera distorsió en el sector empresarial d'Espanya i que és contraproduent per a l'economia del país en general.
Malgrat els retards en els terminis de pagament, el 91% de les empreses mai o gairebé mai exigeixen interessos de demora en cas d'impagament, mentre que solament un 9% els reclama sovint. Segons la Llei 3/2004, coneguda pel 71% de les empreses enquestades, s'ha de cobrar un interès de 8 punts sobre el preu del diner a partir dels 60 dies de retard en els pagaments.
Així mateix, el 96% de les empreses mai exigeix la indemnització legal per costos de recobrament en cas de retard o impagament.
Per això, Cañete ha explicat que el que existeix és un "problema estructural" i manifesta que "a Espanya pagar tarda és molt barat i, a més, genera beneficis als clients".
Quant als impagaments, actualment la ràtio mitjana (percentatge d'impagaments respecte al total de facturació) se situa en el 2,3%, una dada rellevant si es té en compte que Espanya ha tingut percentatges d'impagaments insostenibles durant la crisi, de fins a un 7% el 2012, aspecte que implica de "manera severa" el tancament d'empreses.
En aquest sentit, malgrat que les dades de mitjana del comportament privat són "significativament millors" pel que fa a 2015, el president de la PMcM ha assenyalat que si se segmenten les dades s'observa com són les petites i mitges empreses, les microempreses i els autònoms els que sostenen les dades amb una mitjana de termini de pagament de 60 dies, mentre que les grans companyies paguen de mitjana en 100 dies.
Terminis al sector públic
Les Administracions Públiques, per segon any consecutiu, paguen abans que el sector privat, ja que segons l'informe ho fan en un termini mitjà de 71 dies. No obstant això, encara que existeix una evolució a la baixa, des dels 141 dies que trigava a pagar l'any 2012, dista encara més del doble del legal. I és que, davant dels 60 dies legals de termini de pagament a proveïdors que té el sector privat, el sector públic ha de fer-ho en un termini de 30 dies.
Cañete ha assenyalat que la millora dels terminis de pagament en el sector privat ve de la mà de la millora en els terminis del sector públic, ja que el 18% del PIB a Espanya es produeix per compres de les Administracions.
Normativa espanyola i directiva europea
Un país en el qual existeix tal dilació de pagaments en els terminis de les empreses com a Espanya, el converteix en menys competitiu. És per això que el 93% de les empreses reclama que s'imposi un règim sancionador que actualment no existeix.
Des de la PMcM s'incideix que "és una necessitat imperiosa" que es regularitzi un règim sancionador, a més, reclamen l'eliminació del pacte de les parts, que existeixi el control de pagaments i que s'imposi com a legal 30 dies per a la certificació i 60 dies màxim per al pagament. Aquestes són algunes de les exigències de la plataforma per a la proposta de llei de contractació pública que es troba en tràmit parlamentari
Cañete ha assenyalat que la Comissió Europea ja ha estat contundent indicant que "en cap cas es pot tolerar que a Espanya no es paguin interessos de demora". Així, el proper 16 de febrer, el Tribunal de Justícia Europea abordarà una sentència sobre l'obligació a renunciar als interessos de demora, una clàusula que apareix al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que no s'ajusta a la directiva europea.
D'aquesta manera, encara que hi ha hagut "una correcció significativa en els terminis", ja que el 2015 se situaven en 85 dies de mitjana, enfront dels 77 de 2016, Antoni Cañete, president de la PMcM, ha assenyalat en la presentació de resultats de l'enquesta que aquests contractes són nuls de ple dret i els titlla d'il·legals.
Així mateix, Cañete ha denunciat la posició de domini del client sobre el proveïdor, una situació que genera distorsió en el sector empresarial d'Espanya i que és contraproduent per a l'economia del país en general.
Malgrat els retards en els terminis de pagament, el 91% de les empreses mai o gairebé mai exigeixen interessos de demora en cas d'impagament, mentre que solament un 9% els reclama sovint. Segons la Llei 3/2004, coneguda pel 71% de les empreses enquestades, s'ha de cobrar un interès de 8 punts sobre el preu del diner a partir dels 60 dies de retard en els pagaments.
Així mateix, el 96% de les empreses mai exigeix la indemnització legal per costos de recobrament en cas de retard o impagament.
Per això, Cañete ha explicat que el que existeix és un "problema estructural" i manifesta que "a Espanya pagar tarda és molt barat i, a més, genera beneficis als clients".
Quant als impagaments, actualment la ràtio mitjana (percentatge d'impagaments respecte al total de facturació) se situa en el 2,3%, una dada rellevant si es té en compte que Espanya ha tingut percentatges d'impagaments insostenibles durant la crisi, de fins a un 7% el 2012, aspecte que implica de "manera severa" el tancament d'empreses.
En aquest sentit, malgrat que les dades de mitjana del comportament privat són "significativament millors" pel que fa a 2015, el president de la PMcM ha assenyalat que si se segmenten les dades s'observa com són les petites i mitges empreses, les microempreses i els autònoms els que sostenen les dades amb una mitjana de termini de pagament de 60 dies, mentre que les grans companyies paguen de mitjana en 100 dies.
Terminis al sector públic
Les Administracions Públiques, per segon any consecutiu, paguen abans que el sector privat, ja que segons l'informe ho fan en un termini mitjà de 71 dies. No obstant això, encara que existeix una evolució a la baixa, des dels 141 dies que trigava a pagar l'any 2012, dista encara més del doble del legal. I és que, davant dels 60 dies legals de termini de pagament a proveïdors que té el sector privat, el sector públic ha de fer-ho en un termini de 30 dies.
Cañete ha assenyalat que la millora dels terminis de pagament en el sector privat ve de la mà de la millora en els terminis del sector públic, ja que el 18% del PIB a Espanya es produeix per compres de les Administracions.
Normativa espanyola i directiva europea
Un país en el qual existeix tal dilació de pagaments en els terminis de les empreses com a Espanya, el converteix en menys competitiu. És per això que el 93% de les empreses reclama que s'imposi un règim sancionador que actualment no existeix.
Des de la PMcM s'incideix que "és una necessitat imperiosa" que es regularitzi un règim sancionador, a més, reclamen l'eliminació del pacte de les parts, que existeixi el control de pagaments i que s'imposi com a legal 30 dies per a la certificació i 60 dies màxim per al pagament. Aquestes són algunes de les exigències de la plataforma per a la proposta de llei de contractació pública que es troba en tràmit parlamentari
Cañete ha assenyalat que la Comissió Europea ja ha estat contundent indicant que "en cap cas es pot tolerar que a Espanya no es paguin interessos de demora". Així, el proper 16 de febrer, el Tribunal de Justícia Europea abordarà una sentència sobre l'obligació a renunciar als interessos de demora, una clàusula que apareix al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que no s'ajusta a la directiva europea.