Que la indústria del porno mou milions es dóna per suposat. El sexe mou el món, però també milions d'euros. A casa nostra, concretament al voltant de 400 milions d'euros. A falta de xifres oficials, Juli Simón, director del Saló Eròtic de Barcelona -que se celebra aquesta setmana- calcula que el sector dóna feina a uns 500 treballadors i aglutina 30 empreses, un terç de les quals són catalanes.
Actualment el cinema eròtic com a tal ja no existeix a Espanya, ja no es fan pel·lícules, el que es fan són escenes que es filmen per la seva distribució i consum per Internet. Hi ha dos tipus d'empresa: les productores que alhora són empreses tecnològiques que distribueixen per Internet i, també, artistes que creen les seves pròpies produccions i les venen fora, sobretot als Estats Units o Alemanya. A part del producte clàssic, però, també hi ha un gran negoci amb el sexe per webcam "que és un filó per a moltes empreses tecnològiques especialitzades, n'hi ha que tenen milers de persones per interactuar amb el públic amb contingut de caire sexual", segons diu Simón.
Una de les actrius que ha aconseguit fer-se un nom en aquesta indústria és la madrilenya Amarna Miller, a qui l'espot del Saló Eròtic ha acabat de fer coneguda per al gran públic. "Si emprendre a Espanya és complicat, imagina fer-ho en el negoci de la pornografia, que té un estigma molt gran", explica a VIA Empresa. L'actriu lamenta que les eines que normalment utilitzen tots els emprenedors a la xarxa, queden limitades en aquest sector. "PayPal, YouTube o Vimeo no permeten res que tingui a veure amb la pornografia", recorda. Això, explica, fa que les poques plataformes de pagament que l'admeten, com CCBill, tinguin "uns percentatges increïbles de comissió. O factures molt des del principi o no és rendible".
| El vídeo promocional del Saló Eròtic, amb Amarna Miller, ha estat un fenomen viral. |
La feina actual
"La gent creu que en el porno tenim banyeres plenes de dòlars i estem allà nedant, però és totalment fals", reivindica Amarna Miller. De fet, sobre els nivells de remuneració, descarta donar xifres concretes però constata que "cobrem infinitament menys del que mereixem per la feina que estem fent i del que es percebia fa 10 anys".
"Abans una pel·lícula la veies i la guardaves i durava anys. Internet ha fet que la necessitat de renovar els continguts a la xarxa es dispari per mantenir la quota de mercat", diu Simón. Això vol dir que es necessiten molts continguts, una demanda que Espanya, "un país amb molts productors, actors i directors" és capaç de satisfer, explica el director del Saló.
Multinacionals com Kink o Brazzers s'han fixat en la feina del país i "cada cop compren més i s'enduen moltes escenes" d'Espanya, però també de la República Txeca o Hongria. I això és així perquè "aquí troben una bona qualitat, perquè hi ha una indústria prou gran i perquè el mercat nacional no pot absorbir tot el que es produeix", afirma Simón.
Malgrat tot, des de la posició dels protagonistes, Amarna Miller denuncia les seves deficiències. "A Espanya hi ha un marc legal molt reduït on acollir-nos, bàsicament perquè no hi ha cap associació que ens permeti negociar a escala sindical o de conveni col·lectiu". Reivindica la legalització i regulació del treball sexual com un primer pas imprescindible per garantir els seus drets laborals, ara pràcticament inexistents. "No pot ser que ens haguem de pagar nosaltres les proves mèdiques per garantir que estàs sa per rodar", lamenta. En aquest sentit, Simón reivindica un indicador estadístic per les empreses del sector "que faria molt més fàcil obtenir xifres oficials".
L'impacte d'Internet
La tecnologia ha impactat amb força la indústria del cinema eròtic i l'ha transformat radicalment. "Vam començar amb el VHS i després el DVD, en una època en què el sector era molt potent i estava molt concentrat, amb un star system molt petit", diu Simón.
Si abans hi havia una "dictadura de l'oferta" i tot el que sortia al mercat es venia sense cap tipus de problema, amb l'aparició de la xarxa "s'ha donat la volta a la situació i ara és la demanda qui mana", explica Simón, "vivim la dictadura del clic". El director del Saló relata que, si fa anys el perfil més tecnològic d'una empresa dedicada al porno era "la persona que encaixava els DVD's", ara, en canvi, aquestes empreses donen feina a enginyers, dissenyadors web i l'anàlisi de les tendències en temps real és el dia a dia del sector. "S'analitza què vol el consumidor: rossa, gai, bdsm, el que sigui, amb la informació que es recull per satisfer la demanda", afirma Simón.
Una visió que precisa l'actriu, per qui la indústria segueix escoltant només un tipus de consumidor. "L'únic perfil que paga pel porno és el d'un home blanc, amb una sexualitat normativa, heterosexual i que viu a Occident. És una part molt petita dels usuaris potencials, però com que és l'únic que paga, és l'únic que decideix el que s'està produint", assegura. L'actriu reflexiona sobre l'habitual acusació de masclisme a aquest tipus de cinema: "Té tot el sentit del món que ho sigui", atenent a qui paga per consumir-ne.
Miller recorda que la resta de la població "és la que consumeix a través dels tubers de manera gratuïta i no està donant suport a les productores alternatives, que existeixen. Hi ha porno fet per i per a dones, per i per a lesbianes o transsexuals. El que hem de fer, si volem canviar la indústria, és començar a pagar per les companyies que estan rodant coses noves i que no poden subsistir perquè no els paguem la feina".
Una indústria monopolitzada
Sobre el model de negoci actual del sector, Miller es mostra convençuda que el problema rau en "un monopoli molt gran per part de MindGeek, que controla el 90% de les productores mainstream". A més, afegeix, "també domina els tubes com youporn, xhamster, xtube i totes les plataformes de distribució gratuïta de continguts". Segons l'actiu, "el porno gratuït és una estratègia de màrqueting. La mateixa companyia s'uneix a la pirateria perquè no hi pot lluitar".
 |
| La darrera edició del Saló Eròtic va acollir 20.000 visitants i 84 expositors. Cedida |
El funcionament, segons ella, és el següent: "Tenen milions de vídeos, en posen una part gratuïta als tubers i redirigeixen el públic objectiu a la pàgina principal on es faran membres i pagaran diners". L'actriu assegura que el cinema convencional "encara no ha assumit i segueix lluitant contra la pirateria. En canvi, el porno ha descobert que en lloc de lluitar contra les descàrregues il·legals, t'hi has d'unir i redirigir el públic que vulgui pagar per tenir aquella escena en HD o tenir-la completa en lloc del tràiler".
El futur del sector
A mitjans dels 2000 hi havia la tendència de "rodar les coses més extremes", recorda Miller. Va arribar un moment, però, que "la gent no se sentia identificada amb el producte perquè mai no farien aquelles pràctiques ni les persones que ho feien eren creïbles. Noies recautxutades, homes súperforçuts i extradotats... són models que no estan basats en la realitat", reconeix Miller.
Aleshores va aparèixer la productora X-Art, "va ser un abans i un després. Se'n va anar a l'altra banda i va començar a rodar escenes molt romàntiques amb un estil molt natural que va triomfar fins a ser número 1 de la indústria". Havia nascut el glam core. Ara ja "hem arribat a una estabilitat entre les dues bandes", diu l'actriu, i insisteix en la necessitat d'entendre que cal pagar pel producte de "petits emprenedors que roden coses noves". Sigui com sigui, Juli Simón destaca que "la indústria del porno ha estat de les que més aposta i més s'ha adaptat a les noves tecnologies". El futur del sector, apunta, passa pel 3D i la realitat virtual.
El Saló Eròtic, un referent internacional
La fira dedicada al cinema eròtic ja és un saló veterà, fa 24 anys que se celebra i ha evolucionat de la mà del sector. Va començar com un festival de cinema eròtic, però el 2009 va canviar de nom a l'actual per esdevenir "el pal de paller de la indústria al nostre país", diu Simón. "Estem orgullosos de donar a conèixer el porno, però també donem entrada a molts altres subsectors de la indústria i la cultura del país", afirma el director del saló i recorda que Empar Moliner, Roser Amills o Luís Berlanga han col·laborat com a jurat a l'esdeveniment.
El Saló es reivindica com la punta de llança del sector i aglutina "la part artística, empresarial, industrial i de connexió entre el públic i professionals", anant més enllà que només el cinema i intentant que totes les preferències sexuals s'hi sentin representades. La darrera edició va acollir 20.000 visitants i 84 expositors, "hem recuperat les xifres prèvies a la crisi gràcies a la reconversió que hem fet", afirma Simón.