El tèxtil albira un retorn a casa

Pocs esfondraments tan espectaculars i colpidors ha viscut l'economia catalana com el del sector tèxtil. A comarques com el Maresme o l'Anoia, la indústria tèxtil no tan sols era el pal de paller econòmic, sinó que s'imbricava poderosament en el perfil de les ciutats, en la vida quotidiana dels seus habitants i, en definitiva, en la identitat del territori. La supressió dels aranzels existents a les importacions dels productes tèxtils provinents de països extracomunitaris –la Xina, bàsicament- a mitjans de la dècada dels 90 i l'allau de deslocalitzacions de la producció a la recerca d'un abaratiment de costos, va esborrar del mapa gran part de la indústria catalana, i va deixar molt tocada l'economia d'aquells territoris on estava més arrelada. Just ara, en plena recessió, comencen els brots verds.

Malgrat tot, un seguit de productors locals han aconseguit resistir amb penes i treballs. Segons dades d'ACC1O, actualment queden unes 2.000 empreses del sector tèxtil a Catalunya, que facturen 5.000 milions d'euros i donen feina a un total de 100.000 treballadors, incloent la distribució. La majoria són empreses i indústries petites, que han sobreviscut gràcies a l'especialització, l'I D i el valor afegit que han insuflat a la seva producció.

Aquest relat s'ha convertit gairebé en un tòpic gastat, però en els darrers mesos ha fet un salt endavant inesperat. Els brots verds han aparegut de sobte en el sector tèxtil català, concretament en l'àmbit dels tallers petits i mitjans de confecció i auxiliars, que semblava condemnat a mort. Avui comencen a albirar un futur més prometedor.

Més comandes
"La demanda nacional ens ha augmentat força respecte a l'any passat, fins al punt que hem hagut de recuperar puntualment el tercer torn que havíem perdut feia anys", apunta l'empresari Josep Jofre. Al capdavant d'Estampunt, una de firmes dedicades a l'estampació més antigues que queden a Catalunya –fundada l'any 1962 i amb seu a Cabrera de Mar- Jofre les ha vist de tots els colors. "Sembla que el sector torna a florir", assegura des d'aquesta visió privilegiada. Un testimoni que comparteixen altres empreses catalanes.

Per exemple, Con Acento, una firma de confecció tèxtil amb seu a Mataró. "En els darrers dos mesos, hem notat un canvi espectacular, un boom de la demanda", destaca Jordi Manrique, el seu gerent.

Preus asiàtics no tan baixos
Algunes de les principals firmes catalanes i espanyoles tornen a encarregar la producció a tallers de confecció i auxiliars del territori. Què ho impulsa? En primer lloc, que el mercat asiàtic ha perdut competitivitat. Els preus de ja no són tan econòmics i desplaçar-hi tota la producció surt menys compte per a les grans marques. Tal i explica el gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), Miquel Rodríguez, "fabricar en determinats països continua sent més barat que aquí, però menys que fa uns anys".

A aquest fet, segons Rodríguez, cal "sumar-hi els costos de logística, que han augmentat i que fan que el diferencial encara sigui menor". Empresaris com Jordi Manrique expliquen que els seus clients no són pas les grans firmes espanyoles –Inditex, Mango, Desigual-, sinó les botigues mitjanes o les petites franquícies, que fins fa ben poc també contractaven la confecció a l'estranger.

Tirades més curtes
"Davant la davallada del consum, aquestes empreses necessiten tirades més curtes, i les fàbriques xineses, turques o marroquines no els les poden servir", destaca Rodríguez. Aquest fet les ha obligat a mirar de nou a casa. "Necessiten un puntal al territori, i ens han trobat a nosaltres, que encara seguim aquí", afirma Manrique.

Més immedietesa
No tot es redueix, per tant, al preu de la producció. "L'àmbit tèxtil i de la moda reclama immediatesa de servei, amb productors propers als consumidors, així que aquí tenim una avantatja", resol Paulí Aluart, president d'Asegema, la patronal tèxtil del Maresme. A més de reduir tirades, les firmes del sector tèxtil treballen avui a més curt termini que abans.

"Es mouen amb molta menys previsió, reclamen una resposta ràpida i eficaç", afegeix Josep Jofre, d'Estampunt. Empreses com la seva surten beneficiades d'aquest nou context. El director del CCAM confirma que "cada cop hi ha més empreses que renuncien a tenir estoc i que treballen just in time. Per a aquest ritme productiu que s'està imposant en el sector, els tallers del territori són molt més eficients que les gegantines indústries asiàtiques. Segons dades del mateix Consorci, al Maresme hi ha censats uns 500 tallers tèxtils, mentre que a l'Anoia són prop de 200.

Producte diferenciat
"Les botigues que venen ara a nosaltres ja no miren tant el preu final, sinó que volen diferenciar-se de la competència a través del disseny, la qualitat i sobretot l'exclusivitat" explica Jordi Manrique. Tallers de confecció com el seu els poden oferir peces que ningú més tindrà, perquè són dissenys propis i de tirades curtes.

'Made in Catalunya'
L'aposta per la producció nacional també té a veure amb les noves demandes dels clients, detectades per les firmes de moda. "El consumidor cada dia es mira més l'etiqueta de la peça de roba, i dóna més valor que estigui feta aquí", constata Josep Jofre. La recent tragèdia de Bangladesh i la polèmica sobre les condicions de vida a les grans fàbriques tèxtils dels països asiàtics hauria incidit encara més en aquest sentit.