01
de Juliol
de
2016
El sector tèxtil català, que aquesta setmana celebra la XVIII 080 Barcelona Fashion, sembla que acaba la travessa del desert. Les empreses dedicades a les indústries tèxtils, cuir i calçat i confecció de peces de vestir van tancar l'any 2014 (les últimes dades de l'Idescat) amb una certa recuperació en l'activitat, sobretot pel que fa a la mortalitat d'empreses. El nombre de companyies del sector s'ha anat recuperant des que va tocar terra l'any 2012 i actualment ja supera les 4.400. Així mateix ho fa el volum de negoci, tot i que no recupera les xifres d'abans de la crisi.
El cert és que el tèxtil català ha notat cruament la crisi, que s'afegia a altres de sectorials arran de la supressió d'aranzels internacionals i de la consegüent allau de productes fabricats a la Xina. Tot això adobat amb el fet que les grans cadenes van concentrar la producció al sud-est asiàtic. En aquesta última dècada el panorama ha estat complicat. La indústria tèxtil catalana ha estat objecte d'unes caigudes molt superiors a la resta de sectors. Si l'any 2008 el sector donava feina a més de 48.000 persones, actualment aquesta xifra s'ha reduït fins a poc més de 29.000. Mateix volum de negoci amb menys treballadors.
Si bé el nombre d'empreses dedicades al sector torna a créixer, la mortalitat dels establiments de 50 ocupats o més ha anat caient en picat any rere any des de l'inici de la crisi, quan se'n comptaven un total de 151. L'escabetxina amb les empreses amb un cert volum de treballadors ha fet que aquest nombre caigui fins a només 84 firmes.
Les exportacions del sector s'han establert com un puntal d'aquesta recuperació de les vendes, juntament amb l'increment del consum intern. Les empreses catalanes s'han llançat a l'exterior veient que amb l'inici de la crisi, la despesa de les llars en queia en picat. Per això, el volum de negoci de les vendes a l'exterior ja supera les xifres d'abans del 2008. Concretament, les vendes a l'exterior ja representen el 38% de la facturació total de la indústria tèxtil catalana, mentre el mercat espanyol ha anat caient des del 37% l'any 2008 fins al 30% el 2014, en una clara caiguda en picat del consum intern i la despesa de les llars. Per la seva banda, el volum de vendes a Catalunya s'ha mantingut estable i sempre per sobre del 30% del total de les vendes.
Aquesta crisi del tèxtil ve de lluny, però. Durant els 90 el percentatge d'exportacions tèxtils respecte del total d'exportacions va arribar a ser de prop del 10%. A mesura que la dècada dels 2000 avançava, el tèxtil català va anar reduint la seva participació en el total de les exportacions de manera relativa, però no en termes absoluts. Les vendes a l'exterior es mantenien, però l'activitat exportadora en general es va incrementar. Seguint aquesta tònica i a les portes de la crisi, la participació de les exportacions tèxtils va tocar terra l'any 2007 amb un 6,5% del total de les exportacions, però gairebé el mateix volum de vendes que l'any anterior: 3,2 milions d'euros.
Tot i la frenada general de les exportacions l'any 2009, el tèxtil català no ha fet més que incrementar el volum de vendes i la participació total en les exportacions. Així, des del 2009 el volum de negoci de la indústria tèxtil ha crescut sense parar, fins a arribar el 2015 a gairebé doblar la facturació de deu anys abans, passant d'una facturació a l'exterior de 3 milions d'euros a més de 5,7 milions d'euros l'any passat.
Les dades del Centre d'Informació Tèxtil i de la Confecció (Cityc) indiquen que el sector tèxtil català té com a principals clients França, Portugal, Itàlia, Alemanya i Marroc. Aquesta organització, que recull dades i informació de la majoria d'empreses del sector, també detalla quins són els productes concrets que Catalunya exporta. Per ordre són, en primer lloc, roba, seguida de peces de punt, teles, teixits tècnics i fil en aquest ordre.
Altres factors que també ajuden a explicar el bon ritme de les vendes a l'exterior són el preu de les matèries primeres. El 2012 es va experimentar una certa devaluació del preu del cotó i, segons el Cityc, això va fer mantenir la producció, però llastar els beneficis. Tot i això, els preus han crescut en vestuari i confecció, segments que reflecteixen molt millor l'increment de marges.
Tirades curtes, logística àgil
Les oportunitats que s'obren al sector tèxtil català són prometedores. El múscul de grans empreses que ha quedat és fort i l'embranzida que ha agafat el sector estira del seu creixement. Mentre els costos laborals creixen a Àsia, la competitivitat a Catalunya es fa més atractiva. I precisament el floriment de la classe mitjana a la Xina pot impulsar molt més la demanda de productes de qualitat manufacturats a casa nostra. Però encara queda, perquè produir a altres països continua sent més barat que no pas fer-ho aquí. Tot i això, la logística ha incrementat la seva competitivitat –i amb el preu actual del petroli- fa molt més fàcil l'exportació.
Amb la davallada del consum, alhora, les comandes baixes han fet que les manufactures asiàtiques no puguin permetre's acceptar les actuals comandes més aviat curtes, cosa que fa que la producció estigui interessada a tornar a concentrar-se a Catalunya. L'any 2008 les empreses tèxtils catalanes van comprar matèria primera per valor d'1,95 milions d'euros. Aquesta quantitat es va anar reduint any rere any fins a tocar terra l'any 2012, quan la xifra es va retallar en 360.000 euros fregant els 160.000 euros en matèria primera. L'any passat la dada tornava a escalar fins a 1,75 milions d'euros.
A més de reduir tirades, les firmes del sector tèxtil treballen avui dia a més curt termini que abans. I aquest també és un punt competitiu per a les empreses del país. Com es mouen amb menys previsió, reclamen una resposta ràpida i eficaç: el ritme productiu s'imposa al sector. A més, la clara tendència del consumidor a mirar-se l'etiqueta de la roba impulsa la producció autòctona. La tragèdia de Bangladesh i la polèmica sobre les condicions de vida a les grans fàbriques tèxtils dels països asiàtics s'ha de prendre com una oportunitat pels productors locals.
Innovació per remuntar
Les xifres i la competència són molt grans dins el sector. Inditex ha esdevingut enguany el primer grup de comerç de l'Estat espanyol, per davant inclús de la cadena de supermercats valenciana Mercadona, amb més 2.800 milions d'euros de benefici. Tot això el mateix any en què les dues firmes de moda catalana amb més presència internacional, Desigual i Mango, han tingut certes dificultats.Desigual ha retrocedit en vendes un 3% per primer cop en 20 anys i ha facturat 933 milions d'euros. Per la seva banda, Mango va anunciar una retallada de preus del 15% per elevar les vendes. Cosa que ha aconseguit. Però alhora la rendibilitat del grup ha caigut a només quatre milions el mateix exercici en el qual ha batut el seu rècord de vendes: 2.017 milions d'euros, un 15% més.
Però el tèxtil català no tan sols són grans firmes. Petites i mitjanes empreses com Torras, Buff, Escorpion, Punto Blanco o Aldomartins aposten pel segment més exclusiu, teixits tècnics i per no competir en costos. Així, han introduït la innovació i la recerca per combatre amb qualitat el producte que arriba d'Àsia.
L'empresa tèxtil s'està redefinint per entrar en nous entorns cada cop exposant-se més a fora de la UE. Aquesta nova cultura haurà de ser treballada i integrada. En definitiva, les oportunitats pel sector tèxtil català hi són i si les gestionen correctament, la travessa del desert serà història.
 |
| Font: Idescat Elaboració: VIA Empresa |
El cert és que el tèxtil català ha notat cruament la crisi, que s'afegia a altres de sectorials arran de la supressió d'aranzels internacionals i de la consegüent allau de productes fabricats a la Xina. Tot això adobat amb el fet que les grans cadenes van concentrar la producció al sud-est asiàtic. En aquesta última dècada el panorama ha estat complicat. La indústria tèxtil catalana ha estat objecte d'unes caigudes molt superiors a la resta de sectors. Si l'any 2008 el sector donava feina a més de 48.000 persones, actualment aquesta xifra s'ha reduït fins a poc més de 29.000. Mateix volum de negoci amb menys treballadors.
 |
| Persones ocupades a la indústria tèxtil a Catalunya Font: Idescat Elaboració: VIA Empresa |
Si bé el nombre d'empreses dedicades al sector torna a créixer, la mortalitat dels establiments de 50 ocupats o més ha anat caient en picat any rere any des de l'inici de la crisi, quan se'n comptaven un total de 151. L'escabetxina amb les empreses amb un cert volum de treballadors ha fet que aquest nombre caigui fins a només 84 firmes.
Les exportacions del sector s'han establert com un puntal d'aquesta recuperació de les vendes, juntament amb l'increment del consum intern. Les empreses catalanes s'han llançat a l'exterior veient que amb l'inici de la crisi, la despesa de les llars en queia en picat. Per això, el volum de negoci de les vendes a l'exterior ja supera les xifres d'abans del 2008. Concretament, les vendes a l'exterior ja representen el 38% de la facturació total de la indústria tèxtil catalana, mentre el mercat espanyol ha anat caient des del 37% l'any 2008 fins al 30% el 2014, en una clara caiguda en picat del consum intern i la despesa de les llars. Per la seva banda, el volum de vendes a Catalunya s'ha mantingut estable i sempre per sobre del 30% del total de les vendes.
 |
| Font: Idescat Elaboració: VIA Empresa |
Aquesta crisi del tèxtil ve de lluny, però. Durant els 90 el percentatge d'exportacions tèxtils respecte del total d'exportacions va arribar a ser de prop del 10%. A mesura que la dècada dels 2000 avançava, el tèxtil català va anar reduint la seva participació en el total de les exportacions de manera relativa, però no en termes absoluts. Les vendes a l'exterior es mantenien, però l'activitat exportadora en general es va incrementar. Seguint aquesta tònica i a les portes de la crisi, la participació de les exportacions tèxtils va tocar terra l'any 2007 amb un 6,5% del total de les exportacions, però gairebé el mateix volum de vendes que l'any anterior: 3,2 milions d'euros.
Tot i la frenada general de les exportacions l'any 2009, el tèxtil català no ha fet més que incrementar el volum de vendes i la participació total en les exportacions. Així, des del 2009 el volum de negoci de la indústria tèxtil ha crescut sense parar, fins a arribar el 2015 a gairebé doblar la facturació de deu anys abans, passant d'una facturació a l'exterior de 3 milions d'euros a més de 5,7 milions d'euros l'any passat.
 |
| Font: Idescat Elaboració: VIA Empresa |
Les dades del Centre d'Informació Tèxtil i de la Confecció (Cityc) indiquen que el sector tèxtil català té com a principals clients França, Portugal, Itàlia, Alemanya i Marroc. Aquesta organització, que recull dades i informació de la majoria d'empreses del sector, també detalla quins són els productes concrets que Catalunya exporta. Per ordre són, en primer lloc, roba, seguida de peces de punt, teles, teixits tècnics i fil en aquest ordre.
Altres factors que també ajuden a explicar el bon ritme de les vendes a l'exterior són el preu de les matèries primeres. El 2012 es va experimentar una certa devaluació del preu del cotó i, segons el Cityc, això va fer mantenir la producció, però llastar els beneficis. Tot i això, els preus han crescut en vestuari i confecció, segments que reflecteixen molt millor l'increment de marges.
Tirades curtes, logística àgil
Les oportunitats que s'obren al sector tèxtil català són prometedores. El múscul de grans empreses que ha quedat és fort i l'embranzida que ha agafat el sector estira del seu creixement. Mentre els costos laborals creixen a Àsia, la competitivitat a Catalunya es fa més atractiva. I precisament el floriment de la classe mitjana a la Xina pot impulsar molt més la demanda de productes de qualitat manufacturats a casa nostra. Però encara queda, perquè produir a altres països continua sent més barat que no pas fer-ho aquí. Tot i això, la logística ha incrementat la seva competitivitat –i amb el preu actual del petroli- fa molt més fàcil l'exportació.
Amb la davallada del consum, alhora, les comandes baixes han fet que les manufactures asiàtiques no puguin permetre's acceptar les actuals comandes més aviat curtes, cosa que fa que la producció estigui interessada a tornar a concentrar-se a Catalunya. L'any 2008 les empreses tèxtils catalanes van comprar matèria primera per valor d'1,95 milions d'euros. Aquesta quantitat es va anar reduint any rere any fins a tocar terra l'any 2012, quan la xifra es va retallar en 360.000 euros fregant els 160.000 euros en matèria primera. L'any passat la dada tornava a escalar fins a 1,75 milions d'euros.
A més de reduir tirades, les firmes del sector tèxtil treballen avui dia a més curt termini que abans. I aquest també és un punt competitiu per a les empreses del país. Com es mouen amb menys previsió, reclamen una resposta ràpida i eficaç: el ritme productiu s'imposa al sector. A més, la clara tendència del consumidor a mirar-se l'etiqueta de la roba impulsa la producció autòctona. La tragèdia de Bangladesh i la polèmica sobre les condicions de vida a les grans fàbriques tèxtils dels països asiàtics s'ha de prendre com una oportunitat pels productors locals.
Innovació per remuntar
Les xifres i la competència són molt grans dins el sector. Inditex ha esdevingut enguany el primer grup de comerç de l'Estat espanyol, per davant inclús de la cadena de supermercats valenciana Mercadona, amb més 2.800 milions d'euros de benefici. Tot això el mateix any en què les dues firmes de moda catalana amb més presència internacional, Desigual i Mango, han tingut certes dificultats.Desigual ha retrocedit en vendes un 3% per primer cop en 20 anys i ha facturat 933 milions d'euros. Per la seva banda, Mango va anunciar una retallada de preus del 15% per elevar les vendes. Cosa que ha aconseguit. Però alhora la rendibilitat del grup ha caigut a només quatre milions el mateix exercici en el qual ha batut el seu rècord de vendes: 2.017 milions d'euros, un 15% més.
Però el tèxtil català no tan sols són grans firmes. Petites i mitjanes empreses com Torras, Buff, Escorpion, Punto Blanco o Aldomartins aposten pel segment més exclusiu, teixits tècnics i per no competir en costos. Així, han introduït la innovació i la recerca per combatre amb qualitat el producte que arriba d'Àsia.
L'empresa tèxtil s'està redefinint per entrar en nous entorns cada cop exposant-se més a fora de la UE. Aquesta nova cultura haurà de ser treballada i integrada. En definitiva, les oportunitats pel sector tèxtil català hi són i si les gestionen correctament, la travessa del desert serà història.