05
d'Octubre
de
2016
Act.
05
d'Octubre
de
2016
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ratificat l'argumentació que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va utilitzar en la seva sentència del 14 de setembre sobre l'ex treballadora interina del Ministeri de Defensa i ha dictaminat el seu dret a rebre una indemnització equivalent a la qual li correspondria a un empleat indefinit acomiadat per causes objectives (20 dies per any de servei).
El TSJM fa seva la interpretació realitzada en la sentència europea i subratlla que "no es pot discriminar" a l'afectada quant a l'extinció de la relació laboral com a conseqüència del tipus de contracte subscrit.
"Té dret a igual indemnització que la que correspondria a un treballador fix comparable d'extingir-se el seu contracte per una altra causa objectiva, sent en aquest cas evident la igualtat en els termes de comparació respecte de la treballadora a la qual ha vingut substituint", sosté el TSJM.
La treballadora afectada, Ana de Diego Porras, a la qual se li va realitzar un contracte d'interinitat, va substituir durant més de set anys a una alliberada sindical. No obstant això, en ser aquesta obligada a tornar al seu lloc el 2012, la demandant va ser acomiadada sense indemnització, doncs els contractes d'interinitat no en tenen quan arriba la finalització del contracte, en contrast amb els contractes temporals (indemnització de 12 dies) i els contractes fixos (20 dies per any per causes objectives i 33 dies per any en acomiadaments improcedents).
Després de preguntar el tribunal madrileny al TJUE per aquesta situació, el Tribunal Europeu va dictaminar el passat 14 de setembre que no es podia discriminar als treballadors temporals respecte als indefinits en les indemnitzacions per fi de contracte i que la treballadora, en realitzar les mateixes tasques que la substituïda, havia de tenir dret a una indemnització de 20 dies per any treballat (en total va treballar 7 anys i 2 mesos). El TSJM fixa aquesta indemnització en 6.141,85 euros.
El tribunal madrileny explica en la seva sentència que l'extinció del contracte va ser per una causa objectiva (va tornar la treballadora a la qual estava substituint), "amb una estructura causal anàloga a les quals l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors denomina causes objectives".
"La nostra llei, al autonomizar certes causes objectives com a instruments de la contractació temporal, aboca al perniciós efecte que treballadors amb idèntica antiguitat i que realitzen similar treball són tractats de manera divergent quan el contracte s'extingeix", defensa.
El tribunal madrileny sosté a més que la causa extintiva que li va ser aplicada a aquesta treballadora i amb la qual se li negava qualsevol dret a indemnització "no li seria aplicable si la seva contractació no fos temporal", en aquest cas tindria sempre, almenys, el dret a percebre una indemnització de 20 dies per any.
La sentència europea
Ana de Diego Porras va portar el seu cas davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid després que el Jutjat social número 1 de Madrid desestimés el recurs que va presentar i en el qual al·legava que els contractes per interinitat es van celebrar en frau de llei i que la seva relació laboral havia de convertir-se en indefinida.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va elevar una sèrie de qüestions prejudicials sobre el cas al Tribunal Europeu, que van ser respostes en una sentència datada el passat 14 de setembre.
En aquella sentencia, l'argumentació de la qual fa seva el tribunal madrileny, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea defensava que no existeixen "raons objectives" que justifiquin una diferència de tracte entre treballadors amb contracte temporal i treballadors amb contracte fix quant a les indemnitzacions per fi de contracte.
Apuntava a més que la legislació espanyola és contrària a la normativa comunitària en denegar una indemnització per finalització de contracte a treballadors amb contracte d'interinitat mentre que la concedeix, en particular, als treballadors fixos comparables.
"El nero fet que aquest treballador hagi prestat els seus serveis en virtut d'un contracte d'interinitat no pot constituir una raó objectiva que permeti justificar la negativa al fet que aquest treballador tingui dret a l'esmentada indemnització", explicava la fallada del TJUE.
No obstant això, el tribunal europeu anava més enllà en les seves argumentacions i subratllava que el concepte de "raons objectives" no permet justificar una diferència de tracte entre treballadors de durada determinada i treballadors fixos "pel fet que aquella estigui prevista per una norma nacional general i abstracta, com una llei o un conveni col·lectiu".
El TSJM fa seva la interpretació realitzada en la sentència europea i subratlla que "no es pot discriminar" a l'afectada quant a l'extinció de la relació laboral com a conseqüència del tipus de contracte subscrit.
"Té dret a igual indemnització que la que correspondria a un treballador fix comparable d'extingir-se el seu contracte per una altra causa objectiva, sent en aquest cas evident la igualtat en els termes de comparació respecte de la treballadora a la qual ha vingut substituint", sosté el TSJM.
La treballadora afectada, Ana de Diego Porras, a la qual se li va realitzar un contracte d'interinitat, va substituir durant més de set anys a una alliberada sindical. No obstant això, en ser aquesta obligada a tornar al seu lloc el 2012, la demandant va ser acomiadada sense indemnització, doncs els contractes d'interinitat no en tenen quan arriba la finalització del contracte, en contrast amb els contractes temporals (indemnització de 12 dies) i els contractes fixos (20 dies per any per causes objectives i 33 dies per any en acomiadaments improcedents).
Després de preguntar el tribunal madrileny al TJUE per aquesta situació, el Tribunal Europeu va dictaminar el passat 14 de setembre que no es podia discriminar als treballadors temporals respecte als indefinits en les indemnitzacions per fi de contracte i que la treballadora, en realitzar les mateixes tasques que la substituïda, havia de tenir dret a una indemnització de 20 dies per any treballat (en total va treballar 7 anys i 2 mesos). El TSJM fixa aquesta indemnització en 6.141,85 euros.
El tribunal madrileny explica en la seva sentència que l'extinció del contracte va ser per una causa objectiva (va tornar la treballadora a la qual estava substituint), "amb una estructura causal anàloga a les quals l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors denomina causes objectives".
"La nostra llei, al autonomizar certes causes objectives com a instruments de la contractació temporal, aboca al perniciós efecte que treballadors amb idèntica antiguitat i que realitzen similar treball són tractats de manera divergent quan el contracte s'extingeix", defensa.
El tribunal madrileny sosté a més que la causa extintiva que li va ser aplicada a aquesta treballadora i amb la qual se li negava qualsevol dret a indemnització "no li seria aplicable si la seva contractació no fos temporal", en aquest cas tindria sempre, almenys, el dret a percebre una indemnització de 20 dies per any.
La sentència europea
Ana de Diego Porras va portar el seu cas davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid després que el Jutjat social número 1 de Madrid desestimés el recurs que va presentar i en el qual al·legava que els contractes per interinitat es van celebrar en frau de llei i que la seva relació laboral havia de convertir-se en indefinida.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va elevar una sèrie de qüestions prejudicials sobre el cas al Tribunal Europeu, que van ser respostes en una sentència datada el passat 14 de setembre.
En aquella sentencia, l'argumentació de la qual fa seva el tribunal madrileny, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea defensava que no existeixen "raons objectives" que justifiquin una diferència de tracte entre treballadors amb contracte temporal i treballadors amb contracte fix quant a les indemnitzacions per fi de contracte.
Apuntava a més que la legislació espanyola és contrària a la normativa comunitària en denegar una indemnització per finalització de contracte a treballadors amb contracte d'interinitat mentre que la concedeix, en particular, als treballadors fixos comparables.
"El nero fet que aquest treballador hagi prestat els seus serveis en virtut d'un contracte d'interinitat no pot constituir una raó objectiva que permeti justificar la negativa al fet que aquest treballador tingui dret a l'esmentada indemnització", explicava la fallada del TJUE.
No obstant això, el tribunal europeu anava més enllà en les seves argumentacions i subratllava que el concepte de "raons objectives" no permet justificar una diferència de tracte entre treballadors de durada determinada i treballadors fixos "pel fet que aquella estigui prevista per una norma nacional general i abstracta, com una llei o un conveni col·lectiu".