Promeses (i falta de promeses) electorals. En una campanya més curta de l'habitual, els candidats als comicis del 10-N han trepitjat territori, platós de televisió, estudis de ràdio i han mantigut trobades amb la premsa comprometent-se a complir amb diverses qüestions. Entre elles, i deixant de banda que Catalunya sempre s'ha situat com a protagonista dels mítings i debats, que l'R+D representi al final de la legislatura el 2% del PIB espanyol, desenvolupar el Corredor Mediterrani, acabar amb els contractes temporals o abaratir el cost de l'energia. Però no totes les promeses podrien fer-se realitat, ni totes estaven presents a les seves ments a l'hora de preparar els programes. I encara menys en l'àmbit econòmic.
"El guanyador de les eleccions afronta un gran compromís en els plans econòmics". Així de contundent es mostra el Financial Times sobre les propostes econòmiques que han presentat els diferents partits que aquest 10-N competeixen per guanyar a les urnes. Tant les propostes de l'esquerra i de la dreta corren el risc de no poder-se aplicar. "Les habilitats dels polítics per exercir compromisos electorals rarament s'han posat en tant dubte", alerta el rotatiu. I si es posen en dubte és per la combinació de dos factors: les regles fiscals europees i la fragmentació política que hi ha Espanya. Aquests ingredients representen per aquell partit que guanyi les eleccions haver d'afrontar grans compromisos o bé plantejar-se reptes estructurals.
Segons el diari britànic, mentre que els de Pedro Sánchez prometen augmentar els impostos i la despesa, els partits de dretes volen impulsar el creixement reduint-los. Promeses electorals. Perquè, recorda el rotatiu, la Comissió Europea ja va avisar al Govern espanyol que és necessari ajustar en 6,6 milions d'euros el pressupost per adaptar-se als compromisos establerts en el pacte d'estabilitat de la Unió Europea, cosa que va en contra tant dels increments de despesa previstos pel PSOE en el seu programa, però també de les promeses de la dreta de reduir els impostos.
El dia de la marmota?
I a tot això s'hi ha de sumar el fet que els nous comicis tornaran a deixar, previsiblement, sense una majoria clara el Congrés i, a més, que Brussel·les ja ha tornat a rebaixar el PIB d'Espanya per al 2019, aquesta vegada a l'1,9%, a més d'elevar el dèficit al 2,3%, tres dècimes per damunt del que preveu el Govern espanyol abocat, de moment, a un futur incert.
El temps transcorregut entre la moció de censura a Mariano Rajoy i les eleccions del 10-N no ha comportat masses canvis. No només no va servir per poder canviar els pressupostos que, de fet, es mantenen en gran mesura; sinó que, recorda el diari, els socialistes han provat d'augmentar la despesa social i en infraestructures finançades a través d'un impost a les grans empreses i un gravamen digital per a les companyies digitals. Però el PP insisteix en què un augment dels impostos "comportaria una desacceleració encara més gran".
Moltes promeses, algunes contradictòries, i poques viables per a la seva execució. Vistes les enquestes, el diari britànic considera que, com que ni PSOE ni PP podran sumar una majoria amb altres partits més o menys afins, "Pedro Sánchez i Pablo Casado hauran de sumar esforços [...] i cooperar en un pressupost i unes reformes a llarg termini". La proposta de l'FT? Segurament la que tothom vol. Que arribi un "govern estable amb perspectiva d'estar quatre anys en el càrrec i una agenda de reforma progressiva". Perquè només així "s'enlairaria el creixement". I, si no és així, torna el dia de la marmota.
Un canvi de model empresarial (i de país)
No només el Financial Times té les seves objeccions pel que fa als programes electorals. També l'empresariat català troba a faltar coses i considera que alguns partits no tenen en compte eixos claus per a la competitivitat econòmica i empresarial. La Cambra de Comerç de Barcelona reclama "un canvi profund de model" en l'economia espanyola perquè considera que l'actual "no té futur si el sistema continua sent centralista i amb regions amb un percentatge elevat de subsidis".
En declaracions a VIA Empresa, la Cambra dóna els ingredients necessaris per poder assaborir una bona recepta econòmica de cara al futur. "Espanya necessita treballar sobre quatre eixos clau: industrialització del conjunt del territori, formació, internacionalització i inversió en R+D", sostenen, al mateix temps que afegeixen que això "requereix potenciar el segment de major valor afegit i en menor escala també vertebrar tot el territori, convivint amb un model turístic sostenible".
Pimec, de la seva banda, reivindica en un escrit a aquest diari que es tinguin "en compte les necessitats de les micro, petites i mitjanes empreses, així com del col·lectiu de treballadors autònoms", alhora que insisteix en què aquesta "situació d'ingovernabilitat" comporta que "no s’hagin posat en marxa mesures tan importants com la reducció de la pressió fiscal, l’estalvi i l’eficiència energètica, en matèria de contractació pública, de morositat, de segona oportunitat i d’igualtat, entre altres qüestions".
També la Cecot, en declaracions a aquest mitjà, admet que li preocupa el "desequilibri" dels programes electorals perquè "d'una banda es proposen moltes mesures assistencials per garantir la cohesió social, però de l'altra s'inclouen poques propostes socials, és a dir, mesures que garanteixen la competitivitat del país i que generen o han de generar riquesa per tothom". Segons el seu parer, "caldria que els partits trobessin un equilibri entre ambdues i garantir la sostenibilitat pressupostària" perquè, subratllen, "la gran bombolla actual és el dèficit estructural públic".
Mesures i desmesures
Mentrestant, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) lamenta la falta de concreció dels partits polítics majoritaris en relació a la morositat, malgrat l"empitjorament dels terminis de pagament"; i assegura en un comunicat que "ni el PSOE ni el Partit Popular han inclòs mesures antimorositat, a diferència de Ciutadans, Unidas Podemos, Vox, algunes formacions d'àmbit territorial tals com a ERC i Junts per Catalunya i el nou partit Más País". Per exemple, recorda el seu president, Antoni Cañete, Ciutadans, Unidas Podemos i Vox han coincidit a proposar que les pimes i autònoms no hagin d'avançar l'IVA per factures que no hagin cobrat, "una de les reivindicacions històriques de la PMcM".
L'empresariat demana més atenció i demana pas, mentre el nou Govern espanyol també haurà de donar compliment, insisteix el Financial Times, als "reptes més urgents com abordar el mercat laboral" -i acabar amb la temporalitat-, així com "preparar el sistema de seguretat social per a un augment imminent del nombre de pensionistes". Promeses (i falta de promeses) electorals.
Promeses que, quan es formi govern, tenen la missió i l'obligació de ser complides i de convertir-se en una realitat que guiï el país cap al camí del progrés i la competitivitat.