Quan arriben unes eleccions un es planteja sempre el tema de l’abstenció. Jo tinc les meves idees, però no es tracta de vessar-les aquí. Però sí que vull remarcar que en aquestes eleccions ens hi juguem molt. I miro de fer-ne un resum del perquè.
- La principal raó és que, sense la Unió Europea (UE) Espanya, amb Catalunya inclosa, no seria res. Pitjor encara: seria una mena d’Argentina. És a dir, un estat cap a la deriva sense visos de futur. Els darrers anys ha quedat palès. Sense el mercat únic i sense els ajuts europeus ja estaríem en fallida.
- L’altra raó és de qualitat de governança. Els nostres governs -de tots els nivells: espanyol, català, municipal- són un desastre. Els nostres polítics són de molt mala qualitat i tot allò que depèn d’ells, no funciona. El passat recent torna a recordar-nos-ho. S’imaginen la gestió de la pandèmia sense el comandament europeu? La UE ens permet “importar” accions de govern de qualitat.
- I la tercera -encara que n’hi ha més- és de garantia institucional. Les institucions espanyoles i catalanes, tant públiques com privades, no funcionen. Ni la justícia, ni el sistema financer, ni el sistema educatiu, el sanitari va de baixa, etc. Per tant, posats a buscar un reducte -encara que un pèl remot- on recolzar-se, només el trobem a Europa. Insisteixo, els darrers anys ha quedat palès que Europa -en aquest cas, els seus membres-, dins les seves limitacions institucionals, ens protegeix.
Quan arriben les eleccions també és moment de repassar la feina feta. Si repassem els actes -lleis i disposicions reguladores emeses i implantades- pels nostres parlaments -Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat espanyols- la llista és prima. Disposicions sovint demagògiques, irrealitzables, sense pressupost assignat, etc. No recordo que, en els darrers anys, una qualsevol acció dels nostres parlaments m’hagi canviat la vida sensiblement -a no ser per perjudicar-me-.
S’imaginen la gestió de la pandèmia sense el comandament europeu? La UE ens permet “importar” accions de govern de qualitat
Sorprenentment, però, resulta que algunes disposicions parlamentàries espanyoles i catalanes sí que tenen alguna repercussió clara: aquelles que transposen directives comunitàries d’obligat compliment -encara que, llavors, s’ho callen i ho presenten com iniciativa local nostra-.
Per tant, vist això, repasso aquí les activitats del Parlament Europeu més transcendents del darrer quinquenni (ho extracto del web del Parlament Europeu).
- Recuperació econòmica arran de la covid-19
Arran la pandèmia es va crear el fons de Recuperació i Resiliència dotat amb 750.000 milions d’euros. Dels quals a Espanya li toquen uns 140.000 milions. 70.000 a tornar i 70.000 a fons perdut (pura subvenció). Algú es pensa que Espanya va bé els darrers anys per mèrit nostre? Només els 70.000 milions a fons perdut representen al voltant del 6% del PIB Espanyol.
No recordo que, en els darrers anys, una qualsevol acció dels nostres parlaments m’hagi canviat la vida sensiblement -a no ser per perjudicar-me-
- Canvi climàtic
La llei de canvi climàtic i altres disposicions obliguen legalment (els governs poden ser denunciats davant els tribunals) als estats membres a reduir les emissions al 55% el 2030 i a 0% el 2050.
- Reconversió sector automobilístic
Per al 2035 els cotxes que es venguin han de ser d’emissió zero en gasos contaminants. Hauran de ser elèctrics o d’explosió amb hidrogen o combustible net.
- Immigració
Enguany es va arribar a l’acord de produir diverses lleis que regulin la immigració -incloent-hi el tractament als refugiats-, evitant que cada estat hi faci la seva. Obliga els estats a solucionar els tràmits administratius -incloent-hi el retorn de l’immigrant- en un període de temps inferior a 6 setmanes.
- Economia digital i defensa del ciutadà
S’han establert diverses regulacions per augmentar la transparència i evitar els abusos en aquest sector punter. No cal recordar les permanents multes mil milionàries que, de manera recurrent, s’apliquen a les grans empreses digitals.
- Intel·ligència artificial
El Parlament Europeu ha estat la primera institució al món que ha començat a regular l’aplicació de la intel·ligència artificial a la vida quotidiana dels ciutadans. Classifica els riscos, augmenta la transparència i impedeix que determinades decisions i implementacions siguin presses sense intervenció humana.
- Estandardització de connexions
L’estandardització de connexions té diverses visions. Econòmica i de protecció al consumidor. La unificació estalviarà milions a individus, empreses i institucions. Sembla un aspecte menor, però igual que el seu dia es va regular el roaming telefònic, aquest és un tema que afecta el dia a dia i ens fa la vida més còmoda.
- Dret a la reparació d’estris
Com amb el tema anterior, aquest és un aspecte que sembla menor, però que té un gran impacte econòmic i mediambiental. Crearà noves empreses de reparació i manteniment. Addicionalment, defensa el dret del consumidor a no haver de renovar els aparells de manera innecessària.
La resposta que més em satisfà: “No hi podem fer res, ho mana Europa”. Tant de bo manés més!
- Pagaments i cobraments
Recorden que el senyor Rodríguez Zapatero va fer una llei a Espanya per tal que les empreses paguessin a 30 dies? Ja van veure els resultats: cap. El lobby de les grans empreses han impedit que les multes fossin aplicades (pura corrupció d’alta volada). Ara no hi haurà excusa. Els corruptors haurien d’anar a Brussel·les en lloc de Madrid o a Barcelona. I això ells ja saben que allí no funciona.
- Equitat i transparència en salaris
Les empreses estan obligades a publicar informació sobre salaris en l'àmbit de gènere, raça, condició, origen, etc., per tal d’evitar la discriminació que es pugui generar.
Tot això en cinc anys. Un cop més repto a què algú publiqui una llista de lleis tan transcendentals i que ens afectin en el dia a dia de manera beneficiosa i que hagin estat produïdes pels nostres parlaments. Ah, i amb un avantatge! Com que l’aplicació d’aquestes lleis ve monitorada per Europa estem protegits: quan algun poderós (empresa, lobby, sindicat, etc.) protesta i vol practicar la corrupció (ni que sigui sota l’eufemisme de “lobby”) aleshores surt la resposta que més em satisfà: “No hi podem fer res, ho mana Europa”. Tant de bo manés més!