El sector dels electrodomèstics i l’electrònica ha viscut en una muntanya russa els darrers 10 anys. Les vendes a l’Estat espanyol abans de l’esclat de la crisi se situaven al voltant dels 11 milions d’unitats, una xifra que s’ha anat esfondrant fins als 5,5 milions amb què es va tancar el 2016, segons dades del Gremi de Comerciants d'Electrodomèstics de Catalunya (ACE). Això suposa una caiguda del 50% de les operacions del mercat, una dada que justifica per què grans empreses han abaixat la persiana.
Ni l’apagada analògica ni el mundial de futbol del 2010, quan els televisors van tenir un lleuger increment, van ajudar a donar un respir al sector. Precisament un any més tard, PC City anunciava el seu tancament, deixant al carrer més de 1.200 treballadors i amb un compte de resultats que no veia nombres positius des del 2007.
El 2013 va ser el torn de Fagor, que amb un concurs de creditors i un deute de 800 milions d’euros, cessava la seva activitat. I Miró no es queda enrere, perquè fins a la seva compra per part del fons suís Springwater, no ha fet més que acumular nombres vermells.
Una alegria que acaba punxant
“Tot s’atribueix a la bombolla immobiliària”, assenyala el president del gremi, Joan Calbet, “som un dels sectors que més ha patit la crisi”. Però és una situació que molts sabien que havia d’esclatar. Segons Calbet, també propietari de la cadena d’electrodomèstics del mateix nom, el que havien estat vivint anys enrere era una festa que no els tocava: “El 2001 les vendes ja eren superiors al que hauria de ser. Espanya té aproximadament 45 milions d’habitants i Itàlia en té 80, però nosaltres veníem més unitats que els italians”.
Calbet: “Espanya té aproximadament 45 milions d’habitants i Itàlia en té 80, però nosaltres veníem més unitats”
A la cadena Kyoto també van notar aquesta ‘alegria’ de la bombolla. “En moltes ocasions, per no dir en totes, es venien pisos amb electrodomèstics inclosos. I si no era així, el canvi a un nou habitatge era una gran oportunitat per renovar-ho tot”, afirma el director comercial, Marc Sodupe. A més a més, tal com afegeix el director general de Miró Electrodomésticos, Matteo Buzzi, al context s'hi ha de sumar "la bonança econòmica i aparent riquesa de les famílies o l'alta taxa d'immigració i les necessitats que tenien per assolir un cert status social".
Sodupe: “Avui dia la majoria dels mercats són de reposició. Tots tenim de tot”
No és d’estranyar, doncs, que els mateixos fabricants i comerciants titllin de “complicada” la situació actual. Les vendes no són ni de lluny el que havien sigut i, com afirma Sodupe, és “molt improbable tornar als nivells precrisi”. “Avui dia la majoria dels mercats són de reposició. Tots tenim de tot. Els nivells de penetració a les llars en la majoria de categories és molt alta”, comenta. I és que s'ha consolidat una fase de moderació. Certament, des del 2014 les vendes han anat creixent, però només ha suposat un increment total del 12,5% en aquests quatre anys.
El president de l’ACE ho veu com un retorn als volums que tocaria per població i com una conseqüència de l’excés de bones xifres. “Hem tornat de manera traumàtica perquè han caigut marques, distribuïdors, fabricants, magatzems... Quan la venda es redueix un 50%, vol dir que sobren la meitat d’actors i acaben caient els que tenen estructures massa cares. Els que érem més eficients hem pogut adaptar-nos i redefinir-nos”, afirma fent referència a l’allau de notícies amb tancaments i nombres vermells al sector.
Un sector tocat per la digitalització
Clarament, la gamma blanca s’ha vist afectada per la normalització de les vendes. Estava lligada a l’auge immobiliari i ara encara no ha sortit de la seva depressió.
Però no tot és culpa de l’habitatge, perquè els canvis tecnològics que tanta revolució han generat també han influït de forma molt directa sobre l’electrònica, tot i que la davallada no ha sigut tan dràstica. “El pas al digital i l’aparició d’Internet han capgirat el mercat. Abans veníem productes com equips d’alta fidelitat, DVDs, càmeres de vídeo, reproductors de cassette o discmans... tot ha anat desapareixent, fins i tot els més recents mp3”, enumera Calbet.
Ara tot s’ha concentrat en un sol gadget: l’smartphone. Malgrat que estiguem parlant de dispositius amb preus normalment per sobre dels 200 euros i amb un ritme de venda superior a la resta, aquesta quantia no compensa el gruix de negoci que abans es podia fer amb la venda d’altres aparells per separat. Tot això ha fet que en matèria d’electrònica, els prestatges de les botigues hagin anat reduint el seu estoc. Es mantenen les televisions, encara algunes ràdios i creix la informàtica, però hi ha menys varietat de dispositius.
Segons Sodupe, l’obsolescència “farà que a la llarga s’incrementin les vendes”
Tanmateix, Sodupe reconeix que en aquest segment ajuda el fet que el consumidor sempre busqui la tecnologia més puntera perquè “fomenta una renovació més ràpida dels productes” i, assegura, la retallada progressiva del temps de vida dels dispositius “farà que a la llarga s’incrementin les vendes”. Precisament aquesta mort dels aparells és el que ha situat al mercat un nou producte: extensió de les garanties de fabricants. Un element més a vendre que cada cop té més demanda.
Una botiga per a cada producte
Quan es tracta de comprar grans electrodomèstics, el 40% dels consumidors escullen les botigues tradicionals. De fet, la nevera, la rentadora i la placa de cuinar són els reis en aquestes petites superfícies. “Si s’espatllen, trigues 24 hores a comprar-ne un de nou. Són productes bàsics i ajuden a aguantar el negoci”, remarca Cabet.
En canvi, si parlem d’electrònica o informàtica, cada cop més la tria principal són les grans multinacionals. Però també hi ha casos com el d’El Corte Inglés, segons el president del gremi, qui tot i el canvi constant del mercat ha mantingut estable la seva quota del 10% de les vendes.
En el joc cada cop té més pes internet, que compta aproximadament amb un 10% de les transaccions del mercat. I és sobretot important en el període de novembre a desembre, on competeix directament amb els establiments físics per abastir els compradors del Black Friday i atraure els que aposten pels clàssics assecadors, màquines d’afaitar o estris de cuina com a regal de Nadal comprats a la cuina del barri. I és que a Miró hi veuen aquí un canal bàsic. "Hi hem invertit molt i indubtablement ho veiem com un factor de creixement rellevant", afirma Bruzzi, qui assenyala que entre un 15% i un 20% de les vendes de la companyia provenen de la compra en línia.
Calbet: “Hem tornat a la tendència d’abans de la crisi de fer regals pràctics i útils”
De fet, aquest període de novembre a desembre és la campanya estrella de l’any. “La gent compra de tot per regalar, també rentadores i neveres com a obsequi per a un mateix. Hem tornat a la tendència d’abans de la crisi de fer regals pràctics i útils”, comenta Calbet. Potser en els anys de bonança quedava més trencador regalar un mp3 que una aspiradora, però ara sembla més ben rebut el segon, “ara et pregunten què necessites i t’ho regalen”.
En el cas de Kyoto, la previsió és tancar la campanya de Nadal amb un lleuger creixement respecte a l’any anterior. També han notat una major tria de regals pràctics, però sobretot el que està relacionat amb la mobilitat urbana, com patinets o bicicletes elèctriques, així com estris de cuina.