Elena Massot (Barcelona, 1974) és CEO de la promotora immobiliària Vertix i presidenta de FemCat des del passat mes de gener quan va substituir Pau Relat. També és vicepresidenta d'APCE (Associació de Promotors i Constructors de Catalunya) i membre de la fundació Grup 7 de dones empresàries. Llicenciada en ADE a IQS i en Dret a la UOC, ha treballat sempre en l'empresa familiar que va fundar Felip Massot ara fa 50 anys. "He passat per tots els departaments, menys els tècnics d'execució i projecció d'obra", recorda. És la primera dona que presideix una organització empresarial a Catalunya que va molt més enllà de la política. El seu lobbisme és sobretot de dades i vol tenir incidència en el paper de l'empresa dins la societat, el talent, l'eficiència de l'administració així com canviar la situació de la dona en el mercat laboral o donar prestigi a la Formació Professional. "Hi ha molta gent que té preocupació de país per tirar endavant i treballar per Catalunya", defensa. Fundada el 2004, FemCat ha arribat ja als 100 empresaris.
Quan decideixes formar part de FemCat?
En el moment fundacional. Va haver-hi una primera iniciativa d'un grup de persones entre les quals hi havia el meu pare [Felip Massot]. FemCat s'identifica amb una sèrie de valors i inquietuds d'acord amb la generació actual i el meu pare va pensar a traspassar-m'ho a finals de 2004 per un tema més de proximitat que no pas d'ideologia. Després vaig ser mare, la crisi immobiliària...
"Hi ha molta gent que té preocupació de país per tirar endavant i treballar per Catalunya"
Primeres sensacions com a presidenta?
Positives i intenses. Dóna més feina, però va amb el càrrec. Em permet tenir un contacte directe amb gent extraordinària. Hi ha molta gent que té preocupació de país per tirar endavant i treballar per Catalunya.
Quin llegat et deixa Pau Relat que ara presideix Fira de Barcelona?
FemCat treballa en quatre eixos i els successius presidents han volgut donar-hi continuitat. Allò que funciona no té sentit desmuntar-ho. Pau Relat va fer molta incidència en empresa i societat, posar en valor el paper dels empresaris i això no es pot abandonar. Hi ha hagut canvis en altres organitzacions empresarials com Foment i hem de trobar punts on estiguem alineats per poder defensar els empresaris.
Fotografia d'Àngel Bravo
“No hi ha ens més social que l’empresa”, assegurava Relat en una entrevista a VIA Empresa.
Ho defensava sempre i ho compartim. Des d'un punt de vista social, s'ha de crear riquesa per redistribuir. I els empresaris creem riquesa.
Quina relació té FemCat amb la Fira de Barcelona, patronals o cambres?
Relacions obertes, estem fent els primers contactes. Ja hem tingut un primer contacte amb Cecot i en tenim molts de pendents. Hem de defensar interessos comuns, cadascú amb el seu paper perquè nosaltres som una fundació i no una patronal.
"Tenir una administració eficient i col·laboradora és una necessitat de país"
Com per exemple.
FemCat té una visió a mig i llarg termini, això supera altres organitzacions a curt termini o polítics amb esquemes de quatre anys. Treballem molt el talent i la FP Dual i lluitem contra l'abandonament escolar prematur. FemCat sempre intenta no duplicar accions que ja estan en marxa. Un altre dels eixos d'aquest mandat és tenir una administració eficient i col·laboradora que és una necessitat competitiva de país. Evidentment, dins el marc de legalitat. Cecot està totalment alineat.
La burocràcia és una queixa constant...
Hi ha una gran quantitat d'informes per obrir un negoci. Estem més temps amb els papers d'abans i de després que fent l'edifici i això és absurd. L'economia productiva és quan construeixis i generes feina.
Fotografia d'Àngel Bravo
Ara també hi ha eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Doneu suport a alguna de les candidatures?
No donem suport ni fem cap posicionament públic. Però, sí que hi ha una candidatura que aglutina membres de FemCat i hi ha certa identificació.
Els 40 candidats principals d'Enric Crous i José Maria Torres.
Sí, però tot i que ha sortit algun titular amb suport públic... Ve més perquè hi ha membres de Femcat, però també hi ha altres candidatures amb algun dels nostres membres.
"La situació de la dona a l'empresa és clarament minoritària i hi ha barreres per accedir a càrrecs de responsabilitat i direcció"
És la primera dona que presideix una organització empresarial a Catalunya. Ens falten referents femenins?
Que això sigui notícia avui és una desgràcia. La situació de la dona a l'empresa és clarament minoritària i hi ha barreres per accedir a càrrecs de responsabilitat i direcció. Hi perdem tots. També és un tema de formació, és per això que FemCat vol impulsar les vocacions STEM. Tothom hi perd amb les limitacions perquè les dones puguin accedir a càrrecs de responsabilitat. Es parla molt de la bretxa salarial però més enllà del titular s'ha de treballar el per què d'aquesta situació.
Per què i com ho canviem?
Les dones accedeixen de forma majoritària cap a uns estudis amb pitjor remuneració i hem d'intentar potenciar vocacions més tècniques i científiques, amb uns sous més alts i més ocupabilitat. També hi ha els sostres de vidre. FemCat forma part del programa Copersona que busca canviar l'enfocament i basar-se en la corresponsabilitat. S'ha d'entendre socialment que el problema de la maternitat no és només de les dones, sinó de franja d'edat i societat. Són les famílies les que tenen fills, no les dones. L'altre 50% s'ha d'implicar. Tot això és formació, canviar el model, canviar els referents i hi ha molta feina a fer. Hi guanyem tots.
"Són les famílies les que tenen fills, no les dones. L'altre 50% s'ha d'implicar. Tot això és formació, canviar el model i els referents i hi ha molta feina a fer"
És un tema generacional?
Quan era jove em pensava que això estava superat i m'he fet gran i no està superat en absolut. Hi ha rols familiars que es perpetuen. Amb les vocacions STEM, professionals de l'àmbit científic tenen estudiat que les nenes s'autodescarten per fer formacions tècniques quan tenen 10 o 11 anys. A sisé de primària ja les hem perdut. S'han de canviar l'educació, els referents, les motivacions... Si les nenes tenen un caire més social, se'ls hi ha de fer veure l'utilitat de la tecnologia. Si les has d'enganxar amb el Fortnite...
Quins altres objectius té Femcat?
Mai són nous, després de 15 anys és una continuació de reflexions que s'estabilitzen. La sensibilitat amb la formació femenina o l'administració són una prioritat. Recuperem un programa d'idiomes, han passat 10 anys i els adolescents quan acaben l'educació obligatòria no tenen un nivell d'idiomes suficient per integrar-se en una economia global, exportadora, orientada al turisme... El nostre principal mercat exportador és França i hi ha moltes dificultats per trobar gent que parli francès. No ens ho podem permetre. A FemCat fem un viatge bianual de benchmarking, detectem un territori que ho fa millors que nosaltres i anem a aprendre de talent, tecnologia... Hem anat a Israel, Silicon Valley, Boston, Finlàndia o Dinamarca.
Fotografia d'Àngel Bravo
I com ens veuen des de l'estranger?
El Barça és el millor ambaixador que tenim [Riu]. En general, ens veuen bé. La intenció del viatge és sobretot aprendre com ho fan i els països petits van clarament endavant en aquest sentit. Anem a copiar coses que ja estan inventades, però no cal que inventem sempre l'ou de color blau. Si una cosa funciona fora, només l'has d'adaptar a la cultura de país i això ha de ser una prioritat. Ens pregunten si som un lobby i sí que ho som perquè intentem influir. Tenim aquesta mirada a mig i llarg termini i ens preguntem: Com volem que sigui el país on viuran els nostres fills? No tenim cap pressió, les presidències són de dos anys i a mi si em fessin fora... La meva vida no passa per ser presidenta de FemCat.
Un grup d'empresaris em comentava la mala percepció que té el lobbisme aquí.
Aquí sona fatal i en canvi, en altres països sona bé i s'entén la figura. El lobby és una associació o fundació que pretén influir i a mi no em sona malament. L'empresariat té una connotació negativa en aquest país. Hauríem d'intentar canviar-ho perquè són estigmes que arrosseguem sense fonament. Es potencien molt més les males praxis que les bones i al final, són una minoria que generen molt soroll. És lícit i legítim que la gent pugui defensar els seus interessos sempre dins la legalitat. Molt titular i molta acció política, però nosaltres volem treballar i influir amb dades objectives.
"Quan tu parles d'un projecte de país, hi ha una sèrie de gent que et posa una etiqueta"
Sovint s’associa FemCat al moviment independentista. Us sentiu còmodes amb aquesta etiqueta?
Ens l'han posat, nosaltres no ens hem posat cap etiqueta. Quan tu parles d'un projecte de país, hi ha una sèrie de gent que et posa una etiqueta. Som 100 membres amb sensibilitats diferents. No fem posicionaments polítics, però ens estimem la nostra terra. És lícit i respectable que els altres treballin per la seva, però que t'ho recriminin... Algú té interés a posar-nos l'etiqueta.
Com valores la situació actual de l’economia catalana?
Bé, hi ha una previsió global de certa relaxació amb el creixement i això passa a escala mundial. S'ha de veure com acaba evolucionant, però a dia d'avui els indicadors d'aquí són bons.
Fotografia d'Àngel Bravo
El talent era un dels principals propòsits empresarials de Femcat per al 2019.
Treballem el talent des de diferents vessants. Tenim detectada la falta de coincidència entre demanda i oferta de treball. Hi ha molta oferta de formació universitària quan el mercat laboral demanda gent amb FP. Hauríem de ser capaços d'explicar-ho millor perquè els estudiants entenguin on tenen més probabilitats d'èxit en el seu futur.
"Ai, la universitat!", que diu Genís Roca.
S'ha de de donar molt prestigi a la FP que té mala premsa, fins i tot entre els pares. Ens estem equivocant perquè surten amb feina. No s'ha de forçar ningú a anar a la universitat.
També ets CEO de Vertix. Com a promotora, què hem aprés de la crisi?
Vertix té 50 treballadors i factura al voltant de 60 milions d'euros l'any. El gran aprenentatge és que es respecta que abans hi havia un excés de finançament exagerat, saltant-se tots els criteris elementals. Avui som molt rigorosos amb això. L'aportació de recursos propis és una barrera d'entrada, hem quedat molt pocs dels actors d'abans i els nous s'han aliat amb fons internacionals. Catalunya hauria d'estar fent al voltant de 25.000 habitatges que és la velocitat de creuer que se li calcula i l'any passat vam tancar al voltant dels 14.000 habitatges. No hi ha teixit promotor i industrial.
"Catalunya hauria d'estar fent al voltant de 25.000 habitatges que és la velocitat de creuer que se li calcula i l'any passat vam tancar al voltant dels 14.000 habitatges"
L'administració us ho posa fàcil?
És un drama. És un sector molt intervingut per l'administració i molt regulat. Qualsevol transformació de sol en brut a finalista en un edifici has de passar per l'administració local i autonòmica. Els terminis són incalculables. L'administració pot ser un motor d'eficiència i una palanca de canvi important. Hauria de canviar la relació entre l'administració i l'administrat, basar-se en: confiança, lleialtat i exigència mútua. Et canvia la normativa i t'has d'adaptar des del minut 0. Tothom s'omple la boca dient que falta habitatge però ningú hi posa solució. Hi ha països com Estònia o Singapur que són models d'eficiència.
Estem davant d’una nova bombolla immobiliària?
No. L'excés de finançament va crear la bombolla, es va ajuntar la baixada de tipus amb un excés de finançament amb opcions de compra de particulars, famílies... El crèdit anava molt fluït i això avui no passa, els preus estan continguts. Poden estar alts perquè l'oferta és petita i estem en un nivell de producció mínima. Els bancs et demanen pre-vendes i s'asseguren que tinguis l'operació realitzada quan es dóna el finançament.
"L'empresa no pot estar al servei de la família, totes dues han de tenir vida pròpia"
L’empresa al servei de la família o la família al servei de l’empresa?
Les famílies són famílies i les empreses són empreses. S'han d'intentar separar. L'empresa no pot estar al servei de la família, totes dues han de tenir vida pròpia. La nostra família és segona generació. La recomanació o visió és que els millors han de portar l'empresa i si no hi ha cap prou bo o amb prou interés dins la família s'ha de buscar un professional extern. Hi ha una responsabilitat social.
Com t’imagines FemCat i Vertix en els pròxims 10 anys?
M'imagino FemCat més consolidat, amb més programes i més membres. Estem en el bon camí. FemCat neix perquè és detecta un buit de la societat civil que no estava cobrint ningú. El 15% dels membres són dones, m'agradaria que fos més paritari i és una xifra a millorar per un tema d'equilibri. Hem de ser més fidels a la societat i incorporar totes les visions. Després de la crisi, l'empresa com a pura supervivència ja és un valor i volem un mercat sostenible amb creixement sostingut. Hi hauria d'haver algú que pensés quant habitatge social es necessita a mig i llarg termini.