L’àmbit educatiu és sens dubte un dels pals de paller d’un país. Aquest marca en gran part el seu desenvolupament, ja que, en els territoris més avançats, les oportunitats educatives són abundants i assequibles, fet que es tradueix en una població més alfabetitzada i possiblement més intel·ligent. D’altra banda, en aquelles regions que es troben en vies de desenvolupament, molts dels seus habitants no només compten amb menys i pitjors ofertes de formació: alguns, directament no hi tenen ni accés. En aquest sentit, i amb la finalitat de conèixer en quins països ens podem emmirallar, la World Population Review ha publicat un mapa interactiu que recull les darreres dades -del 2022- de l’International Standard Classification of Education (ISCED), el sistema de la Unesco dissenyat per a l’anàlisi i la presa de decisions relacionades amb la política pública d’educació. Espòiler: l’estat espanyol no consta entre les primeres posicions.
Són 250 milions els nens i nenes sense escolaritzar arreu del món
La Global Partnership for Education considera que l'educació és un dret humà, un dret que ofereix a cada persona més oportunitats a la vida; tanmateix, la Unesco xifra en 250 milions el nombre de nens i nenes sense escolaritzar, dels quals la meitat viuen en països afectats per situacions d’emergència. “L'educació pot promoure la igualtat de gènere, reduir el matrimoni infantil, promoure la pau i augmentar les possibilitats d'una persona de tenir una vida saludable”, expressa la Global Partnership for Education.
El Canadà: el país més educat del món
En les dades de l'ISCED recollides per la World Population Review, s’aprecia com en tots els països que contempla el mapa interactiu -a excepció de l’Índia-, hi ha més dones que homes amb estudis postobligatoris, el que l’informe recull com a “educació terciària”, és a dir, la universitat. Un territori on es veu clarament aquesta diferència és precisament al país més educat del món: el Canadà. Fins a un 63% de la població entre 25 i 64 anys del territori nord-americà ha finalitzat estudis postobligatoris, i només el 7% no ha cursat els estudis secundaris; un indicador només superat per la República Txeca (6%).
La proporció de canadencs i canadenques que han finalitzat els “estudis terciaris” és del 58% i 76% respectivament. Unes dades que no es detallen en el cas del segon país més educat del món, el Japó. El país asiàtic disposa d’una taxa del 56%, força inferior respecte a la canadenca; així i tot, el seu sistema educatiu és conegut mundialment per la seva eficiència, ja que gairebé tot l’alumnat acaba cursant el batxillerat, però també per ser públic i gratuït en les etapes obligatòries.
D’Amèrica a Àsia, i d’Àsia a Europa: l’intercontinental podi dels països més educats el tanca curiosament Irlanda. El 54% dels habitants entre 25 i 64 anys ha finalitzat estudis postobligatoris, tan sols un 2% menys que el Japó, però un 2% més que la població masculina canadenca. En el cas de les dones, però, l’indicador es redueix 10 punts percentuals respecte al del territori americà, fins al 66%.
Fins a un 63% de la població entre 25 i 64 anys del Canadà ha finalitzat estudis postobligatoris
Al territori irlandès, l’educació és obligatòria fins als 16 anys, i d’igual manera que els països nòrdics, destaca per oferir una atenció individualitzada als alumnes gràcies a la reduïda xifra d’alumnes per classe: aquesta no acostuma a arribar als 20 alumnes, mentre a l’estat espanyol es pot fàcilment duplicar. Arran d’aquest eficient sistema d’educació, la xifra d’estudiants europeus que opten per formar-se en aquest país mitjançant programes d’intercanvi és força elevada, ja que a més dels avantatges derivats del programa irlandès, l’estança en aquest territori suposa una gran oportunitat per aprendre anglès.
Corea del Sud i Regne Unit: influenciats pels països veïns?
Quins països continuen el llistat entre els més educats? La resposta és senzilla: els veïns dels prèviament mencionats. La quarta i la cinquena posició se l’enduen Corea del Sud i el Regne Unit, amb una taxa del 53% i del 51%, respectivament. Ambdós territoris, probablement influenciats per les polítiques dels seus països veïns, compten amb més de la meitat de la població formada amb estudis postobligatoris. Una xifra que, en el cas anglès, es tradueix concretament en un 56% d’homes i un 61% de dones. Ara bé, la taxa de persones que no ha accedit a l’educació secundària és considerable, prenent de referència la canadenca: el 19%, és a dir, gairebé una de cada cinc persones.
La taxa de persones amb estudis postobligatoris al Regne Unit -recordem, del 51%- és compartida pels països que continuen el llistat: Austràlia, Israel i Luxemburg. Per gènere, el territori australià i el luxemburguès compten amb uns indicadors força similars: sobre el 50% en el cas dels homes i del 63% en el cas de les dones. Israel, però, compta només amb un 36% d’homes que ha finalitzat els estudis terciaris, mentre que la ràtio de dones és del 57%.
De la magnitud estatunidenca a la intel·ligència sueca
El top 10 el tanquen els Estats Units (50%) i Suècia (49%), el primer país que se situa per sota de l’equador. Destaca el cas estatunidenc en compartir una estadística amb el seu país veí, que encapçala aquest llistat: la quantitat de persones sense estudis secundaris és molt reduïda, en aquest cas, del 8%. Els Estats Units destaca pel seu sistema universitari, motiu pel qual, igual que en el cas d’Irlanda, estudiants d’arreu del món decideixen formar-se en aquest país.
Si bé l’oferta educativa és pràcticament interminable, així com el llistat d’universitats de què disposa el país, val a dir que el seu cost no és apte per a totes les famílies: una universitat pública als Estats Units pot suposar una despesa d’entre 20.000 a 35.000 dòlars l’any, mentre que el cost d’una privada es pot arribar a duplicar. Ara bé, existeix tot un seguit d’ajuts, beques i programes d’intercanvi que faciliten l’accés a aquestes universitats, com ara el mèrit esportiu, un factor que aquestes universitats valoren pràcticament amb la mateixa importància que els resultats escolars: sí, ser molt bo en un esport es pot traduir en un estalvi a l’hora de matricular-se en una universitat; però els bons resultats acadèmics també són exigits.
Espanya, en 21a posició i amb dades poc europees
La World Population Review no mostra les dades de l’estat espanyol fins a la 21a posició, amb un indicador del 41%. Són un 44% dels homes entre 25 i 64 anys els que tenen estudis postobligatoris, mentre que l’indicador de les dones s’enfila al 57%; ara bé, més d’una de cada tres persones (36%) té un nivell d’estudis inferior a l’educació secundària.
Més d’una de cada tres persones (36%) a l'estat espanyol té un nivell d’estudis inferior a l’educació secundària
Una dada únicament superada, a Europa, per Portugal (40%), i que és més del doble que la majoria de països que consten en aquestes posicions. N'és un exemple França, que amb un 42% d’habitants amb educació postobligatòria, “només” un 17% no assoleix els estudis secundaris. Tenint en compte les dades europees, aquest indicador en el cas espanyol és alarmant i comparable al de països com Colòmbia (38%), Argentina (33%), o el Brasil (41%).