Som dins d’una gran revolució, d’un dels canvis més grans de la trajectòria de la humanitat vers la recuperació d’uns equilibris mediambientals que mai haguérem d’haver perdut. Tanmateix, el vent de la història va tan de pressa que no ens deixa copsar la magnitud del que estem vivint. Al nostre costat neixen milers d’iniciatives, noves oportunitats, noves tecnologies, noves solucions. Al nostre costat, també, queden les restes dels somnis mal dissenyats o, simplement, equivocats. En aquest tornado, on tot giravolta, hi ha les iniciatives que, sorprenentment, resten en peu. Fixem la mirada en una d’elles. Són les cooperatives agràries catalanes que amb més de cent anys d’història acaben de rebre el 4 de juliol de 2023 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Aquestes, representades pel president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) Ramon Sarroca, han expressat la voluntat de treballar per potenciar el creixement i la competitivitat del sector cooperatiu agroalimentari des del compromís social i la sostenibilitat.
Cooperatives orgulloses i resilients
Avui les 189 cooperatives agràries de la FCAC representen 30.300 socis i sòcies i les seves famílies, mentre tenen presència a gairebé 300 municipis. Darrere d’aquestes cooperatives hi ha història de la nostra pagesia, encara hi son presents algunes cooperatives fundades a finals del segle XIX. Avui conservem com a tresors arquitectònics els cellers cooperatius modernistes construïts a les primeries del segle XX per arquitectes com Cèsar Martinell (deixeble de Gaudí), Josep Puig i Cadafalch o Pere Domènech i Roura, cellers que s'han convertit en monuments emblemàtics de diferents poblacions. En contemplar aquestes extraordinàries obres arquitectòniques, fetes amb finalitat industrial, hi endevinem l’esforç i la voluntat de construir-les per perllongar-se en el temps. De fet, son un crit per transcendir el present i esdevenir resilients malgrat els canvis.
Les cooperatives son l’altaveu que permet a aquests pobles expressar les seves necessitats, demandes i preocupacions
D’altra banda, darrere les cooperatives hi ha el territori rural dispers, ja que les cooperatives agràries són encara en molts indrets els nòduls que connecten en xarxa les viles rurals amb el conjunt del país. Les cooperatives son l’altaveu que permet a aquests pobles expressar les seves necessitats, demandes i preocupacions. Però, sobretot, en molts casos les cooperatives son les facilitadores del dret a produir a terres sovint pobres i arrugades que no tindrien altra opció que no provingués de la unió de voluntats i de la solidaritat. En part, aquest és el sentit de moltes cooperatives.
Valors tangibles i intangibles
Amb una facturació global anual de 1.952,3 milions d'euros aporten el 36% de la Producció Final Agrària de Catalunya (49% agrícola i 28% ramadera). Però més enllà del valor estrictament econòmic, que es tradueix en una remuneració a l’agricultor en contraprestació a la seva activitat, els valors de la cooperativa son en bona part els intangibles. He esmentat el dret de produir, però hauríem d’afegir com a fonamental la força que prové de la unió cooperativa i que permet assolir major capacitat de negociació al si de les relacions amb els clients, sovint grans distribuïdores. La unió cooperativa permet agrupar la demanda i accedir a mercats més remuneradors. La unió cooperativa permet transformar la producció afegint-hi valor, normalment en cooperatives de segon grau. La unió cooperativa permet obtenir millors preus de compra en proveïdors. La unió cooperativa aporta garanties sobre la venda fins i tot en situacions desfavorables del mercat, en el pitjor dels casos suposa un repartiment de pèrdues entre molts. La unió cooperativa permet la creació de serveis que resolen necessitats i milloren la qualitat de vida dels pagesos ja sigui en proveïments diversos, assessories, formació, intercanvi d’hores de treball per facilitar espais familiars i personals de vacances i descans i un llarguíssim etcètera de possibilitats.
La unió cooperativa permet agrupar la demanda i accedir a mercats més remuneradors
El camí per fer-se grans sense perdre la identitat
Vaig preguntar fa pocs dies a una cooperativista què li aportava la cooperativa i em va contestar lacònicament: “és el sentit de ser, em sento algú, no una pagesa desvalguda”. Aquesta resposta em recorda una cita de l’historiador Andreu Mayayo: “El fenomen de l’explotació pagesa cal contemplar-lo dins del context de la subsistència, en el qual els pagesos prefereixen renunciar a un increment de la renda si això comporta el risc de perdre-ho tot”. No em costa d’imaginar els rabassaires a finals del segle XIX veien com morien dia a dia els ceps que garantien la seva supervivència. Llavors varen voler contradir la dissort i varen optar per l'opció cooperativa. Passaven a no estar sols i per fer-ho evident construïren alguns dels millors edificis modernistes que tenim al nostre territori. Amb menys esforç podrien haver tingut uns bons cellers, però a vegades l’orgull cal expressar-lo amb maons i arcs parabòlics.
El cooperativisme agrari no és aliè a les dificultats, però ha demostrat una gran resiliència al llarg de la seva trajectòria històrica i sobretot en moments de crisi. Les cooperatives son l'eina que disposen les petites i mitjanes empreses agràries per formar grans estructures empresarials amb dimensions molt més capacitades en tots els aspectes econòmics, socials i tecnològics sense perdre la seva entitat, la seva personalitat de petita empresa o, dit d’altra manera, d’explotació agrària. És a dir, l'oportunitat de guanyar dimensió per fer-se competitives. El caire social de la cooperativa no pot fer oblidar que aquesta es troba dins del mercat local i global i la seva continuïtat com a empresa depèn en bona part de la seva capacitat competitiva.
Coses que cal tenir en compte
Tanmateix, a vegades les contradiccions provenen d’on menys te les esperes. Vaig ser professor d’estratègia cooperativa durant bastants anys. A cada curs preguntava als alumnes: “qui té més capacitat de negociació el proveïdor (soci de la cooperativa) o el comprador (la mateixa cooperativa representada per la seva Junta Rectora)?”. El cent per cent de les vegades els alumnes contestaven que la cooperativa. Resposta evidentment errònia atès que el soci és el propietari i és qui pot imposar la seva voluntat a través dels òrgans representatius de l’entitat. A partir d’aquesta relació proveïdor – comprador el soci sovint acaba imposant una major distribució d’ingressos en detriment del necessari autofinançament de la mateixa cooperativa. Aquest fet ha comportat trajectòries regressives en algunes cooperatives. Contra això s’esmenten a vegades els valors del lideratge però, en la meva opinió, caldria establir normes estatutàries que garantissin la formació de reserves estratègiques.
El cooperativisme agrari no és aliè a les dificultats, però ha demostrat una gran resiliència al llarg de la seva trajectòria històrica i sobretot en moments de crisi
Les cooperatives no poden prescindir del seu esperit solidari, però viuen al mercat. Ser-ne absolutament conscients és clau per la seva supervivència. Els indicadors del mercat han de ser la guia per fixar preus i, conseqüentment, determinar els resultats. La liquidació a resultes mai pot ser el camí per amagar mals endreços de despeses inadequades, la liquidació hauria de comptar en tot moment amb uns condicionants establerts a priori sobre imputació de costos directes i indirectes, criteris d’autofinançament i altres compromisos de la cooperativa.
Un altre factor de dificultat n’és la feble exigència de la disciplina de venda obligada a la cooperativa. Coneixem cooperatives exitoses amb criteris estrictes i altres que no. Quan es tolera que el cooperativista sigui alhora competidor al mercat (salvant espais preacordats) la cooperativa esdevé el receptor del pitjor producte mentre que el soci ven la millor oferta directament. Un pas directe a la pèrdua de valor de la cooperativa.
Estem en guerra contra el canvi climàtic i en lluita per la recuperació dels equilibris mediambientals malmesos per l’activitat humana sense fre ni visió de futur en un món amb recursos escassos
La cooperativa és una forma d’integració d’empreses agràries, però alhora la integració entre elles és un pas més en el reforçament de l'espai cooperatiu. Aquesta funció la compleixen les cooperatives de segon grau. Alhora, a vegades, la viabilitat de petites cooperatives requereix la seva integració. Des de la FCAC s’està propiciant aquest procés d'integració entre petites cooperatives. Tanmateix, és un tema no exempt de contradiccions atès que la supressió d’una cooperativa pot suposar la pèrdua d’alguns serveis bàsics per algunes poblacions. El camí de les fórmules mixtes pot esdevenir la resposta en el marc de la generositat i solidaritat d’uns i altres. Precisament en tancar aquestes línies s’acaben de fusionar els cellers cooperatius de Vila-Rodona amb l’Agrícola de Bràfim. Alhora, no cal descartar formes mixtes privat-cooperatiu on la cooperativa conserva el control, però organitza per criteris d’operativitat i eficàcia part de la seva activitat en una empresa com a societat mercantil.
He començat l’article parlant de la gran transformació que estem vivint. Estem en guerra contra el canvi climàtic i en lluita per la recuperació dels equilibris mediambientals malmesos per l’activitat humana sense fre ni visió de futur en un món amb recursos escassos. Això ens exigeix esforços de mitigació, d’adaptació, de recuperació mediambiental. Les cooperatives de Catalunya, emparades en el marc de la FCAC estan decididament compromeses amb els reptes estratègics i amb l’ús de les més modernes tecnologies en estret contacte amb els centres tecnològics al si de programes propis i programes d’àmbit europeu. Però en tots els casos tots aquests esforços tenen una traducció directa en costos. Per fer-hi front és el moment de cooperar, per guanyar dimensió, per guanyar capacitat d’inversió, per guanyar capacitat de negociació. Les cooperatives van néixer per fer front a les dificultats, avui són més necessàries que mai.