El 16 d’abril, la NASA va seleccionar l’empresa SpaceX d’Elon Musk per desenvolupar una nau que permetrà que astronautes tornin a trepitjar la Lluna a partir del 2024. Tot i que la proposta preferida era la de l’empresa de Jeff Bezos, Blue Origins, que aprofitava tecnologies de proveïdors habituals de la NASA com Lockheed Martin, l’agència espacial va escollir SpaceX. La seva experiència en la consecució de més de 100 missions orbitals, tres de les quals tripulades a l’Estació Espacial Internacional, i una retallada en el pressupost inicial van decantar la balança cap a cal Musk. Tot i la retallada, el contracte era per valor de 2.900 milions de dòlars, que es diu aviat.
La resposta de Bezos no es va fer esperar i va enviar una protesta de 50 pàgines a la Government Accountability Office, que vindria a ser l’oficina de Consum d’allà. Blue Origins argumenta que la decisió de la NASA no havia jutjat bé els avantatges de la seva proposta, havia subestimat els desafiaments tecnològics de la proposta de SpaceX i que la partida de cost havia comptat massa en el total de la puntuació (la proposta de SpaceX era més barata).
La resposta de Musk a la resposta de Bezos tampoc no es va fer esperar, aquesta, més concisa, li va cabre en un tuit: “No ho pot aixecar (fins l’òrbita) haha”.
Can’t get it up (to orbit) lol
— Elon Musk (@elonmusk) April 26, 2021
Una tercera empresa, Dynetics, també va presentar una queixa en termes similars, però no fa tanta gràcia perquè el seu CEO no és un superheroi com Musk i Bezos.
Fa gràcia veure els dos homes més poderosos del món, els que volen convertir la humanitat en una espècie interplanetària, discutir per un contracte públic
Però com sol passar i fent bo aquell vell adagi de “tuita més bé qui tuita darrer”, la cosa no ha acabat aquí; només 15 dies després de la decisió de la NASA, el GAO (l’oficina de Consum d’allà) ha decidit que mentre no resolgui el litigi originat per les protestes de Blue Origins i Dynetics, la NASA no pot continuar treballant amb SpaceX en el desenvolupament del mòdul d’aterratge lunar. Parem-ho tot.
No sé com acabarà aquesta picabaralla de les estrelles —de Musk i Bezos—, però fa gràcia veure els dos homes més poderosos del món, els que volen convertir la humanitat en una espècie interplanetària, discutir per un contracte públic. La diferència amb els contractistes nostrats és que en lloc de discutir-se per un 3%, es discuteixen pel nostre futur i que en lloc de ser dos empresaris del totxo amb Porsche Cayenne model precrisi són el Tony Stark i el Professor Xavier.