03
de Setembre
de
2015
Act.
04
de Setembre
de
2015
El singular moment polític que viu Catalunya també es nota en el sector econòmic i empresarial. Poc més d'un any després de publicar el Manifest del Far, una trentena d'entitats han renovat aquest dijous el seu compromís a favor del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya. Les principals cambres de comerç, patronals i entitats empresarials han volgut qüestionar les pors que el procés pot fer sorgir; de la mateixa manera com les amenaces sobre la pèrdua d'inversions no s'han traduït fins ara en realitat, sinó més aviat al contrari.
Tot plegat en un acte celebrat a La Pedrera de Barcelona i que també ha comptat amb la presència de reconeguts economistes com Xavier Sala-i-Martín, Jordi Galí, Miquel Puig o Joan B. Casas, que han ofert els seus arguments favorables a la creació d'un estat català.
"L'Estat pot seguir fent AVE's i castigant les autonomies"
Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que ha participat en l'acte a títol individual; ha posat de manifest les dificultats pressupostàries de Catalunya dins el marc espanyol. "Catalunya té, després de Balears, la pressió fiscal més alta d'Espanya, i tot i així els ingressos sempre són per sota de la mitjana", ha lamentat. Segons Casas, "el 90% del pressupost de la Generalitat depèn d'un model de finançament que té aquesta disparitat. En els pressupostos, una eina bàsica, no tenim pràcticament incidència en els ingressos".
L'economista també ha evidenciat que en el camp de la despesa la Generalitat "està molt condicionada pels serveis que presta. Més del 70% de la despesa és finalista, adjudicada a sanitat, educació, serveis socials, etc.". A més a més, Casas ha criticat que tot i que el dèficit ve condicionat en part per Brussel·les, "l'Estat pot seguir fent AVE's i castigant les autonomies, perquè és qui decideix com es reparteix". En aquest sentit, el Govern de la Moncloa s'ha reservat per al 2015 més del 80% d'aquest dèficit, "mentre la Generalitat ha de passar pel 0,7% i l'any que ve el 0,3%". Per Casas, això "ha obligat a un esforç colossal, des del 2010 fins ara la Generalitat ha reduït un 20% el seu pressupost". Per tot plegat, Joan B. Casas conclou que "el repte és gran, però el gap entre el que som i el que podríem ser, val la pena".
"La discriminació en les inversions públiques és continuada en el temps"
L'economista Jordi Galí ha ressaltat que "un any més la inversió pública a Catalunya està molt per sota del que li correspon per població o PIB". Al seu parer, aquest fet no es limita a un any concret, sinó que "es produeix de forma continuada en el temps. L'impacte acumulat d'aquesta política és important".
Galí ha presentat un breu estudi per conèixer l'abast que podria tenir en el PIB català una política d'inversió pública que s'equilibrés amb la seva capacitat productiva. Segons els seus càlculs, una política de no discriminació durant els últims 10 anys hauria augmentat l'estoc de capital públic en un 16,1%, una xifra que s'elevaria al 26,4% si ens remuntem 20 anys. "Això té un efecte evident sobre el benestar de les persones, però també sobre la productivitat del sector privat". Per Galí, l'augment del PIB català resultaria d'un 8% si la inversió pública hagués estat la "justa" en els darrers 10 anys, i d'un 13,2% en els darrers 20.
"Encara que volguéssim sortir de l'euro i la UE, no ens deixarien"
Un altre reconegut economista, Miquel Puig, ha centrat el seu discurs a esvair els dubtes sobre la continuïtat d'una Catalunya independent a l'euro i la Unió Europea (UE). Puig ha recordat que fins i tot l'argumentari britànic contra la independència d'Escòcia no amenaçava amb l'exclusió. De fet, "els amenaçava amb la imposició de l'euro i l'Espai Schengen. Que a nosaltres ens imposin això ens deixa més aviat freds", ha ironitzat. Al seu entendre, l'únic que està clar seria la necessitat d'establir un marc de negociacions, "un paradís per als advocats i els economistes".
Més enllà de la ironia, Puig ha recordat que "teòricament els estats són autònoms, però només ho són de debò quan són solvents, i no és el cas d'Espanya ni seria el de Catalunya". Per aquest motiu, assegura que "encara que volguéssim sortir de l'euro i la UE no ens deixarien. Són tants els interessos industrials i financers que el que és segur és que hi continuaríem". Com a exemple, s'ha preguntat si "algú imagina Volkswagen renunciant als seus interessos industrials a Catalunya? O al BBVA deixant fora d'Europa tota la seva xarxa comercial a Catalunya?".
"Ni David era tan dèbil, ni Goliat era tan fort"
Xavier Sala-i-Martín s'ha valgut de la tan utilitzada metàfora de David i Goliat per parlar de Catalunya i Espanya per assegurar que "molt sovint el que sembla poderós no ho és tant". Pel catedràtic de la Universitat de Columbia i la UPF, "Espanya és un estat malalt que s'està fent cada cop més dèbil per culpa dels que l'estan dirigint. Quan canvien les lleis expressament, pressionen els jutges i manipulen documents, mostren una enorme debilitat".
Sala-i-Martín ha recordat que "una de les grans fortaleses que tenim és el sistema empresarial, la capacitat d'innovar i exportar, la vitalitat econòmica en definitiva. Això no té cap possibilitat de desaparèixer si som independents". Al seu parer, en una Catalunya independent "seguirem tenint bones empreses i bones universitats". Ara bé, ha conclòs que "la gran força de Catalunya és la il·lusió. En qualsevol debat hi ha els que fan cara d'emprenyats i els que somriuen. Sense so, només veient les cares, ja es veu qui és independentista i qui és unionista".
Empresaris sense por a la democràcia
Antoni Abad, president de Cecot, ha estat l'empresari que ha ofert un discurs més netament independentista. "La qualitat de la democràcia i la separació de poders afavoreixen el creixement econòmic i generen confiança. El dret de consulta ens sembla un element de qualitat democràtica", ha denunciat. Abad ha volgut remarcar que "als empresaris la democràcia no ens provoca inquietud. Ens preocupen la intolerància i la ignorància".
El president de Cecot s'ha mostrat contundent a l'afirmar que "constatem amb preocupació que a Espanya no es dialoga des de la Transició, fet que crea tensió i perjudica el funcionament de l'economia". Per Abad, és "un repte positiu" l'aspiració d'aconseguir "un país homologable internacionalment". En aquest sentit, ha volgut deixar clar que "el que genera tensió i preocupació són les certeses del que es ve produint, el que ha passat i el que passa". I s'ha mostrat il·lusionat per "l'oportunitat de construir un país amb base zero, business oriented, competitiu i amb orientació social".
La resta de representants del sector empresarial, si bé no s'han posicionat amb tanta claredat en el sí o el no, han volgut deixar clar el seu compromís i respecte pel que puguin decidir els ciutadans de Catalunya a les urnes. Josep González, president de Pimec, ha demanat que "davant d'aquest procés hi hagi seriositat". Alhora, ha reclamat a tots els agents implicats, d'aquí i de fora, que "ho posin fàcil". Per González, és fonamental que "evitem la crispació i les declaracions apocalíptiques que ens envaeixen i que no ajuden a desenvolupar el camí normal de l'activitat democràtica. El proper 27 de setembre volem unes eleccions tranquil·les".
Alhora, el màxim dirigent de Pimec ha assegurat que "no entenem tantes pors, temors i ingerències". I s'ha mostrat absolutament contrari a "les comparacions sense sentit que hem hagut d'escoltar en aquests últims dies. Tampoc entenem com algunes entitats s'atreveixen a dir als empresaris què han de fer o dir als seus treballadors davant d'aquest procés, o com personalitats polítiques fan comparacions històriques lamentables", en referència als darrers posicionaments de Foment del Treball i l'expresident espanyol Felipe González.
Ramon Carbonell, president de FemCat, ha recordat que el paper de la seva entitat és "donar eines als empresaris perquè Catalunya esdevingui un país capdavanter a Europa". Carbonell ha assegurat que des de FemCat "reafirmem el compromís i constatem que la decisió del poble de Catalunya s'ha de respectar, i que a més no va lligada a cap risc econòmic". El dirigent d'aquesta entitat ha volgut recordar el potencial de l'economia catalana en el camp de l'exportació, el turisme o la recerca, assegurant que "continuarem obrint les empreses a l'exterior perquè és la nostra vocació, i la democràcia no en serà un fre. No prenem decisions per criteris polítics, sinó per racionalitat". Carbonell ha conclòs assegurant que "seguirem treballant igual o més el 28S sigui quin sigui el resultat de les eleccions".
Finalment, Domènec Espadalé, vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya i president de la Cambra de Girona, ha remarcat que "defensen els interessos generals de l'economia i les empreses, respectant les opinions diverses de tothom. Sempre hem tingut clar que cal respecte i acceptació de la voluntat majoritària del poble català". Per Espadalé, "no hem de deixar de treballar pel progrés econòmic del nostre país. El debat no és si una Catalunya independent seria viable, com ha quedat demostrat. La qüestió és si val la pena pels riscos que suposa aquest canvi". En aquest sentit, el representant de les cambres de comerç ha posat com a condició sine qua non la permanència en el marc de la UE. Espadalé s'ha mostrat partidari de la via de diàleg amb l'estat, tot i reconèixer que "si no hi ha voluntat per la part del Govern Central, és impossible".
Tot plegat en un acte celebrat a La Pedrera de Barcelona i que també ha comptat amb la presència de reconeguts economistes com Xavier Sala-i-Martín, Jordi Galí, Miquel Puig o Joan B. Casas, que han ofert els seus arguments favorables a la creació d'un estat català.
"L'Estat pot seguir fent AVE's i castigant les autonomies"
Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que ha participat en l'acte a títol individual; ha posat de manifest les dificultats pressupostàries de Catalunya dins el marc espanyol. "Catalunya té, després de Balears, la pressió fiscal més alta d'Espanya, i tot i així els ingressos sempre són per sota de la mitjana", ha lamentat. Segons Casas, "el 90% del pressupost de la Generalitat depèn d'un model de finançament que té aquesta disparitat. En els pressupostos, una eina bàsica, no tenim pràcticament incidència en els ingressos".
L'economista també ha evidenciat que en el camp de la despesa la Generalitat "està molt condicionada pels serveis que presta. Més del 70% de la despesa és finalista, adjudicada a sanitat, educació, serveis socials, etc.". A més a més, Casas ha criticat que tot i que el dèficit ve condicionat en part per Brussel·les, "l'Estat pot seguir fent AVE's i castigant les autonomies, perquè és qui decideix com es reparteix". En aquest sentit, el Govern de la Moncloa s'ha reservat per al 2015 més del 80% d'aquest dèficit, "mentre la Generalitat ha de passar pel 0,7% i l'any que ve el 0,3%". Per Casas, això "ha obligat a un esforç colossal, des del 2010 fins ara la Generalitat ha reduït un 20% el seu pressupost". Per tot plegat, Joan B. Casas conclou que "el repte és gran, però el gap entre el que som i el que podríem ser, val la pena".
"La discriminació en les inversions públiques és continuada en el temps"
L'economista Jordi Galí ha ressaltat que "un any més la inversió pública a Catalunya està molt per sota del que li correspon per població o PIB". Al seu parer, aquest fet no es limita a un any concret, sinó que "es produeix de forma continuada en el temps. L'impacte acumulat d'aquesta política és important".
Galí ha presentat un breu estudi per conèixer l'abast que podria tenir en el PIB català una política d'inversió pública que s'equilibrés amb la seva capacitat productiva. Segons els seus càlculs, una política de no discriminació durant els últims 10 anys hauria augmentat l'estoc de capital públic en un 16,1%, una xifra que s'elevaria al 26,4% si ens remuntem 20 anys. "Això té un efecte evident sobre el benestar de les persones, però també sobre la productivitat del sector privat". Per Galí, l'augment del PIB català resultaria d'un 8% si la inversió pública hagués estat la "justa" en els darrers 10 anys, i d'un 13,2% en els darrers 20.
"Encara que volguéssim sortir de l'euro i la UE, no ens deixarien"
Un altre reconegut economista, Miquel Puig, ha centrat el seu discurs a esvair els dubtes sobre la continuïtat d'una Catalunya independent a l'euro i la Unió Europea (UE). Puig ha recordat que fins i tot l'argumentari britànic contra la independència d'Escòcia no amenaçava amb l'exclusió. De fet, "els amenaçava amb la imposició de l'euro i l'Espai Schengen. Que a nosaltres ens imposin això ens deixa més aviat freds", ha ironitzat. Al seu entendre, l'únic que està clar seria la necessitat d'establir un marc de negociacions, "un paradís per als advocats i els economistes".
Més enllà de la ironia, Puig ha recordat que "teòricament els estats són autònoms, però només ho són de debò quan són solvents, i no és el cas d'Espanya ni seria el de Catalunya". Per aquest motiu, assegura que "encara que volguéssim sortir de l'euro i la UE no ens deixarien. Són tants els interessos industrials i financers que el que és segur és que hi continuaríem". Com a exemple, s'ha preguntat si "algú imagina Volkswagen renunciant als seus interessos industrials a Catalunya? O al BBVA deixant fora d'Europa tota la seva xarxa comercial a Catalunya?".
"Ni David era tan dèbil, ni Goliat era tan fort"
Xavier Sala-i-Martín s'ha valgut de la tan utilitzada metàfora de David i Goliat per parlar de Catalunya i Espanya per assegurar que "molt sovint el que sembla poderós no ho és tant". Pel catedràtic de la Universitat de Columbia i la UPF, "Espanya és un estat malalt que s'està fent cada cop més dèbil per culpa dels que l'estan dirigint. Quan canvien les lleis expressament, pressionen els jutges i manipulen documents, mostren una enorme debilitat".
Sala-i-Martín ha recordat que "una de les grans fortaleses que tenim és el sistema empresarial, la capacitat d'innovar i exportar, la vitalitat econòmica en definitiva. Això no té cap possibilitat de desaparèixer si som independents". Al seu parer, en una Catalunya independent "seguirem tenint bones empreses i bones universitats". Ara bé, ha conclòs que "la gran força de Catalunya és la il·lusió. En qualsevol debat hi ha els que fan cara d'emprenyats i els que somriuen. Sense so, només veient les cares, ja es veu qui és independentista i qui és unionista".
Empresaris sense por a la democràcia
Antoni Abad, president de Cecot, ha estat l'empresari que ha ofert un discurs més netament independentista. "La qualitat de la democràcia i la separació de poders afavoreixen el creixement econòmic i generen confiança. El dret de consulta ens sembla un element de qualitat democràtica", ha denunciat. Abad ha volgut remarcar que "als empresaris la democràcia no ens provoca inquietud. Ens preocupen la intolerància i la ignorància".
El president de Cecot s'ha mostrat contundent a l'afirmar que "constatem amb preocupació que a Espanya no es dialoga des de la Transició, fet que crea tensió i perjudica el funcionament de l'economia". Per Abad, és "un repte positiu" l'aspiració d'aconseguir "un país homologable internacionalment". En aquest sentit, ha volgut deixar clar que "el que genera tensió i preocupació són les certeses del que es ve produint, el que ha passat i el que passa". I s'ha mostrat il·lusionat per "l'oportunitat de construir un país amb base zero, business oriented, competitiu i amb orientació social".
La resta de representants del sector empresarial, si bé no s'han posicionat amb tanta claredat en el sí o el no, han volgut deixar clar el seu compromís i respecte pel que puguin decidir els ciutadans de Catalunya a les urnes. Josep González, president de Pimec, ha demanat que "davant d'aquest procés hi hagi seriositat". Alhora, ha reclamat a tots els agents implicats, d'aquí i de fora, que "ho posin fàcil". Per González, és fonamental que "evitem la crispació i les declaracions apocalíptiques que ens envaeixen i que no ajuden a desenvolupar el camí normal de l'activitat democràtica. El proper 27 de setembre volem unes eleccions tranquil·les".
Alhora, el màxim dirigent de Pimec ha assegurat que "no entenem tantes pors, temors i ingerències". I s'ha mostrat absolutament contrari a "les comparacions sense sentit que hem hagut d'escoltar en aquests últims dies. Tampoc entenem com algunes entitats s'atreveixen a dir als empresaris què han de fer o dir als seus treballadors davant d'aquest procés, o com personalitats polítiques fan comparacions històriques lamentables", en referència als darrers posicionaments de Foment del Treball i l'expresident espanyol Felipe González.
Ramon Carbonell, president de FemCat, ha recordat que el paper de la seva entitat és "donar eines als empresaris perquè Catalunya esdevingui un país capdavanter a Europa". Carbonell ha assegurat que des de FemCat "reafirmem el compromís i constatem que la decisió del poble de Catalunya s'ha de respectar, i que a més no va lligada a cap risc econòmic". El dirigent d'aquesta entitat ha volgut recordar el potencial de l'economia catalana en el camp de l'exportació, el turisme o la recerca, assegurant que "continuarem obrint les empreses a l'exterior perquè és la nostra vocació, i la democràcia no en serà un fre. No prenem decisions per criteris polítics, sinó per racionalitat". Carbonell ha conclòs assegurant que "seguirem treballant igual o més el 28S sigui quin sigui el resultat de les eleccions".
Finalment, Domènec Espadalé, vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya i president de la Cambra de Girona, ha remarcat que "defensen els interessos generals de l'economia i les empreses, respectant les opinions diverses de tothom. Sempre hem tingut clar que cal respecte i acceptació de la voluntat majoritària del poble català". Per Espadalé, "no hem de deixar de treballar pel progrés econòmic del nostre país. El debat no és si una Catalunya independent seria viable, com ha quedat demostrat. La qüestió és si val la pena pels riscos que suposa aquest canvi". En aquest sentit, el representant de les cambres de comerç ha posat com a condició sine qua non la permanència en el marc de la UE. Espadalé s'ha mostrat partidari de la via de diàleg amb l'estat, tot i reconèixer que "si no hi ha voluntat per la part del Govern Central, és impossible".