20
de Febrer
de
2017
Act.
20
de Febrer
de
2017
La Unió Europea (UE) ha portat al continent la llibertat de moviments per a persones, capitals o mercaderies. Ara bé, "la mobilitat laboral és el que més li ha costat a la UE" segons Fernando Álvarez, professor d'Economia Pública de la UOC. En parla en una de les sessions de la Jornada dels Economistes 2016, centrada en el que implica la mobilitat laboral. Els entrebancs a l'hora de moure's pel continent per motius laborals són una mala notícia si es té en compte que "el capital humà és un element fonamental per al creixement de les economies. La mobilitat de treballadors és bàsica perquè funcioni una àrea monetària", diu Álvarez.
Perquè es pugui produir, reivindica la necessitat de disposar d'un "mercat de treball europeu" inexistent actualment. "Ara és un mercat molt heterogeni", evidencia el professor de la UOC posant sobre la taula les grans diferències en abandonament dels estudis, taxes d'atur o perfils dels treballadors. A Espanya, recorda, es produeix una dualitat entre un alt abandonament dels estudis i una taxa d'universitaris de les més altes del continent, amb la conseqüent mancança de perfils tècnics. "Això genera un problema de sobrequalificació que provoca que molts emigrin", constata. Des del 2012 ha anat caient la població que viu a Espanya, sobretot en la franja de 25 a 34 anys, on en quatre anys han marxat 1,3 milions de persones.
Per tal de millorar la situació dels treballadors que es mouen pel territori comunitari, la Comissió Europea (CE) ha fet aquest desembre una proposta de revisió de la normativa de la UE. D'aquesta manera, per exemple es proposa que les prestacions d'atur es puguin exportar durant sis mesos, en lloc dels tres actuals. "Així tindran més possibilitats de trobar feina i es contribuirà a lluitar contra l'atur", asseguren des de la CE.
El professor de la UOC, però, també vol posar el focus sobre un perfil de treballador ben sovint oblidat: el transfronterer. "Al voltant d'1,6 milions de persones a Europa viuen en un país i treballen en un altre. No queda clar qui cobreix les prestacions socials d'aquests treballadors", lamenta. Álvarez explica que "la Seguretat Social acostuma a donar prestacions als seus residents. Un treballador fronterer estarà gravat com a treballador resident al seu país i alhora estarà pagant una tributació de no residents al país veí".
Per tal d'aclarir una mica més aquestes situacions, la darrera proposta de la CE aposta perquè sigui l'Estat on la persona ha treballat els darrers dotze mesos el responsable de fer front a les prestacions d'atur. D'aquesta manera es vol evidenciar el principi que les prestacions les pagui l'Estat que ha rebut les cotitzacions.
El paper de la Seguretat Social
Júlia López, catedràtica Dret del Treball de la UPF, recorda que la mobilitat laboral no es pot separar del dret de lliure circulació. "Tothom es mou com a persona. Per tant, cal parlar de fronteres geopolítiques, de les polítiques que estem implementant". López apunta que "els ordenaments laborals han deixat de ser nacionals, hi ha normes internacionals i europees. Això és un punt de complexitat a l'hora de regular els drets socials".
Sigui com sigui, ressalta que "la mobilitat laboral no es pot regular només des d'una òptica econòmica". Quan se circula la regulació és diferent en funció del tipus de moviment. "No és el mateix un estudiant que va a l'estranger que algú que es veu obligat a emigrar", diu López. Al seu entendre, tret del sector sanitari o d'alta tecnologia, "els joves emigren a treballar en feines que no són el que desitjarien".
En qualsevol cas, López destaca que la UE ha creat un sistema de Seguretat Social "coordinat on el beneficiari no perd. Quan marxes a un altre país totalitzes els teus períodes de cotització, la composició de la carrera única del treballador". Per tant, un cop jubilat i establert en un país, s'ha de rebre el que pertoqui per la carrera laboral completa amb l'única condició de "complir els requisits nacionals" d'on s'ha fixat la residència.
"Els desplaçaments de treballadors estan regulats per directiva europea i es basen en el principi de no discriminació i norma més favorable. Si un treballador marxa i després torna, o si es desplaça, no ha de perdre res", insisteix la catedràtica de la UPF. En aquest sentit, la CE, a banda de seguir reforçant la coordinació de la Seguretat Social dels estats, assegura en la seva última proposta que "s'establiran procediments més clars per a la cooperació entre els estats membres a l'hora de tractar els possibles casos de pràctiques deslleials o abusos".
La fiscalitat
Un dels principals problemes que comporta la mobilitat laboral entre diferents països és la gestió de la fiscalitat. "La política fiscal fins ara ha residit en els estats i són molt reticents a cedir-la", indica Josep Maria Duran, investigador de l'Institut Econòmic de Barcelona (IEB) i professor de la UB. Una actitud "lògica" en un context de mobilitat reduïda de les persones, però que sembla més qüestionable en un món global com l'actual.
Duran explica que els principis bàsics que se segueixen aplicant en aquest àmbit són els de residència i territorialitat, sorgits després de la 1a Guerra Mundial, arran de la Societat de Nacions, i en un moment on "no es plantejava la mobilitat laboral". "Són sostenibles en un món global aquests principis?", es pregunta Duran retòricament. "Amb la mobilitat pots evitar bastant la progressivitat de l'impost", respon.
L'acadèmic de l'IEB posa sobre la taula la contradicció que es viu en aquest espai. "Ara hi ha tractaments especials per a la mobilitat però, alhora, elements que també hi juguen en contra com l'exit tax". Per tot plegat, assegura, "els sistemes fiscals posen en evidència les contradiccions del món actual".
Duran lamenta que a la UE "s'ha avançat molt poc en l'harmonització i cada estat fa el que vol". Tot i valorar positivament l'impuls comunitari d'una base comuna per a l'impost de societats, anima a "revisar els principis generals de residència i territori i veure fins a quin punt tenen sentit en el món actual". Pel professor, "caldria més harmonització a la UE i la cooperació més enllà d'Europa. Tots els països volen atreure mà d'obra qualificada i exportar, però alhora recaptar. S'ha de conjugar tot plegat".
Polítiques migratòries
La denominada "crisi dels refugiats" manté de trista actualitat el fenomen de la immigració involuntària, la dels que han de marxar de casa seva a la força. Ferran Camas, Catedràtic de Dret del Treball de la UdG, indica que la part més important de moviments migratoris són de caràcter econòmic. "La majoria d'immigrants van a un altre país per guanyar-se la vida. 150 de 250 milions d'immigrants el que busquen és treballar", explica.
Segons el professor, "la tendència de la UE és la d'acceptar immigrants qualificats". En aquest cas, el problema sorgeix amb la transferència de competències. Ara bé, què fem amb la immigració no qualificada? "Plantejo donar una política de visats per buscar feina durant un temps", proposa després d'advertir que la seva visió pot ser polèmica.
Perquè es pugui produir, reivindica la necessitat de disposar d'un "mercat de treball europeu" inexistent actualment. "Ara és un mercat molt heterogeni", evidencia el professor de la UOC posant sobre la taula les grans diferències en abandonament dels estudis, taxes d'atur o perfils dels treballadors. A Espanya, recorda, es produeix una dualitat entre un alt abandonament dels estudis i una taxa d'universitaris de les més altes del continent, amb la conseqüent mancança de perfils tècnics. "Això genera un problema de sobrequalificació que provoca que molts emigrin", constata. Des del 2012 ha anat caient la població que viu a Espanya, sobretot en la franja de 25 a 34 anys, on en quatre anys han marxat 1,3 milions de persones.
Per tal de millorar la situació dels treballadors que es mouen pel territori comunitari, la Comissió Europea (CE) ha fet aquest desembre una proposta de revisió de la normativa de la UE. D'aquesta manera, per exemple es proposa que les prestacions d'atur es puguin exportar durant sis mesos, en lloc dels tres actuals. "Així tindran més possibilitats de trobar feina i es contribuirà a lluitar contra l'atur", asseguren des de la CE.
El professor de la UOC, però, també vol posar el focus sobre un perfil de treballador ben sovint oblidat: el transfronterer. "Al voltant d'1,6 milions de persones a Europa viuen en un país i treballen en un altre. No queda clar qui cobreix les prestacions socials d'aquests treballadors", lamenta. Álvarez explica que "la Seguretat Social acostuma a donar prestacions als seus residents. Un treballador fronterer estarà gravat com a treballador resident al seu país i alhora estarà pagant una tributació de no residents al país veí".
Per tal d'aclarir una mica més aquestes situacions, la darrera proposta de la CE aposta perquè sigui l'Estat on la persona ha treballat els darrers dotze mesos el responsable de fer front a les prestacions d'atur. D'aquesta manera es vol evidenciar el principi que les prestacions les pagui l'Estat que ha rebut les cotitzacions.
El paper de la Seguretat Social
Júlia López, catedràtica Dret del Treball de la UPF, recorda que la mobilitat laboral no es pot separar del dret de lliure circulació. "Tothom es mou com a persona. Per tant, cal parlar de fronteres geopolítiques, de les polítiques que estem implementant". López apunta que "els ordenaments laborals han deixat de ser nacionals, hi ha normes internacionals i europees. Això és un punt de complexitat a l'hora de regular els drets socials".
Sigui com sigui, ressalta que "la mobilitat laboral no es pot regular només des d'una òptica econòmica". Quan se circula la regulació és diferent en funció del tipus de moviment. "No és el mateix un estudiant que va a l'estranger que algú que es veu obligat a emigrar", diu López. Al seu entendre, tret del sector sanitari o d'alta tecnologia, "els joves emigren a treballar en feines que no són el que desitjarien".
En qualsevol cas, López destaca que la UE ha creat un sistema de Seguretat Social "coordinat on el beneficiari no perd. Quan marxes a un altre país totalitzes els teus períodes de cotització, la composició de la carrera única del treballador". Per tant, un cop jubilat i establert en un país, s'ha de rebre el que pertoqui per la carrera laboral completa amb l'única condició de "complir els requisits nacionals" d'on s'ha fixat la residència.
"Els desplaçaments de treballadors estan regulats per directiva europea i es basen en el principi de no discriminació i norma més favorable. Si un treballador marxa i després torna, o si es desplaça, no ha de perdre res", insisteix la catedràtica de la UPF. En aquest sentit, la CE, a banda de seguir reforçant la coordinació de la Seguretat Social dels estats, assegura en la seva última proposta que "s'establiran procediments més clars per a la cooperació entre els estats membres a l'hora de tractar els possibles casos de pràctiques deslleials o abusos".
La fiscalitat
Un dels principals problemes que comporta la mobilitat laboral entre diferents països és la gestió de la fiscalitat. "La política fiscal fins ara ha residit en els estats i són molt reticents a cedir-la", indica Josep Maria Duran, investigador de l'Institut Econòmic de Barcelona (IEB) i professor de la UB. Una actitud "lògica" en un context de mobilitat reduïda de les persones, però que sembla més qüestionable en un món global com l'actual.
Duran explica que els principis bàsics que se segueixen aplicant en aquest àmbit són els de residència i territorialitat, sorgits després de la 1a Guerra Mundial, arran de la Societat de Nacions, i en un moment on "no es plantejava la mobilitat laboral". "Són sostenibles en un món global aquests principis?", es pregunta Duran retòricament. "Amb la mobilitat pots evitar bastant la progressivitat de l'impost", respon.
L'acadèmic de l'IEB posa sobre la taula la contradicció que es viu en aquest espai. "Ara hi ha tractaments especials per a la mobilitat però, alhora, elements que també hi juguen en contra com l'exit tax". Per tot plegat, assegura, "els sistemes fiscals posen en evidència les contradiccions del món actual".
Duran lamenta que a la UE "s'ha avançat molt poc en l'harmonització i cada estat fa el que vol". Tot i valorar positivament l'impuls comunitari d'una base comuna per a l'impost de societats, anima a "revisar els principis generals de residència i territori i veure fins a quin punt tenen sentit en el món actual". Pel professor, "caldria més harmonització a la UE i la cooperació més enllà d'Europa. Tots els països volen atreure mà d'obra qualificada i exportar, però alhora recaptar. S'ha de conjugar tot plegat".
Polítiques migratòries
La denominada "crisi dels refugiats" manté de trista actualitat el fenomen de la immigració involuntària, la dels que han de marxar de casa seva a la força. Ferran Camas, Catedràtic de Dret del Treball de la UdG, indica que la part més important de moviments migratoris són de caràcter econòmic. "La majoria d'immigrants van a un altre país per guanyar-se la vida. 150 de 250 milions d'immigrants el que busquen és treballar", explica.
Segons el professor, "la tendència de la UE és la d'acceptar immigrants qualificats". En aquest cas, el problema sorgeix amb la transferència de competències. Ara bé, què fem amb la immigració no qualificada? "Plantejo donar una política de visats per buscar feina durant un temps", proposa després d'advertir que la seva visió pot ser polèmica.